Exdirigent d’ETA

França decideix extradir Josu Ternera per un assassinat a Vitòria el 1980

  • El Tribunal d’Apel·lació de París aprova la sol·licitud de l’Audiència Nacional de Madrid perquè s’assegui a la banqueta per un delicte que li podria suposar una pena de 30 anys de presó

2
Es llegeix en minuts

La justícia francesa va donar el vistiplau aquest dimecres a la demanda d’extradició espanyola contra l’exdirigent etarra José Antonio Urrutikoetxea per ser jutjat per la seva presumpta implicació en l’assassinat del directiu de Michelin Luis Hergueta, comès el 25 de juny de 1980 a Vitòria. 

La sala d’instrucció del Tribunal d’Apel·lació de París va aprovar la sol·licitud de l’Audiència Nacional de Madrid perquè Josu Ternera s’assegui a la banqueta per un delicte que, en cas de ser declarat culpable, li podria suposar una pena de 30 anys de presó. El dictamen d’avui, amb tota probabilitat, serà recorregut per Josu Ternera davant el Tribunal Suprem, un procediment que allargarà diversos mesos l’arribada d’una decisió definitiva. 

En espera que es coneguin les motivacions detallades dels jutges de la sala d’instrucció, queda clar que no han acceptat els arguments de la defensa, que en l’audiència del passat 2 de desembre havia insistit que els fets estaven prescrits. 

Els advocats de la defensa també havien denunciat que els objectius d’aquesta demanda d’extradició espanyola eren «polítics» i havien fet notar que l’atemptat contra Luis Hergueta va ser reivindicat poc després de cometre’s per ETA politicomilitar, que era una facció «rival» d’ETA militar, a la qual pertanyia llavors el seu client. 

En llibertat condicional

Urrutikoetxea, que té 70 anys i viu actualment al centre de París en llibertat condicional (amb braçalet electrònic) des de finals de juliol passat, quan se li va permetre sortir de la presó per raons de salut, també ha de ser enviat a Espanya per ser jutjat per dues causes més. 

La justícia francesa ja s’ha pronunciat de forma definitiva després que el Suprem desestimés els recursos del veterà exdirigent etarra, en favor d’aquesta entrega per l’atemptat de la casa quarter de la Guàrdia Civil de Saragossa el 1987, en el qual van ser assassinades 11 persones, entre les quals hi havia sis nens. També pel sumari conegut com les «herriko tavernes» sobre el finançament d’ETA. 

Notícies relacionades

Però abans d’arribar a mans de les autoritats espanyoles s’han de tancar els dos assumptes pendents davant els tribunals francesos. Per al primer té un judici programat al febrer, tot i que, sigui quina sigui la sentència, es podrà recórrer davant el Tribunal Suprem, cosa que allargaria el desenllaç diversos mesos més. Per al segon, que ha tornat a la fase d’instrucció, s’han fixat unes dates preliminars al juny. 

L’1 de juliol de l’any passat, la sala d’instrucció del Tribunal d’Apel·lació de París va rebutjar una euroordre espanyola en què se l’acusava de crims de lesa humanitat. En aquest cas, els jutges francesos van estimar que als documents que els havia transmès l’Audiència Nacional de Madrid hi havia «imprecisions» tant sobre la qualificació dels fets que se li retreien com sobre les dates.

Temes:

ETA