PRIMER MES DESPRÉS DEL DISCURS DE RUPTURA DE CASADO

Vox pressiona però no ofega el PP

La força d'ultradreta no ha pres represàlies en les autonomies en les quals el seu recolzament és vital per als populars

Els conservadors consideren que el partit d'Abascal no deixarà via lliure a les formacions d'esquerres

Vox pressiona però no ofega el PP

JOSE LUIS ROCA

Es llegeix en minuts

Miguel Ángel Rodríguez / Pilar Santos / José María Martín / Jaime Ferrán

Han passat 30 dies del discurs més sorprenent dels últims mesos al Congrés i tot continua igual. La teatral ruptura de Pablo Casado amb Vox no ha tingut per ara efectes pràctics en cap dels governs autonòmics en els quals el PP necessita per força la ultradreta per legislar i treure, abans que res, els pressupostos autonòmics. És cert que a la Cambra de la carrera de San Jerónimo la dialèctica s’ha endurit i «ara hi ha més tensió de l’habitual», segons el grup parlamentari del PP. També es nota en les pulles a les xarxes socials, l’espai preferit per Vox per fer la seva campanya permanent i on intenta col·locar els seus missatges directament al seu seguidors, sense el filtre dels periodistes. Però poca cosa més. 

A la seu dels populars, al madrileny carrer de Génova, estan tranquils perquè saben que l’alternativa és deixar caure els governs conservadors i facilitar la vida «a les esquerres», una cosa que el líder ultra va assegurar que mai farà. Fonts de Vox al Congrés limiten l’impacte a l’empitjorament de les relacions personals i asseguren que no hi haurà «represàlies».  

Comunitat de Madrid: la tensa espera

«No sé com actuaran a Madrid. Encara no hem començat a negociar els Pressupostos, però faré tot el possible perquè hi hagi acord», declara a aquest diari Javier Fernández-Lasquetty (PP), el conseller d’Hisenda. Recorda que van retardats en l’elaboració dels comptes públics perquè el Govern central va donar les xifres bàsiques de finançament «tres mesos més tard de l’habitual». El conseller explica que les està negociant des de juliol amb Cs, el partit que governa amb el PP en coalició a la regió, i després, «junts», parlaran amb Vox.

Rocío Monasterio, la cap de files de la força d’ultradreta a la Comunitat, assegura que el seu objectiu és aprovar uns pressupostos que evitin que «les polítiques de l’esquerra» portin Madrid «a la misèria» i considera que és «molt probable» que ella i la presidenta, Isabel Díaz Ayuso, estiguin «d’acord en gairebé tot». Monasterio ha marcat unes condicions al PP que, a priori, no semblen impossibles si no hi ha una lletra petita: retallada de la «despesa política ineficaç», «reducció de la càrrega fiscal» i dedicar aquests recursos «a sanitat, educació, dependència i emergència social».

Andalusia: la «utilitat» de Vox

Quan Casado va revelar a la tribuna del Congrés el seu ‘no’ a la moció de censura presentada per Vox, alguns van preveure possibles conseqüències en els governs regionals on la dreta i la ultradreta són socis o es recolzen. A Andalusia, la valoració de l’assumpte per part del líder de Vox, Alejandro Hernández, es convertia en una advertència: «El que se sembra és el que es recollirà», va dir. Hernández va criticar el «to ofensiu de Casado», fins i tot sabent que ben aviat havia de negociar els pressupostos andalusos.

El president de la Junta, Juanma Moreno, va elogiar públicament Casado pel seu discurs, però hores després el seu soci Juan Marín (Cs) va dir que tant el president andalús com ell estaven «una mica contrariats» per «les baralles de les dretes a Madrid». Si es va provocar inquietud en les relacions entre aquests partits, l’estabilitat sembla haver retornat: els pressupostos andalusos tiraran endavant amb el recolzament de Vox. No és dir poca cosa, ja que Moreno i Marín aconsegueixen donar estabilitat al seu govern mentre l’oposició d’esquerres està resolent les seves qüestions internes.

