25 nov 2020

Anar al contingut

ENTREVISTA AMB LA VICEPRESIDENTA PRIMERA DEL GOVERN I MINISTRA DE LA PRESIDÈNCIA

Carmen Calvo: «L'obligatorietat de les vacunes no és legalment possible»

«La negociació amb Ciutadans se centra en els autònoms. Hi ha propostes seves que estem disposats a contemplar»

«No he notat deslleialtat de Podem. No. El que sí que noto cada dia és que estar en un Govern de coalició és molt més complex.

Gemma Robles

Carmen Calvo: «L'obligatorietat de les vacunes no és legalment possible»

DAVID CASTRO

S’acaba una altra setmana convulsa per al Govern. Després d’haver de fer front a les severes crítiques internes pel probable ‘sí’ de Bildu als Pressupostos, el xoc s’ha agreujat en la coalició per la crisi migratòria i la «deslleial» aliança dels morats –així la perceben alguns quadros del PSOE– amb ERC i la formació ‘abertzale’. Però Carmen Calvo Poyato (Cabra, Còrdova, 1957) no dramatitza. Només falten «ajustaments», apunta. 

Calvo és la mà dreta del president. El va acompanyar en l’aventura de les primàries del 2017, va ser la seva fontanera quan va tocar pactar amb el Govern del PP el 155, va guanyar poder i es va convertir en la seva número dos. A la Moncloa tot passa per ella. Els comptes del 2021 ja semblen encarrilats i ara l’Executiu afronta el repte de la vacunació per la Covid, malaltia que ella mateixa va tenir durant la primera onada. La immunització no pot ser obligatòria, recorda, però s’ha d’infondre «confiança» i «il·lusió». «Tornar al futur», insisteix durant la seva entrevista amb EL PERIÓDICO al seu despatx. 

PressupostosSàhara, Marroc, l’esmena antidesnonaments. Barons i ministres s’han manifestat incòmodes amb l’actuació de Podem en el Consell de Ministres. ¿Ha notat vostè deslleialtat pels socis de Govern en algun moment?

No. El que sí que noto cada dia és que estar en un Govern de coalició és molt més complex. 

¿Fins al punt que la convivència és cada dia més difícil?

S’han d’entrenar eines i actituds que no són les que s’utilitzen quan el Govern és monocolor. Però dit això diré que, tret d’excepcions com la Xunta, tothom està governant a Espanya en coalició: ajuntaments, comunitats... Tots estem assajant aquesta gran novetat de la cultura política espanyola. Tots. I com que això es quedarà, estem en els moments en què cal continuar fent molts ajustos. 

¿Podem de vegades es comporta com a Govern i oposició?

Unides Podem és un partit que no ha estat mai en el Govern de la nació, i el PSOE sí. 

«Podem està aprenent la institucionalitat que no tenia en aquest àmbit. Tot això ha arribat enmig d’una pandèmia, amb una oposició radicalitzada»

Carmen Calvo

Vicepresidenta primera del Govern i ministra de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica

¿Quins ajustos ha de fer Unides Podem?

Unides Podem està aprenent la institucionalitat que no tenia a aquest nivell. Tot això ha arribat en una conjuntura completament extraordinària, enmig d’una pandèmia, amb una oposició radicalitzada i irresponsable fins al que es pot explicar, cosa que fa que tot sigui molt més complex encara. Quan es posa el focus en això, no es posa el focus en la coalició de Madrid o en la d’Andalusia. El Govern d’Espanya té més focus i observació, però aquí a Madrid ho hem vist cada dia fins a extrems curiosos. 

Però fins i tot socis seus com el PNB diuen que el president hauria de clavar «un cop de puny» a la taula perquè la coalició resulta «disfuncional»

Això és fàcil de dir quan es fa un comentari sobre el Govern, però tots estem governant d’aquesta manera. Un país acostumat a un altre tipus de governança està fent els seus primers passos en aquesta direcció, i no és fàcil. Et cau el Govern d’Espanya amb una pandèmia... i tot ho fa molt més complicat. Però el que veritat importa és que hem tret 20 reials decrets llei per protegir el país, a diferència del que ha passat en altres crisis. El que m’importa és que estem a punt de tenir uns Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) en una conjuntura com aquesta. I com que això és el que importa, importa molt menys el que un dia pugui ser notícia, o pugui ser fàcil o difícil. Jo ho assumeixo com a part del que toca anar descobrint i experimentant. 

