Entrevista al candidat de Cs

Carlos Carrizosa: «Si el constitucionalisme no es mobilitza, els independentistes ho tornaran a fer»

  • El líder de Cs, sobre la possible regularització fiscal del rei emèrit: «Quan es parla de regularitzar és perquè la conducta era irregular i això no té volta de full»

  • Carrizosa carrega contra el PSC: »Iceta mai està quan se l’espera en defensa dels principis constitucionals»

  • «La qualificació gratuïta d’extrema dreta pot resultar ofensiva per a qui no ho és», opina sobre Vox

  • El dirigent taronja desdenya els indults i la reforma del delicte de sedició: «Si els independentistes demanen perdó, hi haurà un diàleg molt més sincer entre tots els catalans»

5
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Carlos Carrizosa (Barcelona, 1964) es presenta a les eleccions com a presidenciable de Cs decidit a «donar la carpetada definitiva al procés» malgrat que la coalició constitucionalista amb el PSC i el PPC no hagi fructificat.

Quan vostè va ser designat candidat de Cs tenia la missió de presentar-se a les pròximes eleccions al costat del PSC i el PPC. ¿Creu que ha fallat en el seu primer objectiu?

Crec que han pesat més els càlculs de les cúpules dels partits, del PSC i del PPC, que una lògica de l’electorat. Estic convençut que l’electorat hagués entès una gran coalició constitucionalista per la raó d’emergència de la pandèmia –que necessita una reconstrucció en què tots treballem junts– i perquè hauríem d’estar d’acord que la fase del procés ha de ser superada amb la unió de tots els constitucionalistes. 

El 14-F, ¿no pesarà més la gestió de la pandèmia que el procés?

Estic convençut que el prioritari és la gestió de la pandèmia i que el procés ha sigut el que ha destorbat una gestió deguda de la pandèmia per part del Govern. [Quim] Torra va dir ‘no he vingut aquí a gestionar una autonomia’ i, si era una profecia, es va complir. Les amenaces a la legalitat han sigut continuades durant tota la legislatura, però Cs ha impedit resolucions en contra del nostre ordenament jurídic. 

Cs va ser el partit més votat en les últimes eleccions però les enquesten pronostiquen que caurà de la primera fins a la quarta força. ¿Creu que es deu a no haver intentat una investidura d’Inés Arrimadas?

Mai vam poder governar perquè no disposàvem de prou recolzaments. El president del Parlament sempre va tenir un candidat independentista seleccionat per sotmetre’s a votació. Mai hi va haver la possibilitat de proposar una candidatura constitucionalista. 

¿Quines són les mesures estrella de Cs per a la pròxima legislatura?

Donar carpetada definitiva al procés, perquè ens suposa una sagnia de recursos econòmics, humans i de pèrdua d’oportunitats; i la reconstrucció de Catalunya, que passa per reforçar la sanitat i els serveis socials, enfortir les institucions i fer-les de tots. Els catalans mereixem entrar en una nova etapa. 

¿Creu que si l’independentisme supera el 50% dels vots ‘ho tornaran a fer’?

Ja ‘ho van fer’ quan no arribaven ni tan sols al 50% dels vots. L’únic que busquen amb això és revestir d’una certa legitimitat uns posicionaments que han conculcat els principis democràtics. [Carles] Puigdemont deia que ‘no hi ha independència indolora’. Si ens estan preparant més dolor i més confrontació és evident que aquí ningú està renunciant al que faci falta. Si el constitucionalisme no es mobilitza, els independentistes ho tornaran a fer.

El 2021 pot abordar-se una reforma del delicte de sedició i s’estudiarà si s’indulta els presos. ¿Seria una manera de calmar els ànims o generaria més confrontació?

Qui hauria de donar als seus conciutadans la tranquil·litat que podem viure a Catalunya sense tanta tensió són els líders del procés. Si ells inicien una etapa de petició de perdó, de reconeixement dels errors, d’afirmació que no ho tornaran a fer, es propiciarà un diàleg molt més distès, sincer i franc entre tots els catalans. És a ells a qui correspon fer aquest gest. No és possible que parlem d’amnisties, d’indults i de modificacions del Codi Penal si ells continuen parlant de repressió, de feixisme, que són víctimes d’injustícia, d’arbitrarietat, de venjança... Això tensa l’altra part de la societat que va patir la involució democràtica que ens preparaven aquests senyors.

Vostè ha centrat bona part de les seves crítiques en Miquel Iceta. ¿És una manera de remeiar un acostament d’Arrimadas al PSOE al Congrés que ha sigut molt criticat pel PP?

Vam guanyar les eleccions i hem sigut pràcticament en solitari el dic de contenció del separatisme. Iceta mai hi és quan se l’espera en defensa dels principis constitucionals, no hi és quan ha d’explicar la corrupció del seu partit ni quan es parla de bilingüisme. El que està fent és amagar-se i es posa de perfil perquè prepara un tripartit i no vol ser hostil al seu futur soci, ERC.

¿Cs pactarà amb Vox al Parlament?

Primer cal veure si entra al Parlament i veure quin és el seu programa. Però de tota manera hi ha dues coses que ens fan ser escèptics i desconfiats respecte a possibles acords: una és la incorporació de Plataforma per Catalunya –que és un partit d’extrema dreta que ens crida molt l’atenció que s’hagi integrat a aquest partit– i la segona és que ja sabem els postulats nacionals de Vox i estem absolutament en contra de retallar drets relatius a la llibertat sexual o a la violència masclista. 

¿Vox no és un partit d’extrema dreta?

No el qualificaré, crec que cal tenir respecte pels electors de tots els partits. Molts dels votants de Vox no són d’extrema dreta, d’altres sí que ho són, però no ofendré els que no són d’extrema dreta. La qualificació gratuïta d’extrema dreta pot resultar ofensiva per a qui no ho és. Els seus dirigents poden tenir uns perfils determinats, però jo no soc ningú per repartir carnets. Per a mi, Vox és un partit populista de dretes, antieuropeu i regressiu en certs drets que avui dia donem per acceptats comunament. 

Notícies relacionades

Que el rei emèrit regularitzi la seva situació fiscal, ¿és una manera de reconèixer que ha comès un presumpte frau?

Quan es parla de regularitzar és perquè la conducta era irregular i això no té volta de full. La nostra valoració d’aquests fets és de profunda decepció amb un monarca que sabem que va treballar activament per instaurar la democràcia a Espanya. És decepció, és pena i tristesa al veure el que ha passat amb algú que va tenir aquest paper tan fonamental en la història d’Espanya. Si es van cometre irregularitats, que respongui davant la llei com qualsevol altre ciutadà. Això sí, recolzem Felip VI com a Rei perquè és un dels símbols de la permanència i de la unitat d’Espanya.