La reforma del delicte de sedició i altres deures pendents del Govern

El delicte de sedició

El Tribunal Suprem va condemnar els líders del procés, acusats del delicte de sedició, a penes de fins a 13 anys. Des d’aleshores s’ha obert un debat sobre la necessitat d’adaptar aquest tipus penal al d’altres països europeus. Fa mesos que la reforma sobrevola l’escenari polític sense arribar a concretar-se. Tot i que encara no hi ha data per a la seva tramitació, a principis de desembre, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va anunciar que es podrien rebaixar les penes actuals assimilant aquest delicte a conductes de resistència greu castigades en altres països amb no més de cinc anys de presó.

La reforma laboral

La lluita entre socialistes i morats per la derogació de la reforma laboral es va concretar en el pla del Govern en una reforma parcial de la normativa que el PP va aprovar al 2012 per assegurar la pròrroga automàtica dels convenis col·lectius quan aquests han caducat. Aquesta iniciativa, igual com la coneguda com a ‘llei rider’ per protegir els treballadors de les plataformes digitals, està bloquejada a l’espera que la ministra de Treball, Yolanda Díaz, arribi a un acord amb la patronal i els sindicats.

La llei de vivenda

Serà al febrer quan el Consell de Ministres aprovi l’avantprojecte de la llei de vivenda, va assegurar el ministre de Transport, José Luis Ábalos, a mitjans de novembre. Aquesta normativa ha sigut un motiu de topada entre el PSOE i Unides Podem després que els de Pablo Iglesias introduïssin en la negociació dels Pressupostos la condició d’incloure en aquesta llei la regulació dels lloguers i limitar-ne la pujada a les zones declarades com a «mercats tensats».

Els secrets oficials

Des de fa anys, el PNB porta demanant reformar la llei de secrets oficials aprovada el 1968, durant l’última etapa del franquisme, i modificada el 1978. La seva intenció d’estipular un termini màxim durant el qual duri el secret dels documents no ha prosperat cap de les quatre vegades que ho han intentat. No obstant, el Ministeri de Defensa està elaborant una nova llei que acceleraria la desclassificació dels documents.

Igualtat LGTBI

Amb la coneguda com a llei del ‘només sí és sí’, una altra dels projectes insignes de la ministra d’Igualtat, Irene Montero, és la llei orgànica per a la igualtat de les persones LGTBI. La seva intenció és establir les mesures i mitjans per aconseguir la igualtat «real i efectiva» d’aquest col·lectiu i dels seus descendents. Tot i que estava programada per arribar abans de l’estiu, Montero va assegurar que segueix en elaboració i anirà al Consell de Ministres en els pròxims mesos.

Víctimes del terrorisme

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

El Govern de coalició també va incloure en el seu pla normatiu una llei «de reconeixement i protecció integral a les víctimes del terrorisme», amb què pretenen aprofundir en la millora dels seus drets. No obstant, amb prou feines s’ha sabut res d’aquesta iniciativa ni de quan el Consell de Ministres aprovarà l’avantprojecte que elaborarà el Ministeri de l’Interior dirigit per Fernando Grande-Marlaska.

El dret dels animals

Una de les lleis que prepara la vicepresidència segona de Pablo Iglesias és la llei de benestar animal, que té com a principal objectiu construir un marc normatiu d’àmbit estatal. Entre els seus propòsits hi ha el de crear un DNI animal obligatori per millorar el registre dels animals i evitar-ne l’abandonament. L’avantprojecte, que s’esperava aprovar en Consell de Ministres el 2020, es va obrir a consulta pública a principis de gener.