¿Què es va fer malament per estar durant una setmana explicant el «no pacte» amb Bildu? ¿Va faltar pedagogia, va sobrar ostentació per part de Pablo Iglesias?

Som un Govern que va dir des del primer moment que parlaria amb tothom. De vegades s’oblida la història. Tenim una experiència de partits que ens va deixar tirats en l’últim minut i van barrar el pas als Pressupostos [del 2019]. Dos, sabem l’actitud del PP, que ens va deixar penjats amb l’alarma i sabíem que deixaria penjada Espanya amb uns PGE que requereix el país. Ateses aquestes dues circumstàncies, ha quedat absolutament clar que el PSOE es dirigeix a tothom i aquí hi ha inclòs Cs, per a nosaltres ho continua estant. Perquè no ens semblen sòlids els arguments de Cs. Per començar, perquè els problemes de l’educació d’aquest país no estan en la llengua. És un combat polític a què la dreta s’està dedicant intensament, inventant-se el que no existeix, ja que estem parlant d’una llei [la LOMLOE] que protegeix el castellà i les altres llengües cooficials de l’Estat, com diu la Constitució. No ens sembla comprensible. Amb Cs hem arribat a molts acords. Entenem que hi ha un espai d’entesa amb Cs que s’ha de continuar treballant. 

Em referia que dins el PSOE hi ha hagut reticències al pacte amb Bildu. 

El problema és que el PP necessita anomenar ETA i Bildu contínuament per fer política, i això és temerari i injust. Injust perquè aquest país ha patit molt amb ETA i el nostre partit ha posat el seu treball i també ha tingut víctimes. I perquè les mateixes víctimes ja li estan dient al PP que no les utilitzi. El PP podria haver facilitat la tramitació dels Pressupostos simplement amb una abstenció. Però no va ser així, i la principal obligació d’aquest Govern en aquesta situació és donar al país estabilitat i futur. És la nostra obligació, tornar-lo a portar cap al futur.

Dit això, al PSOE el que existeixen són els seus òrgans, legals i democràtics. Els militants d’aquest partit no tenim raons per assabentar-nos de què opinen 200.000 militants, un per un, per la via que considerin oportuna. És el contrari d’un partit polític. 

«Hi ha moltíssims militants del PSOE, fins a 200.000, que no han d’acceptar que veus del passat o del present facin una feina que no ajuda Espanya»

No eren només militants els que van expressar el seu malestar, sinó presidents autonòmics, dirigents històrics. 

Tots militants. Podem tenir algun càrrec orgànic, com és el meu cas, però tots som militants i tots per igual. Hi ha moltíssims militants, fins a 200.000, que no han d’acceptar que veus particulars del passat o el present facin una feina que no ajuda Espanya. Hi ha milers i milers de socialistes amb el seu carnet que es trobaran molt sorpresos de l’opinió que tenen alguns [afiliats] singularitzats i que l’emeten. El PSOE fa el que li toca fer ara: donar estabilitat a Espanya i respostes a la crisi. 

¿Ha pogut influir que Iglesias digués que «la política és l’art del que no es veu», que celebrés fins i tot el que anomenava l’acord i la integració de Bildu en la «direcció de l’Estat»? ¿Va sobrar escenografia? 

¿A qui sorprendrà que el líder de Unides Podem, un partit a l’esquerra del PSOE, tingui la seva particular perspectiva? 

Carmen Calvo, en un moment de l’entrevista. / DAVID CASTRO

Iglesias no parlava en nom del Govern, per tant. 

Aquestes declaracions són polítiques, d’un líder polític. El que no és comprensible és que el PP pregunti si Bildu està governant, perquè això no forma part de la política, forma part del desvari.

