Pedro Sánchez: «Hi haurà reforma laboral si hi ha acord social»

Juntament amb l’erradicació del virus, la lluita contra una crisi econòmica sense precedents condiciona l’agenda del Govern de Pedro Sánchez. Els ajuts a les empreses en via de desaparició, els fons europeus de recuperació i les reformes estructurals són clau per recuperar el creixement i l’ocupació. La qüestió és com fer-ho perquè arribi a les pimes i al conjunt de les comunitats autònomes.

Aquesta setmana, el Banc d’Espanya deia que el 10% de les empreses estan en perill. Hi ha un clamor de les organitzacions empresarials demanant al Govern que faci transferències de capital i no només garanteixi crèdit. ¿Quan tindran les empreses injecció directa de capital per part de l’Estat?

Ara mateix, com vostè bé indica, en el que treballem és en garantir la solvència de les empreses. És el que estem fent amb les noves línies ICO. I al que vostè s’està referint, al pla horeca (hotels, restauració i cafeteries), al pla específic per a un sector que és competitiu, que és molt present als nostres barris i que necessita el recolzament. El Govern d’Espanya el que farà és complementar totes les accions que estan fent tant els ajuntaments com les comunitats autònomes en defensa d’aquests sectors. I ho farem com ho hem fet amb el sector turístic, i com ho hem fet amb tants altres sectors. Però, en termes generals, s’ha de dir una cosa: aquesta pandèmia ha anticipat el futur, ha accelerat molts canvis que és clau que siguem capaços d’afrontar amb total garantia i amb els recursos necessaris. Per això és tan important el que va passar el mes de juliol passat a Brussel·les. Hem permès, endeutant-nos tots els països, plantejar un programa de reconversió de l’economia europea, i per tant espanyola, sense precedents en els últims 40 anys. En transició ecològica i en ús d’energies renovables, i les conseqüències que tindrà en la creació d’ocupació i la cohesió territorial. En digitalització, que no és només connectar el teu ordinador a internet, sinó també incorporar els processos de decisió de les empreses en la digitalització. Espanya hi està preparada. Tenim una extensió de fibra òptica que és el sumatori d’Itàlia, Alemanya i el Regne Unit. Hi estem preparats perquè el 19% del nostre PIB ja està vinculat amb l’economia digital. La mitjana europea està per sota, i fins i tot la Xina i els EUA tenen una economia digital que representa el 22 i 23% del seu PIB. És a dir, també estem en condicions de liderar aquesta transició digital.

¿Tenim tot el que necessitem?

El que necessitem és estabilitat política. Necessitem un horitzó de quatre anys de legislatura. Necessitem uns nous Pressupostos. Necessitem uns Pressupostos de l’any 2020, no els de l’any 2018. Durant aquesta pandèmia hem hagut de treballar amb uns Pressupostos prorrogats de l’any 2018. El que crida l’atenció no és que hi hagi hagut 10 grups parlamentaris que hagin aprovat uns nous Pressupostos per a l’any 2021. El que crida l’atenció és que partits polítics, suposadament de govern, com els de la dreta, s’hagin desentès del futur del seu país i s’hagin unit a la ultradreta en el boicot a aquests Pressupostos Generals. Uns Pressupostos que tenen tres potes que a mi em semblen que és molt important reivindicar. Primer, l’escut social, l’ingrés mínim vital, els ertos, per citar dos elements fonamentals de l’escut social. En segon lloc, vehicular els primers 27.000 milions d’euros d’aquest fons de recuperació. En tercer lloc, les transicions ecològica i digital. Necessitem estabilitat política, necessitem uns nous Pressupostos i aquesta és la tasca del Govern d’Espanya.

A València, a Astúries, a Galícia, a les Balears, a les Canàries, també a Catalunya, hi ha el temor que el mannà dels fons europeus es quedi a les grans empreses amb seu a Madrid i no arribin ni a les pimes ni als territoris... ¿Com garantirà el Govern que això no passi?

