Disturbis violents

Veterà de l’Ertzaintza: «Veiem a Catalunya una imitació de la ‘kale borroka’»

«La policia no pot anar en precari a contenir els violents», diu el president de la plataforma d’‘ertzaines’ Mila Esker

Veterà de l’Ertzaintza: «Veiem a Catalunya una imitació de la ‘kale borroka’»
Es llegeix en minuts

Seguir les notícies la nit d’aquest dissabte ha implicat a Euskadi la tornada de molts records foscos. Les imatges del furgó policial de la Guàrdia Urbana de Barcelona cremant mentre el conductor sortia molt de pressa ha impactat sobretot en el col·lectiu dels ‘ertzaines’, perquè el seu cos policial té vuit agents ferits de diversa gravetat per atacs incendiaris als anys 90 contra els vehicles que ocupaven.

La plataforma Mila Esker (‘mil gràcies’) es dedica a recordar els ‘ertzaines’ víctimes del terrorisme. El seu president, Julio Rivero, comandament intermedi de l’Ertzaintza amb 28 anys d’experiència, observa «amb preocupació» la deriva dels aldarulls nocturns a Barcelona. «Veiem a Catalunya una imitació de les conductes de la ‘kale borroka’», comenta a EL PERIÓDICO des de Bilbao. «No són protestes espontànies, com tampoc ho eren les d’aquí, i hi ha una interrelació de causes. El germen s’ha traslladat a Catalunya», assevera.

Mila Esker és una plataforma de recent creació que lluita contra «l’amnèsia col·lectiva». Va néixer després de la iniciativa d’un grup d’agents de la Brigada Mòbil, els antiavalots de l’Ertzaintza, que el passat 9 de gener, en la seva base biscaïna d’Iurreta, van fer un homenatge sorpresa a qui és un símbol per a tot el cos policial basc: Jon Ruiz Sagarna.

Estómac regirat

Les imatges d’ahir a la nit a Barcelona regiren l’estómac a Jon Ruiz, que no fa comentaris ni vol parlar amb la premsa. Jon Ruiz és actualment un discret ciutadà retirat amb un aspecte físic que relata una tragèdia de quan era policia de base molt jove el 1995. Feia tasques de seguretat ciutadana a la comissaria d’Errenteria quan una manifestació violenta del radicalisme ‘abertzale’ es va desbordar pels carrers de la localitat guipuscoana. El furgó policial en el qual viatjava Ruiz va ser atacat per un grup de joves. Un d’ells va llançar un còctel molotov. L’ampolla es va colar al vehicle, va esclatar i el foc va prendre el cos del policia.

Jon Ruiz Sagarna va ser cremat viu. El casc que portava se li va enganxar al crani per efecte de les flames. Altres companys seus que anaven al mateix vehicle van sortir també cremant, però van poder arribar al riu Oiartzun; Jon, no.

L’agent no va perdre la vida, però el 55% del seu cos va sortir cremat d’aquella situació. Ha hagut de suportar cures durant molts anys i una infinitat d’intervencions quirúrgiques. Des d’aleshores, l’Ertzaintza porta vestits ignífugs. «Si avui els tenim és perquè Jon s’hi va deixar la pell», explica gens metafòricament Rivero, commocionat també per les imatges que li han arribat de les rambles de Barcelona.

Terrorisme de baixa intensitat

«L’Ertzaintza va patir infinitat d’atacs incendiaris en la pitjor època de la ‘kale borroka’ –recorda Rivero–. I la gravetat d’aquests atacs va demostrar que el que era violència de carrer s’havia convertit en terrorisme. Aquest terrorisme de baixa intensitat dels que anomenaven ‘els nois de la gasolina’ té una finalitat greu: la mort o els danys als agents de policia».

Davant els successos de Catalunya «sentim impotència; no es pot enviar la policia a perdre», opina l’‘ertzaina’ Rivero. I s’explica de manera molt crítica no només amb la Generalitat, sinó amb tots els governs: «La policia és l’últim recurs d’un govern per garantir la seguretat ciutadana. Si no se li donen recursos i cau, ja no queden ni s’esperen més defenses ciutadanes. Ens fa la sensació que s’està enviant la policia sense recursos, sense mitjans, sense tàctica i sense nombre suficient d’efectius».

Et pot interesar

Convençut que «també ho pensen els Mossos i la Guàrdia Urbana» de Barcelona, Julio Rivero opina que «la policia no pot anar en precari davant els violents, no es pot enviar unes desenes d’agents a contenir una massa de milers de persones sense possibilitat material d’assegurar la distància entre els violents, la policia i la ciutadania».

El president de Mila Esker acaba la seva xerrada amb EL PERIÓDICO clamant: «Necessitem el suport dels nostres governants, que avalin l’actuació policial. I necessitem suport dels jutges, perquè aquests atacs a la policia no surtin gratis. Ens la juguem si es perd el respecte a la policia, en aquesta fase de pèrdua de respecte a totes les institucions».