Ha remarcat que mantenen la intenció de sumar Cs al pacte pressupostari. ¿Quines mesures concretes els oferiran perquè puguin recolzar els PGE? Ja coneixem que no hi haurà un impost al dièsel, tancat amb el PNB.

El president [Pedro Sánchez] manté una línia oberta amb Inés Arrimadas, jo amb el portaveu adjunt, Edmundo Bal... Ells [Cs] tenen una sèrie de propostes, de caràcter econòmic, fonamentalment, que són molt conegudes per a tothom, com els autònoms, i hem dit que estem disposats a contemplar-les. També la canalització dels fons europeus per recolzar determinades àrees del model econòmic que ens hem compromès a estudiar. Allà tenen centrades les seves línies de negociació amb nosaltres. La qüestió relativa a l’ús del castellà i les altres llengües és un debat completament fals. A cap país d’Europa tenen problemes amb les llengües perquè no n’han fet una batalla política. Ja ens agradaria discutir amb la dreta dels problemes reals de l’educació: els recursos de què disposa, el respecte a causa de l’autoritat acadèmica, el fracàs escolar, la qualitat dels coneixements, la garantia d’igualtat en l’accés a l’ensenyament públic de tothom, les llibertats de tothom i el compliment dels valors constitucionals, entre els quals hi ha la confessionalitat de l’Estat. 

«La immigració és un problema d’Europa, i Europa no pot pensar que és un problema de les Canàries ni un problema d’Espanya»

A les Canàries, el drama humanitari és majúscul. ¿Arriba tard el Govern a aturar aquesta crisi migratòria?

No, no. No és veritat, els ministres no han parat d’anar tot el temps a les Canàries, al Marroc, als països africans. Fins i tot el ministre de l’Interior va portar la comissària [Ylva] Johansson a les Canàries. Em sembla injust. Sobretot perquè ens oblidem de la veritable realitat, i és que tancades les vies tradicionals, per raons de la pandèmia, la pressió migratòria sobre Europa es bolqui sobre les Canàries. Som la frontera sud d’Europa. I no és el mateix tot el que tenim desenvolupat i entrenat a l’Estret i el mar d’Alborán que treballar a les illes, que ni estan preparades ni han d’estar preparades per a una situació d’aquesta naturalesa. Hem hagut de reaccionar. ¿Què hem mirat de fer? Posar terrenys del Ministeri de Defensa... 

Defensa s’hi va resistir. 

Bé, però no és que s’hagi resistit, és que hem hagut de fer les modificacions necessàries perquè la immigració pugui ser atesa sense pertorbar per res les tropes, casernes i necessitats que tenim a les Canàries. Aquestes coses no es poden fer en 24 hores. Hem hagut de fer servir espais que tenim, i hem demanat també a les administracions canàries que ajudin amb espais. Però hem resolt bàsicament amb espais només de l’administració general de l’Estat. 

Carmen Calvo, al seu despatx de la Vicepresidència, a la Moncloa.  / DAVID CASTRO

¿Està descartat derivar immigrants a la Península? 

Nosaltres tenim acords en origen amb alguns països per, dins el compliment de la legislació internacional, poder tornar-los als seus països. El que sí que hem de tenir en compte és que al darrere hi ha les màfies, i no poden aprendre que les Canàries és una via per entrar a Europa d’aquesta manera. Això és un problema d’Europa, i Europa no pot pensar que és un problema de les Canàries ni d’Espanya.

Dijous, el Tribunal Constitucional va avalar la ‘llei mordassa’ gairebé en la seva integritat, incloses les devolucions en calent. ¿Modificaran aquest punt i el conjunt de la llei?

Com a Govern hem de complir la legalitat vigent, inclosa la interpretació que fa el TC, i desenvolupar el nostre programa normatiu. El marge que un Govern té és complir la norma i canviar-la pel procediment que correspongui. 

¿Hi haurà un pacte amb el PP per renovar el Consell General del Poder Judicial abans del pont de la Constitució?

