El camí judicial que li espera a Laura Borràs a Catalunya

Un dels problemes que plantegen els aforaments per al bon desenvolupament dels procediments judicials és que el càrrec de l’imputat determina a cada moment el tribunal que els ha d’investigar. I el cas de la candidata de Junts per Catalunya Laura Borràs va camí de convertir-se en un dels millors exemples, perquè va passar d’un jutjat d’instrucció de Barcelona al Tribunal Suprem, quan va ser escollida diputada del Congrés, i ara, quan prengui possessió del seu escó al Parlament, tornarà a Catalunya, en concret, al seu Tribunal Superior de Justícia (TSJC).

El trasllat, pràcticament automàtic, quan deixi de ser diputada al Congrés dels diputats per ser-ho del Parlament, es produirà catorze mesos després que el Tribunal Suprem obrís una causa per investigar-la per la fragmentació de contractes mentre va ser al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i sense que la instrucció hagi pogut avançar, almenys, de manera apreciable. De fet Borràs ni tan sols ha arribat a declarar davant l’instructor.

El magistrat Eduardo de Porres li va donar l’oportunitat de fer-ho voluntàriament el 14 de febrer de l’any passat i Borràs va refusar. Tampoc ho va fer el 22 de juliol, ja citada oficialment, després de cursar-se la corresponent petició d’autorització al Congrés coneguda com a suplicatori. Acompanyada per una quarantena de persones a les portes del Suprem, va esgrimir que no «col·laboraria mai amb la injustícia». «Vull col·laborar amb la justícia i quan aquesta prova existeixi, sol·licitaré declarar voluntàriament», va dir llavors amb referència a un informe pericial sobre el valor real de les feines pagades a Herrero.

Sense nou suplicatori

L’Estatut preveu que els diputats del Parlament siguin investigats i, en el seu cas, jutjats pel Suprem quan el delicte que se’ls imputa s’hagués comès fora de Catalunya i pel TSJC, quan el seu àmbit es limiti a la comunitat. En el cas de Borràs la presumpta corrupció que se li atribueix, al capdavant de l’ILC, no excedeix l’àmbit català, per la qual cosa les actuacions serà enviades al tribunal superior català, a través d’una mera diligència d’ordenació de la lletrada de l’Administració de Justícia (abans secretària judicial) de la sala segona del Suprem una vegada constatat el seu escó a la Cambra catalana.

Però una vegada al TSJC la instrucció podrà avançar des del primer moment, perquè no serà necessari tramitar un nou suplicatori per poder investigar la flamant diputada, perquè les assemblees regionals no compten amb aquesta garantia constitucional. A més, la causa contra Borràs ja compta amb l’aval de la fiscalia de l’alt tribunal.

Et pot interesar

Les actuacions van partir al seu dia del jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona que va remetre una exposició raonada a l’alt tribunal al trobar indicis dels delictes de prevaricació, frau a l’Administració, malversació de cabals públics i falsedat documental al fragmentar contractes perquè resultés beneficiat el seu amic, l’informàtic Isaías Herrero. A una conversa del novembre del 2017 s’escolta com aquest li diu al seu soci Marc Gómez: «Amb la Borràs, amb la cap, jo facturo amb la cooperativa, i facturo uns ‘trapis’ per allà». Fins i tot es permet augurar un futur encara més prometedor, si ella arriba a ser ministra de Cultura.

El que s’investiga en concret són 18 contractes per un valor total de 259.863 euros realitzats entre el 2013 i el 2017. La tornada a Catalunya de les actuacions, només es podria haver evitat si el Suprem ja hagués obert judici oral contra la diputada de Junts, moment pel qual encara queda instrucció per davant que ja correspondrà al TSJC.