Puigdemont planteja més confrontació i unilateralitat per «desbordar» l’Estat

L’expresident advoca per la unilateralitat en un acte del Consell de la República, sense ERC i amb la CUP com a «observadora»

zentauroepp55208058 pla mitj  de l expresident carles puigdemont durant el parla201004171007

zentauroepp55208058 pla mitj de l expresident carles puigdemont durant el parla201004171007 / Nazaret Romero

3
Es llegeix en minuts

Més confrontació i unilateralitat per «desbordar» l’Estat. Aquest és el full de ruta plantejat per l’expresident Carles Puigdemont aquest dissabte en el Consell de la República, celebrat de manera semitelemàtica i a cavall del Palau de la Generalitat i Waterloo. Puigdemont ha presentat un nou pla estratègic per descongelar la declaració unilateral d’independència aprovada pel Parlament el 27 d’octubre del 2017 basat en la «mobilització massiva» per «desbordar» l’Estat, en un acte sense la participació d’ERC i amb la CUP com a mer «observador».

A tres dies de la convocatòria automàtica d’eleccions per al pròxim 14 de febrer, Puigdemont ha llançat aquesta proposta estratègica a l’acte fundacional de l’Assemblea de Representants independentistes. Aquesta és una de les estructures, juntament amb el Consell per la República (que el mateix Puigdemont presideix), creada per JxCat i ERC al principi de la legislatura. No obstant, ERC ha declinat participar-hi aquest dissabte, al considerar-ho un acte «partidista» a favor de Junts.

Assumpció Laïlla, diputada de Demòcrates de Catalunya (integrada al grup d’ERC al Parlament), ha sigut nomenada presidenta d’aquesta Assemblea de Representants. En un reflex de la divisió interna en l’independentisme, l’assemblea només ha reunit 37 dels 70 diputats possibles: ERC ha renunciat a acudir-hi perque ho considera un acte «partidista» de JxCat, mentre que la CUP hi ha enviat Carles Riera com a «observador».

«Inici del procés formal d’independència»

El document presentat aquest dissabte pels representants de Junts proposa «preparar-se per disputar el poder a un Estat espanyol» que ha «renunciat a resoldre democràticament el problema català». Els fets d’octubre del 2017, segons el text, «marquen l’inici del procés formal d’independència», perquè es considera que l’1-O té «validesa i legitimitat» i «només un referèndum acordat podria substituir el mandat polític» d’aquella votació.

Contràriament a la tesi d’ERC que cal acumular més forces abans de tornar a intentar la via unilateral, el manifest considera que els partidaris de la independència són ja «suficients» i van sumar l’1-O el «38,5% de tot el cens català». El document alerta que «el desitjable creixement social i electoral de l’independentisme no obrirà per si sol la porta a un referèndum acordat», per la qual cosa «sense confrontació mai hi haurà negociació» amb l’Estat: «La via indolora, de bon grat, no existeix», diu el text, que avala una confrontació «no-violenta».

Preparar-se per a la confrontació

La «fase decisiva» arribarà si les forces independentistes superen la majoria absoluta en escons i vots i el Parlament desenterra la declaració unilateral d’independència del 27 d’octubre del 2017. «L’activació d’aquesta fase comporta l’assumpció de totes les conseqüències derivades d’aquesta confrontació i s’ha d’activar una vegada s’hagin disposat els recursos materials i organitzatius suficients per aguantar una mobilització sostinguda, generalitzada, desafiant l’autoritarisme de l’Estat i protegint» les que ja seran «institucions provisionals de la república», planteja.

Això implica controlar «els punts clau del territori» català i «aguantar la posició» –una batalla que no es va voler entaular el 2017–, buscant recolzaments i reconeixements internacionals. «Preparem-nos», demana estar disposats a «assumir els costos» de la confrontació, que es pot traduir en una «repressió massiva per part de l’Estat», tot i que si la resposta de la gent també és massiva l’Estat pot trobar-se que aquesta «repressió» sigui «logísticament inassumible».

Unitat entre ciutadania i partits

Notícies relacionades

El document elaborat pel Consell per la República apel·la a una «estreta unitat d’acció entre la ciutadania i les institucions», com a «condició necessària» per arribar a la independència. Crida a «combatre i debilitar les forces de dominació» a diferents nivells: mobilització «sostinguda» i massiva de la ciutadania, «desobediència» a l’Estat i «no col·laboració en el funcionament administratiu i econòmic del poder de dominació per generar-li un desgast a la llarga inassumible».

Aquest serà el moment definit com a «desbordament democràtic», amb «disrupcions generalitzades de la mobilitat», protestes per tot el territori, així com «pèrdua de la normalitat en la convocatòria i el desenvolupament d’esdeveniments» públics o en l’«exercici quotidià de les obligacions laborals».