Consensos en temps de Covid

Tan productiu durant l’emergència ha sigut l’idil·li com tempestuoses s’entreveuen les taules a partir del 2021. Any en què la bona entesa del Govern central, la patronal i els sindicats es posarà a prova davant els reptes de derogar part de la reforma laboral, reestructurar les pensions i tancar capítols com la llei Rider o el salari mínim.

La crisi de la Covid deixa infinitat de particularitats i diferències respecte a anteriors crisis. I una d’aquestes és l’encaix i paper que han jugat els agents socials. La Gran Recessió arribava al seu pic amb la reforma laboral del 2012, que el PP no va negociar ni amb la patronal ni els sindicats. La primera es va posar de perfil, beneficiada per la mateixa, i els segons van convocar la fins ara última gran vaga general a tot el país. De les barricades d’aquest 2012 a les videotrucades i les fotos d’unitat amb mascareta durant la pandèmia.

La gran valedora (i vetlladora) d’aquest front comú dels agents socials és l’actual ministra de Treball, Yolanda Díaz. Fent de la necessitat virtut, la dirigent d’Unides Podem ha aconseguit treure endavant molts dels seus postulats en el si del Govern de coalició, en el qual està en minoria. Presentant-los no com a propis, sinó fruit de l’acord amb patronal i sindicats. Cosa que li ha suposat, entre d’altres, ser la quarta ministra més ben valorada de l’Executiu, segons l’últim baròmetre del CIS. 

I en el grup dels agents socials ha trobat interlocutors disposats. Del president de la CEOE, Antonio Garamendi, els habituals de les taules del diàleg social en destaquen el seu caràcter «afable» i la «moderació». Una moderació que comparteixen, des dels seus respectius interessos, els secretaris generals de CCOO, Unai Sordo, i la UGT, Pepe Álvarez. Aliens al soroll polític que ha retrunyit contra les parets del Congrés més d’un dia clau durant aquesta pandèmia, els agents socials han arribat a acords des del desacord.

La ministra Yolanda Díaz li ha posat a sobre de la taula a Pedro Sánchez quatre renovacions dels ertos, a més d’una llei del teletreball i l’anterior pujada del salari mínim. L’únic esborrall durant aquest 2020 han sigut els reglaments per a les lleis d’igualtat, dels quals es va acabar despenjant la patronal a última hora. Díaz ha prioritzat les batalles urgents i les que tenia possibilitats de guanyar i ha postergat aquelles en què es podia enfangar. No obstant, a l’equip de Díaz li queden per obrir melons complicats. Aquells que van més enllà d’apagar el foc i reformulen els fonaments de l’edifici laboral.

2021: ¿Final de l’idil·li?

Ja abans d’irrompre la pandèmia, Díaz va marcar terreny amb la negociació exprés de la pujada del salari mínim a 950 euros, tancat als 10 dies de constituir-se el Consell de Ministres. Al diàleg social li ha quedat pendent per a l’any que ve aquesta mateixa assignatura, amb una patronal enrocada en la congelació fins al 2022 i un Govern dividit. Igual com la nova llei Rider, que fa més d’un mes que està en converses, amb un altre enroc de la patronal. 

Díaz està prioritzant al màxim que les parts segueixin assegudes a la taula de negociacions, encara que això sigui a costa d’allargar-les o de posposar reobrir qüestions difícils. «No m’agrada posar-li terminis al diàleg social», repeteix amb freqüència la ministra. No obstant, hi ha temes que demanen pas. «Tard o d’hora arribarà aquell moment en què tots no puguem estar d’acord», assenyala un dirigent sindical consultat. La reforma laboral o la reforma de les pensions es presenten com els dos grans ‘rubicons’ que Treball pot haver de creuar de la mà de només un dels dos agents socials.

Reforma laboral

En matèria de contrareforma laboral, el compromís recollit pel Govern en el seu Pla anual legislatiu era tornar a parlar del tema abans d’acabar el 2020. No obstant, les taules encara s’han de reobrir i no serà fins al febrer quan previsiblement es reprenguin aquestes converses. La subcontractació i els seus límits es presenten com l’assumpte més difícil, ja que ja abans del virus els empresaris manifestaven les seves clares reticències a acceptar els plantejaments del Ministeri de Treball. 

A l’altre costat de la balança, els sindicats es comencen a impacientar, ja que el Primer de Maig d’aquest any esperaven poder celebrar la derogació dels primers punts de la reforma laboral del PP. Sense encara senyals concrets, comencen a sonar tambors entre les centrals per elevar la pressió sobre l’Executiu, al qual els agrada recordar que no ha de confondre diàleg social amb poder de veto per a una de les parts. A Catalunya, CCOO ja planteja públicament preparar un calendari de mobilitzacions per pressionar el Govern perquè compleixi els compromisos recollits en el seu acord programàtic.

Reforma de les pensions

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Si alguna cosa ha deixat clara la recent negociació per revisar el salari mínim interprofessional és que no només en el si del diàleg social necessiten trobar equilibris les parts. Mentre la patronal ha trobat recolzaments en el sector més conservador del PSOE per no apujar-lo, els sindicats han tancat files junt amb la ministra de Treball per mirar de garantir-ne la revisió a l’alça. 

Un esquema similar es pot succeir en la negociació de la reforma del sistema de pensions, en què el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luís Escrivá, pretén elevar la base de cotització de 25 a 35 anys. Una cosa que Díaz rebutja contundentment. «[Des d’Unides Podem] no acompanyarem cap retallada», va manifestar recentment sobre la iniciativa. Aquí els sindicats ja han avançat que l’acompanyaran, mentre la patronal encara no ha revelat la seva opinió.