CÀRREGUES POLICIALS

Incidents a Vilafranca després d'una manifestació en suport d'un independentista condemnat

Adrià Sas ha sigut condemnat per agredir dos mossos en els distrubis per l'aniversari de l'1-O

Incidents a Vilafranca després d'una manifestació en suport d'un independentista condemnat

Cedida a l ACN pel grup de suport a Adrian Sas

3
Es llegeix en minuts
Agencias

Els Mossos d’Esquadra han carregat contra una cinquantena de manifestants que intentaven assaltar l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) després d’una manifestació en suport d’Adrià Sas, un jove veí condemnat per agredir els Mossos en els disturbis del primer aniversari de l’1-O.

La policia catalana ha intervingut quan després d’una marxa, que fins aleshores havia sigut pacífica, un grup ha intentat assaltar el consistori, tot i que no ho han aconseguit. Llavors, han començat a tirar objectes contra la façana de l’edifici històric, i contra la policia, cosa que ha provocat les càrregues. Dos agents, segons els Mossos, han resultat ferits lleus.

La manifestació prèvia, de recolzament a l’independentista condemnat, havia reunit unes 400 persones pel centre de la població. Adrià Sas va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona a tres anys de presó per un delicte d’atemptat i sis mesos més per un delicte menys greu de lesions. Així mateix, el condemna a dos mesos de multa amb una quota diària de 12 euros per un delicte lleu de lesions, i a indemnitzar dos mossos amb 1.514 i 371 euros, respectivament.

No obstant, l’Audiència absol Sas del delicte de desordres públics del qual també era acusat pel fiscal i l’acusació particular exercida per la Generalitat. 

Retrets al Govern

Abans que comencés la manifestació, el jove ha fet unes declaracions públiques en les quals ha qualificat la sentència de «farsa judicial» i ha anunciat que recorrerà la decisió. Ha considerat que es tracta d’una «sentència política que ja estava escrita abans del judici i s’ha fet pública molt ràpid, tan sols una setmana després del judici per no fer-la coincidir amb les eleccions i que els partits del Govern no sortissin perjudicats».

Sas s’ha mostrat molt crític amb el Govern, que considera responsable que hagi sigut condemnat a més de dos anys de presó i, per tant, hagi d’ingressar a la presó, ja que, ha dit, «és la Generalitat qui ha demanat més càrrecs».

A la manifestació ha assistit la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, qui ha criticat durament que el Govern no s’hagi retirat com a acusació particular. «És del tot incoherent que alhora que ens diuen que no ens fem enrere, quan se’ls fa cas es personin com a acusació particular contra els manifestants independentistes i, a més, demanin penes més altes que la Fiscalia. És intolerable», ha declarat.

Assalt al Parlament

Els fets van ocórrer l’1 d’octubre del 2018 a les portes del Parlament, quan un grup de manifestants independentistes va llançar objectes contra la línia policial dels Mossos d’Esquadra i van moure les tanques de protecció per accedir a la cambra catalana.

El tribunal considera provat que Adrià Sas va colpejar amb un pal de fusta un dels mossos a la barbeta, amb la qual cosa li va causar una ferida que va requerir diversos punts de sutura, i d’haver-lo agredit de nou posteriorment a la mà. A més, també va colpejar un altre mosso al casc que portava al cap.

Notícies relacionades

Aquest judici va provocar una polèmica política, ja que la Generalitat va desatendre els grups sobiranistes del Parlament i va mantenir durant la vista les seves peticions de presó per a aquest manifestant independentista. Una setmana abans del judici, en una iniciativa conjunta, els partits sobiranistes del Parlament (JxCat, ERC, Comunes i la CUP) van instar la Generalitat a retirar-se com a acusació particular en la causa contra aquest manifestant.

La consellera de Presidència, Meritxell Budó, va justificar l’actuació de l’advocat de la Generalitat en el judici contra Adrià Sas adduint que va intentar demanar l’ajornament de la vista a la recerca d’un «acord», però que la defensa el va rebutjar. En el judici, l’acusat i ara condemnat només va contestar a les preguntes del seu advocat i va negar qualsevol relació amb les agressions als policies.