DURANT L'ESTAT D'ALARMA

Els jutges tomben les multes per trencar el confinament

Hi ha sentències en diverses localitats espanyoles, però no es té cap constància que s'hagi dictat a Barcelona

Els jutges tomben les multes per trencar el confinament

Ferran Nadeu

Es llegeix en minuts

El 17 de març del 2020, a les 14.45 hores, un conductor es trobava en una gasolinera de l’avinguda de Burgos de Valladolid. Feia tres dies que el Govern havia decretat l’estat d’alarma per la pandèmia de la Covid i el confinament domiciliari. La policia el va caçar i la Delegació de Govern a Castella i Lleó el va sancionar amb 601 euros per trencar el confinament, quantia que es va quedar en 300,5 euros per la bonificació de pagament immediat. Unes hores abans, i a 444 quilòmetres de distància, a Vigo, una patrulla va parar un transeünt quan passejava per la ciutat sense cap justificació. La multa va ser la mateixa. La justícia ha anul·lat les dues argumentant que el simple incompliment d’una norma general, com és el decret de l’estat d’alarma, no pot considerar-se com a desobediència, ja que per a això és necessari incomplir una ordre directa d’un agent.

Jutjats contenciosos administratius de diverses províncies han dictat resolucions que, majoritàriament, revoquen les sancions que es van imposar als qui incomplien la limitació de moviments en les primeres setmanes de l’estat d’alarma. Òrgans judicials de VigoOviedoCòrdovaLogronyoSegòviaBilbao o Valladolid, entre d’altres, han anul·lat les multes, que des del primer dia van aixecar dubtes en el món del dret.

Els recursos que han arribat als tribunals són escassos. A Barcelona, per exemple, no es té notícia que se n’estigui tramitant cap, segons explica la magistrada Montserrat Raga. Els jutges de la capital catalana esperen que arribin el 2021, quan la tramitació de les multes estigui més avançada. «Ha de mirar-se el període que es va imposar la sanció i en quin règim sancionador s’empara», explica la togada.

Control dels Mossos per fer complir el confinament / JOAN CORTADELLAS

Requeriment exprés

«La infracció de desobediència necessita un requeriment exprés i individualitzat per part de l’agent de l’autoritat o d’aquesta que no resulti atès» pel destinatari, al·lega la primera sentència dictada a Vigo, el 19 d’octubre passat i que revoca la multa. «El mer incompliment de les limitacions o restriccions imposades durant l’estat d’alarma no pot ser qualificat automàticament com a infracció de desobediència», detalla. «Aquesta infracció es presentarà quan, havent incomplert el particular les limitacions de l’estat d’alarma, sigui requerit per al seu compliment per un agent de l’autoritat i el particular desatengui l’esmentat requeriment».

Un jutge de Valladolid aprofundeix: «No és conforme amb el principi de tipicitat la creació d’una infracció general, abstracta i absoluta a la norma definible amb el seu mer incompliment». I recorda, igual com el seu col·lega de Vigo, que el decret de l’estat d’alarma «no preveu cap règim sancionador que recolzi el compliment dels mandats», sinó que es remet, en genèric, a les lleis aplicables, sense precisar. «No tipifica res com a infracció ni preveu, sens dubte, cap tipus de sanció, quan podria haver-ho fet amb l’objecte de la seguretat jurídica», apunten els dos magistrats.

Les resolucions argumenten que el simple incompliment d’una norma general no pot considerar-se desobediència

Et pot interesar

Les dues sentències utilitzen raonaments coincidents. La simple infracció de les prohibicions imposades per la declaració d’estat d’alarma que limitaven la llibertat de moviment no és suficient per imposar una multa. És necessari que els agents requereixin de manera clara, comprensible i directa al ciutadà que està incomplint la norma. Si aquest desobeeix malgrat haver sigut advertit, llavors el seu comportament sí que serà sancionable. És necessari que la policia faci entendre al ciutadà que la seva conducta està prohibida i si, tot i així, decideix no acatar la indicació, llavors podrà estar justificada la sanció», assegura l’advocat barceloní Sergio Santamaría.

Un jutjat de Logronyo va dictar una sentència similar: «Les mesures que, per raó de salut pública, s’estableixen en la declaració de l’estat d’alarma no són mandats i ordres individuals que l’autoritat comunica, a tall de bàndol oficial, al conjunt de la ciutadania, de sort que aquesta comunicació seria un requeriment previ, ornat amb la publicitat o comunicació institucional corresponent, si es permet l’expressió de la cançó popular no només ‘chilanga’, per terra i per mar. Una norma reglamentària no és un mandat individual».