La fiscalia demana al Suprem condemnar per desobediència el regidor de Badalona que va tornar uns cartells de l’1-O

La fiscal de Sala del Suprem Paloma Abad va defensar aquesta dimarts davant la Sala Segona de l’alt tribunal la condemna de l’exregidor de Badalona (Barcelona) José Téllez per un delicte de desobediència per tornar uns cartells relacionats amb el referèndum il·legal de l’1-O que havien sigut requisats per la Policia Local minuts abans. El regidor va ser condemnat a una multa de 4.380 euros en primera instància i l’Audiència Provincial de Barcelona el va absoldre després.

La fiscal va demanar que el llavors tercer tinent d’alcalde de Badalona (avui ja fora de la política) torni a ser multat, perquè en la sentència que el va absoldre «no es discuteixen els fets» sinó la intenció que va tenir al tornar aquests cartells a les persones que els penjaven pels carrers del municipi. Segons la seva opinió, els fonaments jurídics d’aquesta resolució són «una irracionalitat» i «bastant extravagants», informa Europa Press.

Abad ha apuntat que per excloure la intencionalitat, la sentència dona per bo que el regidor a les 11.45 hores de la nit del 25 de setembre del 2017 va realitzar una valoració ‘in situ’ sobre les instruccions de la Fiscalia, sobre els oficis de Mossos, sobre la funció de la Policia Local i fins i tot sobre el valor o no del material confiscat. I va instar els agents a tornar uns cartells amb els missatges ‘Hola República’, ‘Hola Europa’ i ‘Hola Nou País’ que la Policia Local havia retirat dels fanals per ordre de la Fiscalia. Com que els agents s’hi van negar, va obrir el cotxe patrulla i els va tornar ell mateix.

Per a l’advocada de Téllez, Montse Salvador, no es donen els requisits per revocar una sentència absolutòria perquè de la lectura del recurs de cassació s’entén que se sol·licita no només una revisió de les qüestions jurídiques sinó també una valoració dels fets, al «lligar el recurs a aspectes fàctics del delicte».

No càrrec públic

Va explicar que el seu client no va ser imputat (ni va ser condemnat en primera instància) per desobediència com a càrrec públic sinó per un delicte comú de desobediència d’un particular. A més, va remarcar que en la sentència de l’Audiència s’indica de manera clara, com un «fet indubtable» que no hi va haver per part dels agents de la Policia Local una ordre que fos qüestionada pel polític.

Notícies relacionades

¿Qui guanyarà les eleccions a la Comunitat de Madrid? Aquestes són les prediccions dels experts

Iglesias abandona el debat de la Ser al no condemnar Monasterio les amenaces amb bales

«Si no hi ha una ordre, una obligació, un requeriment, una desobediència, difícilment podem parlar de delictes tipificats», ha dit, per concloure que no es pot estimar el recurs plantejat pel Ministeri Públic.

Téllez, que ha assistit a la vista malgrat que en cassació només intervenen els advocats, s’ha inclòs en una suposada «causa general en la qual hi ha encausats més de 2.800 catalans amb diferents penes» i ha advocat per l’aplicació de llei d’amnistia.