ERC canvia el tempo amb els Pressupostos

Un rellotge que marxa inexorable cap a les eleccions catalanes del 14-F en les quals els republicans anhelen acabar amb vells fantasmes i vèncer, d’una vegada, el puigdemontisme a la Generalitat. Un JxCat que veu en el pacte de Pressupostos una cessió innecessària i un preàmbul d’un tripartit.

Que també avança cap a un nou revés, se suposa que aquest dijous, per als presos de l’1-O, amb el veto al tercer grau o la retirada d’aquest per als qui el disfruten. I si bé això no seria un problema per si mateix, ja que el primer que envia els seus seguidors a negociar és el mateix líder empresonat, Oriol Junqueras, sí que quedaria més que estrany a ulls de la militància corrent facilitar un salconduit d’estabilitat a un Govern d’un Estat que manté el puny sobre els dirigents independentistes. «Estem convençuts del que fem, és el que necessita el país i la seva gent», assenyala una veu del partit per indicar que no hi havia resolució sobre els presos que hagués variat la seva posició.

L’amenaça taronja

Les coses, a més, es van complicar quan Inés Arrimadas va mostrar la seva voluntat de pacte amb Sánchez. Automàticament, el preu dels republicans va baixar diversos punts a la llotja del Govern. Si ERC s’atrinxerava a la muntanya, el PSOE podia buscar l’acord amb Ciutadans. Hi hauria Pressupost, no hi hauria desestabilització de l’Estat (el gran argument hiperventilat), no hi hauria un plus de recursos per a Catalunya i, a més, ERC no podria dir que la seva prioritat és atendre les víctimes de la pandèmia. La ruïna en portes del 14-F.

La resposta que va trobar ERC va ser el pacte llampec. «Hem pactat ràpid perquè encara érem forts», va confessar un dels artífexs del pacte a aquest diari, «com més temps transcorregués, menys arguments teníem perquè més grups se sumaven a l’acord». Poc abans dels republicans, tant el PNB com EH Bildu havien donat el seu plàcet als comptes.

Notícies relacionades

Barcelona en Comú limita a 12 anys els mandats dels càrrecs electes però obre la porta a excepcions en ple debat de la successió de Colau

El progressisme europeu acompanya el neerlandès Timmermans, en una campanya costa amunt contra la ultradreta

El pacte llampec va permetre agafar en fora de joc Ciutadans. Abans del ple sobre les esmenes a la totalitat van ser els taronges els que van colpejar primer dient que ni presentarien oposició ni recolzarien el PP o Vox. Això va motivar el retard d’un dia en l’anunci dels republicans que farien el mateix. A poc del 14-F, una ‘foto’ amb Ciutadans podia ser fatal.

Després de l’envit d’Arrimadas a Pedro Sánchez, la setmana passada, perquè inclogués el castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament si volia pressupostos, ERC va buscar amb afany tancar el pacte immediatament. Els republicans van considerar que era el seu moment. Més perquè el 14-F, en el fons, encara queda lluny.