Els bessons de la Marató de Barcelona

Carlos Leal (65 anys, Burgos) sempre corre amb el seu germà bessó al descobert. Junts van començar quan tenien 40 anys i des d’aleshores no s’han perdut ni una edició de la Marató de Barcelona, que es disputa avui.

Van passar de practicar esports del nord, com per exemple el frontó i la pilota basca, a llançar-se a recórrer els 42 quilòmetres sense mai abans haver-se provat en l’atletisme. Des que el Carlos es va jubilar, l’única cosa que ha canviat ha sigut l’horari d’entrenament, ja que continua tenint la mateixa il·lusió de sempre per continuar sentint-se jove.

Carlos i Jesús Leal sempre havien fet esport en el Club Natació Barcelona, però mai abans s’havien interessat per l’atletisme, fins que un dia es van fixar en algú que sortia a córrer i van decidir provar: "Sortir a córrer quan no hi estàs acostumat és la pitjor experiència del món". L’inici no els va ser fàcil als seus 40 anys, però es van tirar de cap al seu nou repte: "Ens vam apuntar a la marató sense haver fet cap carrera". L’experiència va ser tan especial que des d’aleshores són tot avantatges: "Tenim 65 anys i la sensació que tens, tant física com de cap, és que ets jove. I això és gràcies a l’esport".

Els 25 anys seguits que fa que competeix a la Marató de Barcelona han servit al Carlos per adonar-se que es tracta de "l’única prova en què mai saps si arribes a la meta". A aquestes altures de la seva vida, ser a la línia de sortida ja és tot un triomf.

En els últims temps el running s’ha posat de moda i les noves generacions ara surten al carrer per millorar la seva salut i per socialitzar. El Carlos mira enrere i recorda que no sempre va ser així: "Quan nosaltres vam començar a córrer, sortien 2.000 persones i t’insultaven pel carrer els que estaven de gresca. Ara aquests mateixos són els que es posen un dorsal i són al teu costat".

Rècord d’inscrits

Notícies relacionades

El que han de saber abans de votar (Laporta)

Flick recupera Gavi després de més de sis mesos

La Marató de Barcelona arriba als 32.000 inscrits per primera vegada. Senyal que aquesta activitat no és una tendència passatgera i s’ha assentat en la cultura popular: "Anem d’un extrem a l’altre. La generació dels anys 60 vam viure una època en què tot era viure molt bé sense fer res; gresques, fumar i provar de tot. Ara ens toca l’extrem de la gent sana, que prova diferents esports i experiències".

Als seus 65 anys, el Carlos continua sentint-se jove. I és per això que encara conserva la motivació per córrer amb el seu germà bessó, amb qui forma un duo amb el pit a l’aire faci el clima que faci. El secret està en la introspecció, i no en la comparació: "Jo vull ser millor que el Carlos de l’any passat. En això sí que s’ha de ser egoista". El Jesús i ell han compartit moments tota la vida, tot i que la naturalesa de la competició els obligui a separar-se: "Jo surto amb el meu germà i els primers quilòmetres anem parlant. Després ja no ens parlem. I els últims quilòmetres, campi qui pugui".