La moció aïlla Vox i dona aire a Casado

Poques vegades el Congrés viu una ruptura tan esquinçadora, tan descarnada. En directe. Però això va passar aquest dijous. L’esclat d’un líder, Pablo Casado, contra el fill pròdig «ingrat» i «deslleial». El sorprenent i rotund divorci del PP i Vox. L’alliberament de la dreta tradicional dels lligams, almenys de manera simbòlica i per ara, del «desvari estrambòtic» de la ultradreta. 

La moció de censura de Vox, la cinquena de la història, va conduir finalment a aquest port inesperat en la seva segona jornada del debat. Una iniciativa que d’entrada estava abocada al fracàs i que es va saldar amb un aclaparador i eixordador ‘no’ de la Cambra baixa: només va tenir el suport dels 52 diputats de Santiago Abascal. I davant, els 298 restants, inclosos els 88 del PP. No hi va haver cap abstenció. La de Vox va ser la moció amb menys recolzament de la democràcia. 

Casado no només va voler guardar estratègicament el secret del seu vot en contra fins que va pujar a la tribuna. Havia dissenyat un discurs ferotge contra Abascal, sense contemplacions. El més rotund i potser determinant de la seva curta carrera al capdavant del PP. Va rebentar. Es va rescabalar. «Fins aquí hem arribat», li va dir al líder de Vox, per desmarcar-se’n, del que ara considera «dreta populista» i «de l’odi». Per marcar la línia vermella que mai havia volgut perfilar. «No és que siguem covards. El que passa és que no volem ser com vostè». El PP, li va etzibar, és la dreta responsable d’Estat, «política sense complexos, sí, però amb cap».

«Diem no a la ruptura que vostè busca, no a la polarització que vostè necessita, com [Pedro] Sánchez, no a l’Espanya a garrotades, en blanc i negre, de trinxeres, ira i por, no a l’engendrament antiespanyol que també patrocinen». Casado es va proclamar fart dels «insults» amb què Vox ha despatxat el PP –«el partit que li ha donat feina durant 15 anys»– aquests dos anys. 

Tal va ser la contundència del cap dels populars, celebrada pel seu grup, que Abascal no va saber filar una rèplica. De fet, es va declarar «perplex», descol·locat per haver sigut «trepitjat sense misericòrdia». Amb prou feines va aconseguir dir que el PP torna al passat de Mariano Rajoy, a l’«equidistància», i que el converteix en la «música del ‘Titanic’ quan s’enfonsa». El líder de Vox es va doldre no tant del vot en contra, que podia esperar, sinó dels atacs polítics i personals de Casado. Això va accentuar la sensació d’aïllament total de la ultradreta.

Abascal va assegurar que, malgrat el cop, el seu partit, per «responsabilitat», respectaria els acords autonòmics i municipals. No obstant, van seguir alguns moviments que podrien arribar a ser inquietants per al PP: a Andalusia, Vox va deixar en suspens el recolzament als pressupostos regionals; a Madrid, va avisar Isabel Díaz Ayuso que no «mossegui la mà» de qui la va fer presidenta, i a Múrcia, la formació ultra mirarà amb lupa futurs pactes amb els populars. 

«Brillant» discurs

El Govern va celebrar el gir del PP, que tant havia reclamat Sánchez. Tot i que el gir també va desconcertar els socis de coalició. Ho va provar la resposta del vicepresident segon, Pablo Iglesias, que en part es quedava vella. El líder de Podem sí que va qualificar de «brillant» el discurs d’arrels «canovistes» de Casado, però el va advertir que arriba «tard», perquè tant el PP com Cs han alimentat el «monstre» de Vox que ara els vol devorar tots dos. 

Notícies relacionades

El gir més creïble de Casado

No soc jo, ets tu

Sánchez va aprofitar el gir de Casado per fer un pas més «en favor de l’entesa»: el Govern atura «el rellotge» de la tramitació parlamentària de la proposició de reforma de la llei orgànica del poder judicial per aplanar el camí de la renovació de l’òrgan de govern dels jutges. En definitiva, s’aparca (no es retira) la revisió legal perquè el desbloqueig del CGPJ sigui possible. L’Executiu actua també pressionat per Europa. El PP va respondre recordant que manté dues condicions: la «despolitització» de la justícia i la fiscalia i que Podem quedi «fora» del procés negociador. Però qui conversarà per l’Executiu serà el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo. 

Dins el Govern batega una certa esperança en el gir de Casado, però també regna la cautela. «El moviment es demostra caminant», assegurava una ministra a la sortida del ple. «Escac i mat», es felicitaven a la Moncloa, per l’aïllament de Vox, l’anunci del president i el reforç de l’Executiu. La ultradreta surt derrotada, ara per ara, en tots els fronts.