Caporal Jenner López: «Tornaran a firmar manifestos ultres perquè se senten impunes»

La primera vegada que al llavors soldat Jenner López li van cridar l’atenció en una caserna per motius polítics va ser a Ceuta, el 1998, quan encara no era cap especialista en electrònica d’armament. El seu sergent li va dir: «Jenner, tu ets un síndria». Així anomenen a l’Exèrcit els militars que són verds per fora i rojos per dins.

López s’havia queixat que ell i els seus companys s’haguessin de dutxar amb aigua freda. «I no voler dutxar-te amb aigua freda havent-hi aigua calenta és de comunistes, ¡és que el contrari és de tontos!», afirma ara amb vehemència, els seus 41 anys, després de 24 entre files des que, amb 15 anys, va ingressar a l’Institut Politècnic de l’Exèrcit.

Ara pledeja contra la seva antiga «empresa» exigint la seva readmissió, després que, el juny passat, l’expulsessin. Havia acumulat una dotzena d’expedients, la majoria exercint la presidència de la plataforma de militars 45SenseAcomiadaments, que reclama una reforma legal per evitar que els professionals de tropa se’n vagin al carrer als 45 anys d’edat.

- ¿Quina va ser la seva primera reacció quan va conèixer el xat de militars ultres, i de les cartes i pronunciaments contra el Govern?

- La meva primera reacció va ser no sorprendre’m, perquè ja ho han fet abans. Tot això és continuïtat de l’escrit de fa dos anys reivindicant la figura de Franco. Un terç dels signants de l’últim manifest són els mateixos de l’altre. Com es creuen totalment impunes ho fan ara, i tornaran a firmar un altre manifest ultra, i ho faran les vegades que creguin necessàries. És una falta absoluta de respecte a la democràcia que una colla, una minoria, de nostàlgics no respecti el que decideix la majoria d’espanyols: que aquesta coalició governi. Jo, quan han governat uns altres, no m’he dedicat a escriure cartes al Rei dient estupideses.

- ¿I quina importància li dona a aquests pronunciaments escrits?

- El problema és que els que firmen cada vegada són més. I que la premsa n’és partícip, en certa manera, al recollir el que diuen i no reflectir el que pensa la majoria demòcrata. A un company meu [caporal Marco Antonio Santos] se’l va expulsar per firmar un manifest contra el franquisme, i escriure al costat de la seva firma «Salut i república». I a la tele tens sempre Alamán, Chicharro… tots aquests que estenen un discurs d’odi. A les casernes hi ha gent que entra amb 18 anyets i absorbeix el dolent. Hi ha personal en actiu que està destinat en un polvorí, o en una armeria, i li pot agradar aquest discurs. Setanta i tres jubilats passats de conyac poden dir aquestes coses en un xat i no li donem gaire importància, i ho dic jo, que soc un d’aquests 26 milions de fills de puta afusellables, però hi ha generacions joves que ho veuen i ho escolten. El dolent d’això és que aquests retirats van a les residències i altres recintes militars, i les barbaritats que diuen les senten nens i joves, i van calant. No pot ser que aquest discurs talòs el sentin els nens. A aquesta gent se li han de treure els seus privilegis...

- Però són persones retirades, i poden opinar el que vulguin ¿no?

- Hi ha una llei de la carrera militar que a l’article 115 fixa uns privilegis, com el de continuar utilitzant l’uniforme, prestacions, tractament... A mi, per aplicar-me un general unes mesures cautelars, m’han tingut sis mesos sense cobrar. ¿No se’ls poden retirar privilegis a aquesta gent amb mesures cautelars, fins que la fiscalia es pronunciï? Defensa pot fer-ho, però és que bona part de la cúpula militar avui en actiu pensa igual que aquests, i ho diran quan surtin. Només s’han de mirar els cognoms: són fills, nets i cunyats d’aquesta gent, producte d’una endogàmia a les vivendes i les acadèmies militars.

- ¿L’Exèrcit no és demòcrata?

