Bernat Solé: «Votar el 14-F és una irresponsabilitat, però ho tenim tot preparat»

En aquesta setmana clau per a les eleccions, vostè ha sigut condemnat per desobediència greu a un any d’inhabilitació i a una multa de 16.800 euros pel referèndum de l’1-O. La sentència no és ferma, però no es pot presentar als comicis catalans.

No sembla casualitat que el mateix dia s’allarguin les mesures cautelars d’unes eleccions i surti la sentència que m’afecta com a candidat a una llista electoral. Més enllà de veure-hi una intenció, el que és una realitat és que les dues han aparegut el mateix dia.

¿Què al·legarà al seu recurs?

L’argumentació que hi ha a la sentència no respon a la meva actuació l’1-O. Jo vaig estar al costat de la ciutadania i això mai pot ser objecte d’una inhabilitació, d’un delicte de desobediència. Mai s’hauria d’haver arribat a aquest punt. Amb la sentència d’avui ningú hi guanya res. Ni guanyen els tribunals, ni guanya l’Estat, ni guanya Catalunya. Hi perd tothom, hi perd la democràcia.

El TSJC ha decidit mantenir les eleccions, per ara, el 14 de febrer. ¿S’està a temps per garantir que es vota amb seguretat?

Ho tenim tot preparat, com no pot ser de cap altra manera. Ara bé, és una irresponsabilitat que les eleccions s’acabin celebrant el 14 de febrer perquè hem de tenir en compte que posarem 5,5 milions de persones al carrer amb la situació epidemiològica que tindrem, amb el risc que això pot suposar.

¿No creu que cau en contradicció quan diu que els protocols per a les eleccions estan ben fets per seguir endavant amb les eleccions i adverteix que el 14-F és un risc per a la salut pública?

Hem treballat i continuarem treballant perquè les escoles siguin segures. Ara bé, insisteixo: tenir 5,5 milions de persones de manera presencial el dia de la jornada electoral és un risc i és una irresponsabilitat. I això afecta a la percepció de la gent de cara a la seguretat. Insistim que la millor data és el 30 de maig.

Si les previsions de la pandèmia són tan dolentes, ¿per què no s’han endurit les restriccions?

Les mesures que pren el Govern, en aquest cas les que acorda el Procicat, sempre estan pensades per garantir la salut de la ciutadania i per trobar l’equilibri entre l’activitat social i econòmica. No podem supeditar aquestes mesures exclusivament a la celebració de les eleccions.

Les al·legacions que ha presentat la Generalitat no han convençut els magistrats i l’oposició diu que el decret del Govern és un «nyap». ¿La decisió del TSJC dona la raó a l’oposició?

El TSJC no ha entrat a fons en la qüestió, ni sobre l’argumentació de la Generalitat ni sobre la formulació d’aquest decret. Simplement són unes mesures cautelars. Qualsevol decisió de la Generalitat té una robustesa jurídica i és evident que els informes que han elaborat els respectius departaments i, sobretot, la Comissió Jurídica Assessora respon a un coneixement de la situació que hi pot haver el 14 de febrer.

¿La Generalitat contempla elaborar un nou decret?

No tenim motius per formular un nou decret perquè no sabem la resolució del fons de la qüestió. Quan el TSJC es pronunciï, serà quan la Generalitat haurà de prendre les seves decisions. El que està clar és que és una irresponsabilitat que la ciutadania encara no tingui certeses, per això demanem celeritat màxima [al TSJC] a l’hora de prendre aquesta decisió.

¿Creu que el PSC ha posat traves al Govern?

El PSC ha sigut incoherent. Al matí, [Salvador] Illa ens parlava com a ministre i ens deia que havíem de prendre mesures perquè la situació epidemiològica era d’una gravetat extrema, i a la tarda, ens parlava com a candidat del PSC i ens demanava que les eleccions es poguessin celebrar el 14 de març o en una altra possible data que, des del punt de vista epidemiològic, no tenia cap argument.

¿Plantejarà noves mesures fins al dia que se celebrin les eleccions?

Estem oberts a qualsevol proposta, com ho hem estat des del primer dia convocant la taula de partits. En aquests moments, els protocols incorporen la majoria de les mesures que es poden implementar, per no dir totes. Hem buscat tots els límits, tot l’espai que ens permet aquesta cotilla legislativa on estem. La llei electoral no permet algunes de les propostes que algunes formacions polítiques estan posant sobre la taula i, per tant, hem de transmetre un missatge de certesa i responsabilitat. No podem generar unes expectatives a partir de propostes que sabem que, des del punt de vista, legislatiu no són possibles, com el vot anticipat, les urnes mòbils o el vot electrònic. Per tant, quan algú està proposant aquestes mesures no fa cap favor a la certesa.

¿Quin percentatge d’abstenció podria qüestionar la legitimitat de les eleccions?

No posem xifres, però està clar que perquè unes eleccions siguin legítimes, han de comptar amb una participació assimilable a qualsevol altra elecció de les mateixes característiques, tenint en compte que uns comicis en plena pandèmia, evidentment, poden tenir una lleugera reducció de la participació.

¿Es va sentir interpel·lat per Josep Costa (JxCat) quan va demanar dimissions?

Caldria preguntar-li a Costa. El que està clar és que el meu departament ha fet tota la seva feina i totes les decisions que ha pres han comptat amb el consens de totes les formacions polítiques, i en cap cas això pot ser qüestionat perquè qüestionaria el consens.

Notícies relacionades

García Ortiz es responsabilitza de la filtració del cas del nòvio d’Ayuso

El PSOE manté a l’abril el límit per renovar el CGPJ i el PP no fixa terminis

ERC demanava pactar amb el llavors president, Quim Torra, la data de les eleccions. ¿La situació en què ens trobem avui és conseqüència de no haver pactat aquesta data en el seu moment?

Des d’ERC sempre hem insistit en la necessitat de celebrar unes eleccions en aquest període de màxima complexitat i d’interinitat. Ara bé, la prerrogativa de convocar eleccions correspon al president i això és un valor que no podem menyscabar de la seva figura. En aquest cas, el president va prendre la decisió que va prendre i les eleccions que tenim són fruit d’aquest mecanisme automàtic a partir de la inhabilitació del president. Tots aquells països que han pogut celebrar les eleccions han pogut triar aquesta finestra de seguretat i la millor data per celebrar les eleccions. En el cas de Catalunya això no ha sigut possible, són eleccions fruit d’aquest mecanisme automàtic.