Descarta presentar recurs al 30-M

El Govern presentarà al·legacions en favor del 30-M, però reactiva el rellotge electoral

  • El PSC demana acatar la decisió i reprendre els tràmits electorals de cara al 14-F

  • Cs, comuns i la CUP creuen que la resolució judicial posa en risc la salut pública

El Govern presentarà al·legacions en favor del 30-M, però reactiva el rellotge electoral

Emilio Morenatti

Es llegeix en minuts

Les eleccions catalanes tornen a situar-se al 14 de febrer, almenys per ara. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat suspendre cautelarment el decret del Govern de divendres passat que ajornava els comicis autonòmics fins al 30 de maig, amb la qual cosa manté en vigor la convocatòria inicial. La decisió dels magistrats, a l’estimar dos recursos que demanaven mesures cautelaríssimes, deixa moltes incògnites en l’aire fins a la resolució final i obre una nova baralla política. Davant d’això, la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha defensat la decisió del Govern de posposar les urnes fins al 30 de maig, ha anunciat al·legacions davant el TSJC per mantenir la seva posició, però ha reactivat el rellotge electoral per si finalment el Tribunal decideix que s’ha de votar el 14-F com estava previst.

«Reactivem tot el dispositiu electoral a l’espera que el TSJC resolgui de manera definitiva, perquè ho tenim tot preparat», ha asseverat el titular d’Exteriors, Bernat Solé. «Ens posem a treballar de manera provisional per donar certeses a la ciutadania», ha afegit. Per la seva banda, Budó ha llançat un missatge d’autoafirmació: «La decisió de suspendre les eleccions té una sòlida base jurídica». En aquest sentit, ha insistit que la decisió de suspendre el 14-F es basa en criteris sanitaris, i ha reclamat al TSJ que resolgui el cas amb la màxima celeritat.

¿Una altra data?

Solé ha insistit que deprés de la resolució del TJSC ha donat instruccions per reprendre el ritme de preparació electoral, com el sorteig de les meses. Ha admès que si la data finalment fos el 14-F, això «tensaria molt», la preparació dels sufragis. I davant un eventual trasllat de la data unes setmanes més enllà del 14-F, ha assegurat que «si un retard per motius epidemiològics, de preservació de la salut, i de legitimitat per celebrar-les el 30 de maig és impugnable, també ho hauria de ser un altre tot i que sigui en una altra data».

Budó, per la seva banda, ha assegurat que «encara no s’ha entrat a fons en el decret», per part del TSJC i que les mesures adoptades avui són de caràcter «instrumental», i ha insistit que la base jurídica del Govern és sòlida i ve acompanyada de diversos informes de Salut, la Comissió Jurídica Assessora i dels acords de la taula de partits.

El PSC demana tornar al 14-F

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha fet una crida a acatar la decisió del TSJC i ha reclamat a l’Executiu català que mentre no hi hagi una decisió definitiva es continuï amb els preparatius dels comicis perquè el decret que convoca les eleccions per al 14 de febrer «continua absolutament vigent». A més, ha descartat que el PSC presenti un recurs contra l’ajornament electoral després de parlar per telèfon amb el ministre de Sanitat i candidat, Salvador Illa.
«En la mesura que hi ha altres recursos presentats, no té sentit que el PSC afegeixi una altra trava. Que ningú pugui pensar que fem res per interès electoral. No és aquest el nostre plantejament i no ho ha sigut en cap cas des del primer moment», ha argumentat.

El vicepresident del Parlament i dirigent de JxCat, Josep Costa, ha sigut el primer a alçar la veu demanant dimissions en el Govern, del qual el seu partit forma part. Tot i que no ho esmenta, els dards es dirigeixen al grup republicà i específicament a la Conselleria d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, l’encarregada dels processos electorals.

Els comuns han defensat que la decisió del TSJC és «incompressible», tot i que ha atribuït la falta de garanties per a la votació als socis en l’Executiu. «El Govern JxCat-ERC no fet bé la seva feina, però l’ajornament és de sentit comú amb les ucis col·lapsades i gent que no podrà votar», ha escrit a Twitter la candidata de Catalunya En Comú - Podem, Jéssica Albiach.

Des de Ciutadans, el candidat Carlos Carrizosa ha defensat que no poden cridar els catalans a les urnes si això suposa «un risc per a la salut de les persones i una abstenció brutal». Carrizosa ha etzibat que correspon al Govern «trobar la formula jurídica per garantir els dos drets i això no es garanteix si es vota el 14-F».

La CUP, per la seva banda, ha acusat el TSJC de «posar en risc la salut pública». «El TSJC posa en risc la salut pública i la democràcia, obligant 200.000 a decidir entre votar o trencar les mesures sanitàries bàsiques», ha escrit la formació anticapitalista a Twitter.

Et pot interesar

La candidata del PDECat, Àngels Chacón, ha defensat que «mai» els tribunals són la millor solució per proposar una data electoral, i ha afegit que és una qüestió que ha de decidir el Govern tot i que ha lamentat, però, la falta de «planificació» de l’Executiu per preveure els mecanismes que permetin votar. "

«El TSJC continua obstinat a governar Catalunya al marge de les urnes, la democràcia, els drets fonamentals i la voluntat dels ciutadans. Per vergonya nostra, un cop més», ha remarcat l’expresident Quim Torra a les xarxes socials.