Laura Borràs, un nou càrrec per a la presidenta que no va poder ser

Borràs ha traslladat la seva innegable capacitat dialèctica (el seu pare li va dir «fas màgia amb les paraules», poc abans de morir), la seva hiperactivitat, la seva autoestima i la seva volença per les xarxes socials a llocs de lideratge destacats, en els quals, no obstant, ha tingut un recorregut efímer. Va ser elegida diputada, posteriorment consellera de Cultura sota la presidència de Quim Torra, però a penes nou mesos després va abandonar el Govern per ser la candidata de Junts per Catalunya a les eleccions generals, després de la purga que l’expresident Carles Puigdemont va fer de càrrecs procedents de Convergència, entre els quals dirigents d’experiència com Carles Campuzano.

Resultats discrets

La seva candidatura a Madrid, amb repetició electoral inclosa, no ha aconseguit resultats notables davant la victòria incontestable d’ERC al flanc sobiranista. A més, el grup de 8 parlamentaris de JxCat s’ha esqueixat en dos mini espais de 4 escons cada un: la postconvergència del PDECat d’una banda, amb la seva estratègia pactista i el recolzament als comptes del Govern, i els de Borràs, de l’altra, amb el rebuig de qualsevol pacte amb els partits «del 155».

Tampoc Borràs ha finalitzat la seva etapa a Madrid ja que, de la mà de Torra i del seu nucli dur (l’anomena la «war room» perquè compartien despatx al Parlament), format per fidels com Josep Costa o Francesc de Dalmases, ha ascendit a la candidatura a la Generalitat.

Borràs ha ascendit meteòricament sense haver pertangut a cap família política. Ha aconseguit victòries aclaparadores, com en les primàries per escollir candidat de Junts a la Generalitat davant el conseller i exconvergent Damià Calvet. El seu segell ha sigut sempre el de la simpatia i proximitat davant les bases independentistes, amb un discurs molt pròxim al de la CUP en relació amb la repressió de l’Estat i la necessitat de plantar batalla fins i tot amb la unilateralitat. El seu discurs en campanya desplegant de nou en l’horitzó una declaració d’independència va sorprendre i no va agradar fins i tot a destacats dirigents del seu partit.

Dirigent per lliure

Però aquesta és una de les característiques de Borràs: anar per lliure i mantenir una agenda imparable, ja que no ha abandonat en cap moment també el seu vessant acadèmic. Dorm poques hores i aprecia la vida ja que va estar a punt de perdre-la després del part. Tan ràpid ha sigut el seu viatge polític que disposa ja fins i tot d’un llibre autobiogràfic en el qual no escatima autoelogis i crítiques als seus socis d’ERC. Uns socis i rivals que li han clavat el seu principal revés polític: Borràs es veia presidenta de la Generalitat i així ho va creure, esperonada pel seu entorn directe, fins que ja entrada la nit electoral del 14-F els números van confirmar la victòria del PSC, seguit per ERC i amb JxCat en tercera posició.

Ara Borràs ha de prendre un nou rumb, assumir un altre càrrec. Uns ho interpreten com la victòria de l’aparell del nou partit de Puigdemont per apartar una dona que va per lliure i que enarbora un discurs excessivament radical en el tema sobiranista. D’altres creuen que així Borràs mantindrà rang i protagonisme –un protagonisme que ella mai defuig, al contrari– per mantenir el seu lideratge intacte. I que a més podrà defensar-se de possibles inhabilitacions judicials pel cas de la seva gestió a la Institució de les Lletres.

Notícies relacionades

Pacte al Parlament per aïllar Vox

La princesa Elionor esgota els seus últims dies a bord de l’Elcano

Sens dubte, al capdavant del Parlament podrà protagonitzar enfrontaments verbals i potser legals contra l’Estat. Però no serà al pont de comandament del nou Govern independentista, si finalment JxCat, ERC i la CUP trenen un acord estable de legislatura i de Govern.

Sigui com sigui, Borràs assumeix ara la seva etapa més difícil: gestionar el procés judicial i assumir que no liderarà l’independentisme després d’haver saltat de càrrec en càrrec en qüestió de quatre anys.