Com ja fes en les negociacions del pressupost anterior, Vox ha tornat a interpretar durant mesos el paper de Pepito Grillo, amb conats d’allunyament del govern, però ha acabat retirant l’esmena a la totalitat dels comptes andalusos que va anunciar a canvi de 65 exigències entre les quals destaquen fer una destralada al pressupost de Canal Sur, al qual no aconsegueix canviar-li el nom però si retirar-li 14 milions d’euros i eliminar un dels seus tres canals, liquidar la Fundació Audiovisual d’Andalusia, i altres qüestions que es projecten com missatges esquer al seu calador de vots: rebuig de les polítiques d’igualtat de gènere per a les quals demanen «auditories», vincular la immigració i en concret els mena amb delinqüència, control de productes importats de l’estranger, defensa de la tauromàquia a través d’ajuts a escoles taurines, recolzament als joves agricultors i a la caça. Vox manté dos senders oberts: el del llançament d’‘inputs’ al seu electorat més visceral i el de missatges que advoquen per una eficiència més gran de l’administració. El govern ho accepta a canvi de tirar endavant uns comptes que Moreno ha dibuixat com els de la recuperació econòmica davant l’impacte de la crisi de la Covid-19 per la seva aposta en Sanitat i Educació. El popular ha agraït a Vox la seva «utilitat» en el procés.

Múrcia: el PP s’apropa al Vox ‘no oficial’

Casado va dir a Vox «fins aquí hem arribat» durant la moció de censura. Podria semblar, al principi, que aquesta decisió posava el PP murcià en una difícil situació, sent Múrcia l’única regió on Vox va guanyar les últimes eleccions generals. Una setmana després d’aquest debat al Congrés, la militància de Vox va augmentar un 13%, amb més de 400 afiliats nous, segons va anunciar el mateix president provincial del partit, José Ángel Antelo, que va canviar les pistes de bàsquet pel saló de plens de l’Ajuntament de Múrcia després de les últimes eleccions municipals.

Però hi ha dues raons per les quals el PP murcià no pot trencar radicalment les relacions amb Vox. D’una banda, el president regional, Fernando López Miras, governa en coalició amb Cs; no obstant, la unió dels dos partits suma 22 escons, quan la majoria absoluta s’assoleix amb 23 a l’Assemblea Regional. Per tant, necessita el recolzament de Vox, que en té quatre, per poder legislar, ja que difícilment rep el recolzament del PSOE o de Podem.

N’hi ha prou amb recordar que López Miras va haver de presentar-se a dues sessions d’investidura per ser nomenat líder de l’Executiu, ja que Vox es va presentar en un primer moment com un negociador més dur del que pensaven. Per això el PP va accedir a aplicar el polèmic veto parental a la Regió de Múrcia. 

La segona raó per la qual el PP no pot desentendre’s de la formació que té a la seva dreta rau en la llei de l’Estatut del President i del Consell de Govern de la Regió de Múrcia, que diu: «No podrà ser elegit president de la Comunitat Autònoma qui ja hagués ostentat aquest càrrec durant dos mandats». Es dona la circumstància que López Miras ja va per la seva segona legislatura al capdavant dels populars murcians i, en principi, hauria de deixar pas al seu successor d’aquí a dos anys.

Previsor, en l’acord programàtic al qual va arribar amb Cs per formar Govern, en el seu punt número 5, parla expressament de limitar els mandats de cada president a vuit anys consecutius. Amb aquesta reforma a què es va comprometre Cs el 2019, López Miras sí que podria presentar-se a un tercer mandat, ja que ell va arribar al poder el 2017, amb la legislatura a la meitat, després de la dimissió de Pedro Antonio Sánchez quan va ser imputat en el cas de corrupció ‘Auditori’. Sense majoria absoluta, el Govern de coalició continua necessitant el Grup Parlamentari Vox.

Et pot interesar

La posició de la dreta radical al Parlament murcià és bastant particular. Vox va expulsar del partit tres dels seus quatre diputats després d’assabentar-se que aquests havien pres el control dels comptes i que havien acomiadat l’equip de treballadors nomenat per la direcció nacional. En un primer moment, Antelo va intentar negociar amb el Govern regional un recolzament a la reforma de l’Estatut del President a canvi d’una modificació del reglament de l’Assemblea que fes possible fer fora del grup parlamentari de Vox els tres diputats díscols. No obstant, la impossibilitat de portar a terme aquestes modificacions durant la present legislatura va fer fracassar aquestes trobades.

Però la batalla de López Miras no acaba aquí. Amb tres ‘versos lliures’ a l’hemicicle, ara el PP i Cs busquen sumar per a les seves finalitats aquests tres vots. El temps corre i tots dos han optat per ser pràctics: necessiten el recolzament de Vox, tot i que sigui de l’ala ‘no oficial’ del partit.