El desafiament és articular projectes que vertebrin el país. Per exemple, el sector de l’automòbil, més enllà de la companyia X o Y, genera projectes que vertebren el país. Perquè el sector de l’automoció és present a bona part de les comunitats autònomes al nostre país. El risc que ha detectat el Govern i que ha expressat a les comunitats autònomes és que els projectes que s’han de tirar endavant vinculats amb aquestes transicions a les quals abans feia referència no poden ser localistes. Han de ser de vertebració territorial del conjunt del país, també hi haurà projectes transfronterers. Per exemple, quan parlem de l’hidrogen verd o el liti i, per tant, de les bateries, una altra vegada vinculem les energies netes amb el sector de l’automoció, i ho hem de fer amb altres països. Des del punt de vista del Govern, clarament, els projectes que s’han de posar en marxa no només seran transformadors, sinó vertebradors del país. Hi haurà convenis marc que firmarem amb les comunitats autònomes per fer front, per exemple, a part de la renovació urbana de determines ciutats, però també hi haurà altres instruments, a través de fons, de mecanismes de col·laboració publicoprivada.

¿Com ho concretaran?

El reial decret que estem fent representarà una autèntica revolució administrativa per poder absorbir de manera eficaç tots aquests recursos. Utilitzarem instruments clàssics de col·laboració publicoprivada i de cooperació entre l’Estat i les comunitats autònomes, però també alguns de nous, perquè el repte que tenim és, en sis anys, vehicular de manera eficaç, per fer aquest salt de competitivitat, 140.000 milions d’euros. Tenim una gran oportunitat, la més important per reconvertir l’economia del nostre país. Són 140.000 milions d’euros en sis anys, quan els fons estructurals als anys 90 del segle passat van representar 8.000 milions d’euros. I vam fer un salt de modernitat. Per tant, tenim una gran responsabilitat amb totes les grans administracions, també amb les empreses i, sens dubte, nosaltres el que volem en convocar tot el teixit empresarial. No només els actors més clàssics, que també són molt importants en el nostre teixit productiu, sinó també tota aquesta nova classe empresarial que està sorgint als nous sectors.

¿Hi haurà plans específics per a les zones turístiques? Penso en les Canàries o les Balears, a la mateixa Barcelona o en una part de el País Valencià.

¿Hi haurà plans específics per al turisme? Sens dubte. ¿Hi haurà plans específics per a determinats territoris on el sector del turisme és clarament el motor de l’economia? Doncs sí. El Govern de les Balears o el Govern de les Canàries tenen plans que, abans de la pandèmia i abans d’aquesta crisi, ja estaven dissenyant en el sector turístic polítiques vinculades amb la transició ecològica. Si vostè se’n va per exemple a les illes Balears, ja fa anys es parlava de la necessitat de la transició energètica. Ja es parlava de la necessitat de reforçar el cablatge entre la Península i les illes Balears per garantir la seguretat energètica. Es parlava de la utilització de vehicles elèctrics a les illes Balears. A les Canàries també es parlava d’utilitzar energies renovables, en aquest cas vinculades a l’oceà, que ja s’estan dissenyant i que es posaran en marxa durant els pròxims anys. Tots aquests canvis, aquestes transicions, s’han anticipat com a conseqüència de la pandèmia, però ens agafen preparats.

¿De quina manera ho concretaran?

El Govern d’Espanya va aprovar un pla nacional integrat d’energia i clima que va ser premiat i reconegut per la Comissió Europea com el més sòlid i més solvent de tots els estats membres. Hem plantejat un marc que garanteix seguretat jurídica per a les empreses i els inversors, a l’hora de desenvolupar les energies netes al nostre país. Aprovarem una nova llei de Formació Professional. En digitalització, com li he dit abans, tenim una extensió de fibra òptica que ens permet abordar tots aquests desafiaments de la digitalització amb unes certes garanties, no només de competitivitat, sinó també de cohesió i d’inclusivitat. Amb això vull dir-li que Espanya està preparada per abordar amb grans garanties aquesta reconversió econòmica.

Notícies relacionades

«Mentre sigui al timó, la Constitució regirà des del primer a l’últim dels seus articles»

«La pandèmia va atacar aquells països que som ‘hubs’ internacionals de viatgers»

La UE condiciona els fons a algunes reformes estructurals, ¿hi haurà reforma laboral?

En el marc de relacions laborals, crec que és molt important l’exercici que s’està fent de diàleg social i de pau social. Sempre que els actors socials vulguin aquesta reforma laboral, el Govern està disposat a acompanyar-la. L’economia espanyola durant l’any 2020 caurà en dos dígits, és a dir, tindrem una caiguda brusca de l’activitat econòmica que es recuperarà en els pròxims anys. En aquest context, el que és important és garantir la pau social i, per tant, apostarem decididament i rotundament pel diàleg i l’acord social, perquè crec que és el que volen els actors socials.