Publicació

Borràs passa comptes amb ERC en un llibre d’autoafirmació

  • ‘Filla de l’1 d’Octubre’, el text de la candidata de JxCat, ataca obertament el seu soci independentista

  • Formula una lleugera autocrítica del Govern i reivindica el seu paper personal en un text amb referències a la mort

El president de la Generalitat  Quim Torra  el vicepresident  Pere Aragones  i la portaveu de JxCAT al Congres  Laura Borras  aquest 17 9 2020 a les portes del Tribunal Suprem (horitzontal) Roger Pi de Cabanyes ACN

El president de la Generalitat Quim Torra el vicepresident Pere Aragones i la portaveu de JxCAT al Congres Laura Borras aquest 17 9 2020 a les portes del Tribunal Suprem (horitzontal) Roger Pi de Cabanyes ACN / Roger Pi de Cabanyes

Es llegeix en minuts

Per als àvids de la polèmica partidista, el llibre de la candidata de Junts per Catalunya (JxCat), Laura Borràs, que porta per títol ‘Filla de l’1 d’Octubre’ (Enciclopèdia catalana) ha de ser llegit començant pel tram final. Aquí és on es conjuguen els verbs més àcids d’una experta en l’ús del llenguatge. Verbs dedicats a l’estratègia independentista d’Esquerra Republicana, el seu aliat i no obstant rival. Així, només per posar alguns exemples, Borràs acusa els seus socis de preferir «una esclavitud» (citant un text de Bernat Desclot) abans d’unir-se per la llibertat, critica ERC que no s’investís telemàticament l’expresident Carles Puigdemont –després de l’advertència del Constitucional–, que permetés que el president Torra perdés la seva acta de diputat, que actuï amb «candidesa» en la política espanyola i, en definitiva, que amb la seva estratègia d’ampliar la base social independentista persegueixi «parar el procés» aliant-se amb les esquerres espanyoles «en contra dels interessos de l’independentisme». Com és conegut, per a Borràs i JxCat, tendir a l’eix ideològic com a prioritat suposa disminuir el recolzament a la independència. La candidata defensa la unitat... mentre assegura que és JxCat qui l’encarna.

La imputació

Borràs també utilitza el llibre per defensar-se de la imputació judicial per corrupció, un cas que es remunta a quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Atribueix aquest cas al fet de ser «una coneguda independentista» i es queixa que ERC i la CUP no li mostressin recolzament al Congrés quan es va votar si es permetia a la justícia el suplicatori per jutjar-la. No només es defensa, sinó que afirma que sota la seva presidència «va estalviar molts diners» a la institució.

Autocrítica

Borràs descriu en positiu la gestió del Govern de Torra respecte a la Covid-19. Però sí que apunta que «hi ha moltes coses que cal millorar, la primera, l’exigència de perfecció i gestió eficaç i eficient». També lamenta la falta d’unitat independentista a l’hora de donar resposta a la sentència del procés i afirma: «Vaig fer tota l’autocrítica, pública i privada».

La presència de la mort

Notícies relacionades

Més enllà de la política, al llibre de Borràs apareix repetidament una convidada incòmoda: la mort. Quan es va saber que Quim Torra seria president, mor una amiga de la candidata. En un altre moment d’aquest període intens, recorda la mort del seu pare, la mort del pare de l’expresident Puigdemont, o la de l’amic Josep Maria Aloy, a qui, explica, va acompanyar abans de morir: «Vam poder passar tota una tarda acomiadant-nos, les mans entrellaçades, parlant de literatura, música, el país i veient una posta de sol majestuosa».

La candidata i exconsellera no escatima tampoc en brots d’autoafirmació. Descriu una activitat frenètica en els càrrecs que ha anat tenint i diu de si mateixa: «Mai he escatimat hores al país. Des que vaig entrar en política, em dec als meus votants. I ho dono tot».