El Govern aplana el terreny per a la concessió dels possibles indults

El discurs del Govern sobre els indults als presos independentistes pel referèndum de l’1-O ha canviat durant els últims mesos. Fins a aquesta tardor, l’Executiu solia dir que no era el moment d’abordar una qüestió tan sensible. Ara, en canvi, les manifestacions van dirigides a treure’s pressió davant la possible concessió. Fins i tot a aplanar el terreny per fer aquest pas, malgrat que no està confirmat si Pedro Sánchez aprovarà aquesta mesura. Tampoc se sap quan ho faria. La majoria de les fonts consultades anticipen que els indults, si arriben, serà després de les eleccions catalanes del 14 de febrer, en contrast amb els desitjos de Podem, soci de la coalició, que pressiona perquè es concedeixin «al més aviat possible». 

Però aquest tema no s’aborda en el Consell de Ministres. La hipotètica concessió d’indult a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Carme Forcadell, Joaquim Forn i Raül Romeva, entre d’altres, és debatuda per molt pocs dins de la Moncloa. Un d’aquests dirigents és Carmen Calvo, vicepresidenta primera, que aquest dilluns va deixar clar que el Govern té la capacitat d’indultar tot i que compti amb els informes contraris de la Fiscalia i del Tribunal Suprem. 

Els fiscals van donar a conèixer la setmana passada 12 duríssims escrits en contra dels indults. Van argumentar que no hi havia «cap raó admissible en dret» que justifiqués aquesta mesura. Fer-ho, van assenyalar, suposaria «premiar el governant deslleial i corrupte». També van suggerir que, en el fons, el que hi podria haver darrere de l’indult seria els recolzaments que necessita Sánchez per tirar endavant els seus projectes en el Congrés, en al·lusió als grups independentistes. «La concessió pot operar, lluny dels paràmetres de la justícia, com a moneda política de canvi en el camp de les negociacions per a l’obtenció de recolzaments parlamentaris», van assenyalar. Els fiscals, finalment, van tornar a defensar el delicte de rebel·lió, pel qual van apostar durant el judici del procés, davant el de sedició, que va ser el que va aplicar el Tribunal Suprem.

Fora de «les competències» 

 

Calvo va retreure aquest dilluns al ministeri públic que recuperés la rebel·lió «fora de les seves competències». Els informes, va dir a La 1, «abunden en la posició contrària de la mateixa Sala Segona del Suprem» i «identifiquen un delicte» que l’alt tribunal «no va identificar». Però el més rellevant va ser que la vicepresidenta va remarcar que el Govern no té per què seguir l’opinió de la Fiscalia. Tampoc la del Suprem, l’informe del qual encara no ha sigut elaborat, però que s’intueix que també serà contrari. Els magistrats, de moment, han demanat a l’Advocacia de l’Estat, en la seva condició de perjudicada pel delicte de malversació de cabals públics, que es posicioni sobre la concessió. Com que aquest cos depèn directament del Ministeri de Justícia, el seu escrit pot donar pistes sobre el que pensa fer l’Executiu. 

«Al llarg d’aquests 42 anys [de democràcia] hi ha tota mena d’exemples per part dels governs», va dir Calvo. Els indults «estan en l’absoluta normalitat i es poden decidir en funció del que emeten els informes o al contrari dels informes», va continuar, deixant de banda que les ocasions en què el Govern el concedeix davant la Fiscalia i el tribunal sentenciador suposen un percentatge mínim. 

Les paraules de la vicepresidenta van aprofundir en un relat que va iniciar José Luis Ábalos, ministre de Transport, secretari d’Organització del PSOE i un dels dirigents de més pes polític dins del Govern. A finals d’octubre, en una entrevista en EL PERIÓDICO, Ábalos va assenyalar que «tot gest de normalització és positiu», amb referència als indults. «A Catalunya, qualsevol mesura d’aquestes és ben rebuda, però, en general, en el conjunt d’Espanya, tot el que siguin mesures tendents a promocionar la convivència i garantir la normalitat i l’apaivagament han de ser ben rebudes», va afegir.

Et pot interesar

L’advertència

El PP, mentrestant, ja es prepara per treure l’artilleria si al final el Govern fa el pas. «Si es concedissin aquests indults, a més d’estar contrariant la llei de l’indult, s’estaria a punt de caure en la il·legalitat», va dir aquest dilluns el secretari de Justícia dels conservadors, Enrique López, que va avisar d’una possible «prevaricació». Segons el dirigent popular, un dels elements que exigeix la llei és que existeixin «proves de penediment dels condemnats» i en aquest cas, va rematar, «hi ha proves del contrari». En rigor, la norma, de 1870, només recull al seu article 25 que el tribunal sentenciador ha de fer constar «especialment» al seu informe «si hi ha proves o indicis de penediment».