«Hi ha masclisme en la Guàrdia Civil, però n’hi hauria prou amb una ordre perquè acabés»

–¿Com afronta ser la primera dona que es fa càrrec d’una Comandància?

–Amb molta il·lusió i molta responsabilitat, que és el que exigeix assumir un comandament d’aquestes característiques. A més hi ha molts ulls mirant-me, cosa que afegeix un plus de compromís. Em plantejo aquest lloc a Terol amb la mateixa exigència amb què he assumit tots els que he exercit fins ara.

–Sempre que parlo amb dones dels cossos i forces de seguretat de l’Estat els pregunto si hi ha un «sostre de vidre» en les seves professions i em contesten sempre que elles són un exemple de què no. ¿Opina el mateix que elles?

–Abans de respondre a això cal fer un fotografia fidedigna de la situació. En teoria no hi ha aquest sostre de vidre en la Guàrdia Civil, però cal analitzar-ho en profunditat.

–A vostè se li deu el pla d’Igualtat de la Guàrdia Civil.

–Diguem que en soc una de les principals artífexs, no l’única. Un dels aspectes més importants és que la Guàrdia Civil tindrà coneixement del que està passant dins de la institució respecte al masclisme. Amb el pla comprovarem si hi ha biaixos de gènere i podrem aplicar les mesures adequades per eliminar-los.

–¿Hi ha masclisme en la Guàrdia Civil?

–És clar que hi ha masclisme, igual que en altres àmbits. Però al nostre cos, quan es rep una ordre, es compleix. En això som bastant complidors. Perquè desaparegui el masclisme en la Guàrdia Civil n’hi hauria prou amb donar l’ordre adequada.

–Fa quinze anys es va fer càrrec de la Secció de Rescat i Intervenció a Muntanya (Sereim) de Cangas de Onís. ¿Com recorda allò?

–Va ser físicament dur, em va costar molt, però també va ser molt gratificant. És una especialitat preciosa. Guardo aquella època amb moltíssim carinyo, va ser molt especial per a mi. Em va fer molta il·lusió ser rescatadora de muntanya. Compartir el servei amb tan grans professionals va ser un privilegi. Ja llavors el Sereim comptava amb bastants mitjans, i ara més.

–¿Quin va ser el rescat més difícil que recorda?

–Ens trucaven molt per treure persones mortes als Picos de Europa. Però recordo especialment un que va acabar bé, el d’uns muntanyencs madrilenys que va acabar bé afortunadament. S’havien quedat encinglerats i ens van trucar directament. Ens va portar l’helicòpter i ens va poder deixar a la zona just abans que entrés la boira. Li vam demanar que marxés i després vam tornar caminant pels Picos.

–Com a bona coneixedora de la muntanya, ¿què aconsellaria als que en volen disfrutar?

–El primer, que es preocupin d’informar-se del temps que farà a la zona de l’activitat. Després, anar preparats amb roba per a tota mena de clima, perquè tots sabem com pot canviar el temps a la muntanya d’un moment a l’altre. Cal portar menjar, roba d’abric. Per descomptat, no anar sols a la muntanya i dir als pròxims a quina zona ens dirigim, per poder buscar en cas que hi hagi algun contratemps...

–També va obrir camí a Trànsit, al fer-se càrrec d’un subsector...

–Va ser a Las Palmas de Gran Canària, on també vaig coincidir amb uns professionals meravellosos. Ara hi ha una altra cap a Sòria. És una unitat meravellosa.

–¿Què els diria als conductors que de vegades malparlen de vostès per les sancions que imposen?

–Que no estem per recaptar, sinó per a la seva seguretat. Que el que recaptem és vida, i que el que no volem és donar males notícies a les famílies.

–Després va passar per Madrid, per la Direcció General i ara se’n va a Terol...

–A Madrid vaig estar abans a l’òrgan central de Trànsit, després a recursos materials, vaig fer el curs d’Estat Major, vaig desenvolupar el Pla d’Igualtat, vaig estar comissionada en el Destacament de les Nacions Unides a Colòmbia... Tenia ganes de fer-me càrrec d’una Comandància. És una cosa molt especial. M’incorporaré al març i, per ara, estic aprenent.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

–Una cosa que va cridar l’atenció durant la pandèmia va ser veure’ls repartint entre les persones que no podien moure’s de casa.

–Això ho fem tot l’any. Quan neva, també a Terol, els esquiadors pugen els pobles carregats de menjar i medicaments. La nostra comesa a la Comandància és cuidar i atendre els ciutadans.