Desgraciadament, ja fa temps que el PP va deixar de ser un partit que té paraula. 

«Ens agradaria que al desembre quedés resolta la renovació del CGPJ. El Govern no consentirà que un partit incompleixi la Constitució»

¿Fins quan s’esperaran?

El just i raonable. 

¿I això quant és?

Doncs poc. El PP no té raons per no renovar el CGPJ i, si les té, no les explica als espanyols. Li ho consentirem l’estoneta justa. Diuen que el problema és que ens llancem a aquesta reforma de la llei orgànica, que és absolutament constitucional i que en part s’assembla a la reforma que el PP ja va fer el 2013. El president, en una ostentació de noblesa política, la va aturar. Doncs convindria que aquesta qüestió estigués resolta en un parell de setmanes o tres... 

...perquè si no reactivaran la reforma. 

És que el Govern no es quedarà consentint que un partit polític incompleixi la Constitució. Complir les normes és el més democràtic que hi ha al món. 

¿Modificaran altres lleis també per forçar la renovació del Defensor del Poble o el Tribunal de Comptes? 

El ministre de Justícia em diu que hi estan treballant, avançant una mica. Som ja a finals de novembre i ens agradaria que al desembre això quedés resolt. La veritat és que aquest CGPJ no reflecteix els resultats electorals, que és l’única cosa sagrada en democràcia.

El Govern aprova dimarts el pla de vacunació. ¿L’obligatorietat és sobre la taula?

L’obligatorietat no és legalment possible. Cal respectar en aquesta qüestió la llibertat dels ciutadans en relació amb la seva pròpia salut. L’important és disposar de les vacunes, que van per bon camí, la seva solvència, el pla per a tot Espanya i demanar a tota la població confiança i tranquil·litat per vacunar-nos, que és el que ens permetrà sortir ràpid d’aquesta situació. 

«Treballem amb les comunitats com podem passar el Nadal prudentment però també el millor possible, sense córrer riscos però traslladant un sentit positiu i il·lusió»

Atès que no és possible obligar a la vacunació, ¿impulsarà el Govern alguna campanya de conscienciació?

No avancem esdeveniments. Anem veient, perquè nosaltres pensem que la societat respondrà a la vacuna, sobretot els col·lectius de risc.

¿Com combatre els negacionistes i els que impulsen el missatge de la por?

El negacionisme no deixa de ser la irracionalitat més absoluta. És com si s’hagués instal·lat una espècie de dret a mentir. En la història de la humanitat i de la medicina, està molt clar que les vacunes han estat sempre ajudant i prevenint malalties que abans ens mataven. Ara no és diferent, serà igual. En aquest sentit, hem d’estar tranquils amb els científics que treballen al món i a Espanya, que ho han fet amb el rigor i la responsabilitat de sempre. Una altra cosa diferent és que ho hagin fet més ràpid i amb més recursos que mai. Això sí que és nou. Però això no ens pot fer desconfiar. 

¿És realista i prudent pensar en un Nadal a Espanya amb moviments entre comunitats?

Estem treballant amb les comunitats per veure com podem passar el Nadal prudentment però també el millor possible, sense córrer riscos però traslladant una mica de sentit positiu i il·lusió. Ens preocupa que la gent gran puguin passar el Nadal sense tristesa, que els nens no perdin tots els mites que envolten aquestes festes. També els adults. Mirarem de buscar un equilibri. Això ha sigut una aturada dura, duríssima, sobretot per als que han perdut la vida i les seves famílies, però cal tornar al futur. Per això fa falta que confiem en les vacunes i que millorem la sanitat amb molts més recursos amb aquest Pressupost.

Vist el rumb de les investigacions sobre el rei emèrit, ¿va ser encertat que Joan Carles I sortís d’Espanya cap als Emirats Àrabs?

Va ser la decisió que va prendre ell. No hi ha més a afegir per part del Govern. No vam fer cap altra cosa que entendre les raons tant del rei Joan Carles, que va decidir anar-se’n, com de l’actual cap d’Estat [Felip VI], que ho entenia i a més ho publicava