ERC xifra en 2.300 milions el benefici per a Catalunya dels pròxims pressupostos

Necessitava ERC, en general, i Pere Aragonès en particular, una dada que fos prou contundent i persuasiva per evitar que el seu recolzament als Pressupostos Generals de l’Estat no generés, a menys de tres mesos de les eleccions, la indignació d’aquesta part de l’electorat que els republicans es disputen amb Junts per Catalunya. La conjuntura fa que la lectura crua de les xifres, aquests 2.300 i escaig milions que l’Estat invertirà o bé transferirà a la Generalitat, no sigui suficient. D’aquí la lluita per fer arribar els fons destinats a Catalunya fins al 19,13%, superant el 19,0%, que és el pes català al PIB espanyol (2019). És a dir, per primera vegada, «mai havia ocorregut», en paraules del líder extramurs d’ERC, «Catalunya rebrà per sobre de la seva aportació al PIB espanyol». En el projecte aprovat pel Govern central fa unes setmanes, l’aportació no arribava als 1.700 milions.

¿N’hi haurà prou per frenar els atacs del puigdemontisme? Es veurà el 14-F, però el desglossament de l’acord –tancat dilluns a la nit per la cúpula d’ERC amb el Govern– va incloure molta pedagogia per part del vicepresident en funcions de president i del líder republicà «al front de Madrid», en les seves paraules, Gabriel Rufián. Tots dos es van preocupar per deixar clar tant que el pacte no suposa cap modificació en els objectius del partit (la independència i la república), com que és imprescindible «gestionar el ‘mentrestant’», és a dir, tot el temps que presumptament falti per a aquesta secessió. «I el ‘mentrestant’ inclou una realitat molt dura, com tota la derivada de la pandèmia», va assenyalar el coordinador d’ERC. 

Privilegis madrilenys

El segon gran ítem de l’acord és l’intent de llançar el llaç a la Comunitat de Madrid, que, com va definir Pasqual Maragall fa 15 anys, «se n’ha anat». Una autonomia que «aixecada per l’efecte de la capitalitat», és a dir, la concentració dels instruments de l’Estat i el pol d’atracció que suposa per al sector privat, segons Aragonès, ha teixit una laxa política fiscal que va ser definida pel coordinador d’ERC com de «competència deslleial». Just ara que la comunitat madrilenya li treu tres dècimes a la catalana en el seu pes específic dins del PIB espanyol (19,3%, 2019)

En aquest peix al cove republicà, Aragonès també va destacar que la Generalitat gestionarà tant l’ingrés mínim vital, competència de l’Estat, com els fons europeus per a la reconstrucció post-Covid, assegurant-se un mínim de 596 milions, el 2021. Quant a aquest últim aspecte, la novetat no és la quantia a gestionar, sinó que serà el Govern català el que elegirà i traslladarà a l’Executiu central (interlocutor designat per la Comissió Europea) quins projectes subvencionar.

Tenint en compte que, històricament, el que es pressuposta té poc a veure amb el que realment es transfereix, l’acord també preveu que la comissió bilateral d’infrastructures, nascuda a l’ombra de l’Estatut, fiscalitzi el grau de compliment dels comptes cada quatre mesos.

Notícies relacionades

Les 4 fites d'ERC a canvi del seu recolzament als Pressupostos Generals de l'Estat 2021

ERC canvia el tempo amb els Pressupostos

«És un acord històric», explicava una font republicana abans de la compareixença de premsa. Ho deia per la quantia dels fons ‘arrencats’ al Govern. Però també ho és, segons els republicans, perquè aquest acord significa «un canvi de paradigma», en paraules de Rufián. «Fins ara, l’estabilitat de l’Estat se sustentava sobre el nacionalisme de dretes basc i català. Ara, gràcies a les victòries electorals de l’últim cicle l’Estat s’ha vist obligat a pactar amb el republicanisme català i basc».

Un Rufían que va rebutjar estar exercint el mateix paper que els successius portaveus de CiU van jugar al Congrés durant el pujolisme i més enllà. «No m’imagino Josep Antoni Duran Lleida –va dir– reclamant la gestió de l’ingrés mínim vital».