Madrid renuncia a oferir vacunes als membres de les meses del 4-M

La Comunitat de Madrid haurà de buscar altres arguments per evitar desercions a les meses electorals que es preparen per al 4 de maig si aleshores, com es preveu, no ha baixat la incidència de contagis de Covid a la comunitat. La Conselleria de Sanitat madrilenya ha descartat vacunar els presidents i vocals que seran designats per sorteig per regir les meses de les eleccions autonòmiques. No hi haurà cap al·licient sanitari a Madrid per asseure’s a una mesa electoral, i el 4-M es pot repetir la pluja d’excuses, exempcions, al·legacions i incompareixences que ja hi va haver a les catalanes del 14-F.

Les autoritats sanitàries madrilenyes van arribar a considerar la vacunació com a novetat per aquests comicis, els segons celebrats a Espanya a l’era Covid, però aquest dijous van exposar quatre raons insalvables: que serien moltes persones a vacunar, que hi ha poques vacunes disponibles, que ja estan assenyalats altres grups prioritaris de població i que podria no donar temps que els vacunats tinguessin la immunització efectiva arribat el dia.

En una roda de premsa convocada el mateix dijous per informar del protocol de prevenció que regirà el dia de les eleccions avançades per Isabel Díaz Ayuso, el conseller de Sanitat del govern madrileny, Enrique Ruiz Escudero, va explicar que una iniciativa com vacunar tot el personal participant a l’operatiu electoral es podria contemplar «en un entorn d’abundància de vacunes»; i no és el cas.

Conversa entre metges

La primera idea va sortir del principal assessor en matèria sanitària del PSOE madrileny, José Manuel Freire, diputat a l’Assemblea de Madrid pel PSM, professor de l’Escola Nacional de Sanitat i cofundador de l’Osakidetza basca, en una conversa amb el conseller Ruiz Escudero. Tots dos, metges de professió, mantenen una bona relació malgrat el crispat ambient polític de Madrid.

Freire li va enviar la proposta després d’haver-ne parlat al seu torn amb facultatius madrilenys, que la veien tècnicament possible, abordable i recomanable, diu. «Es tractaria d’oferir un plus d’una molt necessària seguretat sanitària a la persones elegides per sorteig que seran tota una jornada en un local tancat –explica Freire–, i de mostrar-los, a més, el recolzament de la societat al seu compliment d’un deure cívic».

A més, proporcionar immunització als designats per sorteig de la Junta Electoral implicaria «aplicar una solució a algunes de les lliçons apreses a Catalunya, on molts –un 43,3% del total de convocats– no hi van anar», explica el professor, que no comparteix la negativa.

Una de les raons de la divergència està en el nombre. Freire proposava vacunar només presidents, vocals i interventors; Ruiz Escudero es plantejava la dificultat de vacunar tot el personal intervinent als col·legis electorals. Els comptes que van fer a la seva conselleria suposen més de 40.000 persones, i els ha portat a la conclusió que no és viable.

Haver ampliat la campanya de vacunació als membres de les meses electorals hauria implicat, sobretot, pressa: perquè estiguessin immunitzats el dia 4 de maig no es podrien aplicar les dosis gaire més tard del 4 d’abril, diumenge de Resurrecció, expliquen fonts de la Conselleria de Sanitat madrilenya.

A més, abordar el projecte implica agilitat adminstrativa: primer, comptar abans d’aquesta data amb el llistat dels designats. I per això, al seu torn, seria necessari haver celebrat el sorteig, haver escoltat al·legacions amb set dies de termini, haver-les resolt i haver citat els designats finals per a torns d’inoculació.

Notícies relacionades

L’excepció soc jo

Felip VI destaca el "multilateralisme" com a via per a la pau

La Comunitat de Madrid no pot per si sola emprendre la campanya específica de vacunació dels membres de les meses electorals. Abans necessita exposar-ho al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, i sol·licitar allà l’anuència del Ministeri de Sanitat i les altres autonomies a una ampliació conjuntural de l’objectiu públic de la campanya.

Als últims comicis autonòmics madrilenys, el 26 de maig del 2019, es van constituir 7.590 meses. A les catalanes del 14 de febrer, en plena segona onada de la pandèmia, van ser escollits 85.221 ciutadans per a compromisos a les meses electorals, dels quals 35.637 van presentar al·legacions.