El Senat aprova avui de forma definitiva els Pressupostos del 2021

El Govern de coalició ja té molt més aclarida la legislatura amb l’aprovació al Senat de forma definitiva dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2021, els primers comptes del PSOE i Unides Podem, que pretenen ser una guia per a una política econòmica marcada per la crisi i la gestió dels fons europeus.

La portaveu del Govern i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha celebrat que «Espanya iniciarà l’any amb nous comptes», uns Pressupostos «inèdits per a un moment singular de la història del nostre país» que permetran afrontar el futur «amb més fortalesa». La Cambra alta no ha inclòs en el projecte pressupostari cap de les més de 3.500 esmenes, per la qual cosa queda aprovat definitivament sense necessitat de tornar al Congrés.

Es posa així fi a una tramitació accelerada, de menys de dos mesos –el projecte es va aprovar en Consell de Ministres el 27 d’octubre i es va presentar al Congrés l’endemà–, en la qual ha obtingut el recolzament de 12 formacions: PSOE, Unides Podem, PNB, ERC, Bildu, PDECat, Compromís, Més País, Nova Canàries, Terol Existeix, Partit Regionalista Càntabre i Partit Aragonès.

Dos anys sense comptes

Els Pressupostos del 2021 entraran en vigor l’1 de gener –és la primera vegada que s’aprova un Pressupost en temps i forma des del del 2016– per substituir els comptes del 2018, els més longeus de la història, aprovats en el primer Govern de Sánchez però que havien sigut elaborats per l’Executiu del PP.

Amb aquests comptes, el Govern pretén fer front a les conseqüències de la crisi derivada de la pandèmia i articular la primera anualitat dels fons europeus, ja que preveu l’avanç de 27.000 milions per posar en marxa al més aviat possible els projectes.

També incorpora una sèrie de mesures socials –pujada de pensions i sou dels funcionaris, ampliació del permís de paternitat o més fons per a sanitat– i tributàries –pujada de l’IRPF per a rendes altes o de l’IVA per a begudes ensucrades, tot i que finalment no del dièsel–.

Crítiques de l’oposició

L’última jornada de debat, en la qual s’han debatut les esmenes parcials, ha estat protagonitzada per les crítiques cap a la celeritat de la tramitació al Senat, on no s’ha incorporat cap esmena, procedents tant dels grups de l’oposició com dels mateixos socis del Govern.

Els partits de Govern han defensat els comptes, el senador socialista Ander Gil perquè «atenen les principals necessitats» del país, com ara transformar l’economia o reforçar l’Estat del benestar, i la senadora d’En Comú Podem Sara Vilà perquè són uns Pressupostos expansius amb mesures socials.

Entre els seus recolzaments, la senadora del PNB María Dolores Etxano ha subratllat que era «imprescindible» comptar amb uns Pressupostos, mentre des d’ERC Mirella Cortès ha instat el Govern central a posar «fi a la repressió» a Catalunya i des d’EH Bildu, Gorka Elejabarrieta ha defensat la necessitat d’avançar en la democratització de l’Estat amb la defensa de la plurinacionalitat.

Els socis del PSOE

Notícies relacionades

Feijóo presenta un pla amb 50 mesures davant els incendis: un registre de piròmans, exempció d’impostos i ajudes a la ramaderia

La Diada deixa de ser un maldecap per al Govern espanyol

Després d’aquestes intervencions, el senador del PP José Vicente Marí ha criticat que el PSOE «calli» i «abaixi el cap» davant uns socis que busquen «altres coses» diferents del benestar del país, mentre ha afirmat que els Pressupostos no són creïbles.

La senadora Ruth Goñi (Ciutadans) ha rebutjat els Pressupostos perquè «no són realistes», no recolzen les pimes ni el turisme i no aposten per la innovació, mentre des de Vox Jacobo González-Robatto ha carregat contra les pujades d’impostos.