El Parlament Europeu deixa Puigdemont a un pas de perdre la immunitat

  • La comissió d’assumptes jurídics accepta el suplicatori i el ple de l’Eurocambra tindrà ara l’última paraula

El Parlament Europeu deixa Puigdemont a un pas de perdre la immunitat
Es llegeix en minuts

La tramitació del suplicatori de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí ha superat el seu primer filtre aquest dimarts amb l’aprovació de l’informe que recomana aixecar-los la immunitat en la comissió d’assumptes jurídics del Parlament Europeu. El document, el ponent del qual és l’ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki i que ha comptat amb 15 vots a favor, vuit en contra i dues abstencions, proposa la concessió del suplicatori sol·licitat fa més d’un any pel Tribunal Suprem. El ple de l’Eurocambra tindrà la decisió final en la pròxima sessió, que arrenca a partir del 8 de març, suposarà la retirada de la immunitat parlamentària i la reactivació de l’euroordre contra l’expresident.

És a dir, tot i que cap dels tres polítics catalans perdran en cap cas la seva condició d’eurodiputats, el suport al suplicatori permetria al president del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, reactivar els procediments d’extradició que van quedar congelats a Bèlgica i Escòcia quan van ser designats eurodiputats. Un procés que no serà automàtic i que, d’acord amb el precedent establert el 7 de gener passat en el cas de l’exconseller de Cultura, Lluis Puig, podria oferir sorpreses.

El Tribunal d’Apel·lacions de Brussel·les ja va rebutjar l’entrega a Espanya de Puig, reclamat per malversació de fons públics en relació amb l’1-0 i l’euroordre del qual no va quedar congelada per tenir immunitat parlamentària. Els arguments, els mateixos que van esgrimir els tres eurodiputats de JuntsxCat durant l’audiència que van protagonitzar a mitjans de gener en la comissió d’assumptes jurídics. És a dir, que el Suprem no és l’òrgan competent per jutjar-los en relació amb l’1-0 i que existeix el risc de vulneració del dret a la presumpció d’innocència, segons van explicar fonts de la defensa.

Sense relació amb la seva activitat

Malgrat aquests arguments, la posició del ponent de l’informe, que no es pot esmenar i només es pot aprovar per majoria simple o rebutjar, és que els fets pels quals es demana l’activació del suplicatori van ocórrer abans que fossin eurodiputats i que, per tant, no tenen cap relació amb la seva activitat com a membres del Parlament Europeu. Segons les regles de la cambra, «quan el procediment en qüestió no es refereixi a opinions expressades ni a vots emesos en l’exercici de les funcions parlamentàries és procedent la suspensió de la immunitat, llevat que la intenció subjacent en el procediment judicial sigui la de perjudicar l’activitat política d’un diputat i, en conseqüència, la independència de la institució».

Si els tres grans grups polítics de l’Eurocambra –Partit Popular Europeu, Socialistes i Demòcrates i el liberal Renew– mantenen la seva aliança i voten a favor de la recomanació de Dzhambazki, el resultat en comissió seran 16 vots sobre els 25 de la comissió d’assumptes jurídics. Si se sumen els dos del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) al qual pertany el ponent i també VOX, el resultat seria una majoria folgada de 18 vots davant els set restants que sumen la ultradreta d’Identitat i Democràcia, Verds/ALE, i l’Esquerra, així com un eurodiputat dels no inscrits, insuficients per impedir la concessió si és que optessin per oposar-s’hi.

Retards i confidencialitat

Et pot interesar

El procés llançat fa més d’un any pel Suprem ha estat ple d’alts i baixos. En primer lloc perquè la irrupció de la pandèmia de Covid-19 va obligar la institució europea a paralitzar la tramitació de totes les sol·licituds durant mesos. El procediment no es va reactivar fins a finals de l’any passat, fins que hi va haver garanties dels serveis jurídics i tècnics, que el procediment telemàtic garantia la confidencialitat. Tot i que les regles sobre l’aixecament d’immunitats recullen que el respecte a la confidencialitat s’ha de mantenir, el popular Esteban González Pons va revelar després de l’audiència amb els tres eurodiputats catalans el mes de gener que el seu grup ja tenia clara suposició i que hi havia una «clara majoria» a favor de concedir el suplicatori «perquè aquest no és un judici polític, és un judici jurídic», va dir llavors.

A aquests comentaris es va sumar la setmana passada la filtració de l’informe. Una cosa que no canvia el sentit de l’informe però que ha generat malestar i diverses queixes, entre les quals les del president de la comissió d’assumptes jurídics, Adrián Vázquez (Cs), que va anunciar aquest dilluns la seva intenció d’escriure al president de l’Eurocambra, David Sassoli, sol·licitant una investigació sobre «les suposades filtracions d’informació confidencial que es van produir la setmana passada en relació amb els expedients dels senyors Puigdemont, Comín i Ponsatí», va explicar sobre la informació avançada pel diari ‘Abc’.