- No hi pot haver democràcia plena si conserva una justícia paral·lela, anacrònica, en què et jutja un company de promoció del que t’assetja. Hi ha modernització perquè hi ha entrat la dona, i hi ha professionalització, malgrat una externalització brutal, però per a aquests signants no és problema que els submarins no tinguin lavabo de dones, o que en un barco els oficials tinguin un plat de porcellana amb la vora d’un color, els sotsoficials amb la vora d’un altre color, i la tropa una safata de llauna. A Espanya passem d’una mili obligatòria de nou mesos sense cobrar a una mili voluntària de vint anys mal pagada.

- ¿El franquisme continua molt present en l’Exèrcit?

- El dia de la Immaculada, patrona d’Infanteria, una unitat militar de no se sap on es grava en vídeo en una marxa cantant el ‘Primavera’, còpia del ‘Katiuska’ que cantava la División Azul. Quan van exhumar Franco, a les casernes els que pensen que és lògic han hagut de callar per no veure’s assenyalats, i a qui li ha semblat que està malament ho ha pogut dir amb total impunitat. Això és sagnant.

Després de «ni un sol arrest», explica, en 24 anys de carrera, una missió internacional a Mostar (Bòsnia) i una medalla al mèrit militar, els pronunciaments irriten Jenner López, que suma a la seva condició de caporal expedientat i, de moment expulsat, la de pare d’un nen de vuit anys a qui li agradava desfilar pel passadís del seu pis a Móstoles amb un plomall dient: «Mira, com el papa». «Jo sento dins el que defensat i el servei que he deixat al meu país –diu–, però la meva pàtria no és un munt de banderes i visques a Espanya, sinó 47 milions d’espanyols que parlen en castellà, gallec, català, basc, i que voten el que els surt dels nassos».

- ¿A la cantina, entre companys, un soldat o un oficial pot opinar des de l’esquerra o...?

 - No, no: millor que no ho facis. No, o seràs l’ovella negra.

- Però en aquesta reunió, ¿sí que es pot ficar un amb Pedro Sánchez?

- Home, sisplau: si no ho fas ets el rar. Si et queixes de coses que no funcionen bé, qualsevol ultra et diu: ‘ets un roig’, o ‘això és el que hi ha’, o ‘doncs no haver entrat’, o la frase més repetida a qualsevol caserna quan et queixes: «Si t’agrada, bé; i si no, ves-te’n al Mercadona». I això està recolzat pels que prefereixen dutxar-se amb aigua freda a dir alguna cosa.

- Hi ha nombrosos militars de Vox entre els signants d’aquests manifestos, i molta propaganda de Vox als bars del voltant de les casernes.

- Dins no, perquè el que la porti... El caporal potser hi estarà d’acord, però no ho consentirà.

- El principi de neutralitat política que obliga els militars, ¿s’observa a les casernes?

- No. A qualsevol taller que entris, o se sent Rock FM o, si no, Jiménez Losantos. I he estat en set destinacions, ¿eh? Ja seria casualitat que m’hagin tocat les més estranyes. No es fa exhibició en públic, però les taquilles del vestidor són un món: potser no veus símbols franquistes, però dins veuràs el pollastre amb els dos clatells, la creu de sant Andreu...

- ¿Per què hi ha una influència manifesta de Vox entre files...?

- Si tenen 52 diputats i diversos milions d’espanyols de votants, si el seu discurs cala fins i tot entre les classes humils i treballadores... ¿com no ha de calar en una caserna?

- ¿Quina impressió li dona el lideratge del tinent general retirat Gutiérrez Alamán en aquest moviment?

- Una persona que no es va pronunciar quan 20 dels seus homes estaven entre els morts, per no dir assassinats, del Iak-42... no mereix ni que es parli malament d’ell. Si has permès que 20 dels teus homes es pugin a un avió de merda, i han mort, i després de saber-se tot el que s’ha sabut no has obert la boca, que vinguis ara a utilitzar el nom de les Forces Armades per parlar contra una majoria d’espanyols... No té autoritat moral. Si no li agrada el que vota la gent, que plori a casa seva. Podran escriure el que vulguin, però no ho faran en el nom de tots. Això no.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

- Aclareixi’ns llavors ¿vostè creu que la majoria de militars espanyols són demòcrates?

- Vull creure que sí. El problema és que aquests senyors fan molt soroll. Crec que s’hauria d’animar els demòcrates que es postulin, a trencar el seu silenci acomodat i callar el fatxirulo. Si estàs callat acabes sent part del problema.