Juan Ignacio Campos, el fiscal discret que va arribar al número 1 de l’escalafó

És el colofó a una llarga carrera que va començar fa 42 anys a Barcelona, on va coincidir amb Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena. Un extrem que, amb anys de diferència, va compartir amb Dolores Delgado, que el deu recordar amb tant carinyo que no sol perdre ocasió de recordar-lo en les seves intervencions públiques.

L’any 82 Campos va anar a parar a Madrid i vuit anys després va ser nomenat tinent fiscal de la fiscalia madrilenya. El 1994 es va incorporar a la Secretaria Tècnica i, dos anys després, amb Cándido Conde-Pumpido com a fiscal general de l’Estat, va passar al Suprem, on també hi ha la seva dona, la també fiscal Isabel Rodríguez Mateo, que va representar el ministeri públic en la cassació de ‘La manada’, en la qual es van elevar sensiblement les penes als condemnats per violació. El 2005, Campos va ser elevat a la categoria de fiscal de sala i el 2012 es va convertir en el fiscal delegat en matèria de delictes econòmics.

Fins a l’emèrit

Amb aquesta trajectòria costa de creure, més enllà d’aquesta discreció extrema, que fins al juny de l’any passat el seu nom no comencés a ser familiar per al gran públic. Va ser llavors quan Delgado el va designar coordinador al capdavant de l’equip de fiscals que assumia a la fiscalia del Suprem les primeres diligències d’investigació obertes contra el rei emèrit, les dels 65 milions d’euros que va rebre de la monarquia saudita suposadament per la construcció de l’AVE a la Meca.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

Després d’aquell decret de la fiscal general va ser natural que també assumís les altres dues, la de les targetes ‘black’ amb què el rei i el seu entorn sufragaven despeses i en la qual el rei va regularitzar 678.393 euros, i la més incipient, la relativa a un fons a l’illa de Jersey, anunciada per la mateixa Delgado i el fiscal en cap Anticorrupció, Alejandro Luzón, que es va afegir llavors a l’equip capitanejat per l’especialista en delictes econòmics.

Els que el coneixen li atribueixen, a més d’una discreció que el va portar a evitar càrrecs de transcendència pública en la Unió Progressista de Fiscals (UPF) –de la qual va ser fundador i que també comparteix amb Delgado–, un caràcter afable i ser un bon cap, molt respectuós de tracte. Unes qualitats que a aquest «raonable» seguidor del Reial Madrid li seran de gran ajuda en la seva nova responsabilitat.