VA FER 100 ANYS AL MAIG

Mor la lluitadora antifranquista Maria Salvo

Va estar a les presons franquistes, després de tornar de l'exili, dels 21 als 37 anys, i va ser la fundadora de Dones del 36

Mor la lluitadora antifranquista Maria Salvo
Es llegeix en minuts

Tres militants de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) van purgar la seva voluntat de no donar-se per derrotats el 1939 amb llargues penes de presó en els anys més durs del franquisme. I en la seva vellesa van decidir que la memòria de la repressió carcerària no es perdés: Enric Pubill, Joan Garcia Tristany i Maria Salvo es van alternar en la presidència de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme (ACEPF), des d’on van impulsar la creació del Memorial Democràtic (va ser Salvo qui va llegir el manifest que reclamava la seva creació en un acte multitudinari al Liceu) i van estar sempre disposats a explicar la seva experiència en escoles i instituts.  L’última d’ells que seguia viva, María Salvo, va morir aquest dilluns, sis mesos després d’haver complert els 100 anys.

Nascuda a Sabadell, als 13 anys ja treballava de portera al barri de les Corts i va ser una de les primeres militants de les Joventuts Socialistes Unificades. Formada en el món dels ateneus populars, va treballar en el secretariat de propaganda de les JSU iniciada la guerra; la seva participació en el conflicte va ser la que li corresponia a una jove amb 16 anys quan va esclatar i només 19 quan va partir a l’exili. La seva veritable odissea va arribar quan, com ella deia, va voler demostrar que les dones de la seva generació van ser «vençudes, però no derrotades».  Després d’haver sigut internada a França va ser entregada el novembre del 1939 a la Guàrdia Civil.

Després de reprendre la seva activitat clandestina va ser detinguda el 1941 a Madrid. Va patir tortures  –recordava que els seus efectes li van  impedir ser mare– i va ser condemnada a 30 anys de presó. Després de 16 anys de tancada a Barcelona, Saragossa, Madrid i Segòvia va ser posada en llibertat però sota pena de desterrament a Santander. De tornada a Barcelona per continuar militant en la clandestinitat. Militant del PSUC, la seva participació en la lluita contra el franquisme es va centrar més en les xarxes de recolzament als presos i en la reclamació de l’amnistia –expresos com ella estaven marcats –recorda el seu biògraf, l’historiador Ricard Vinyes, que en l’activitat de partit».  

 

El 1997, juntament amb set dones més de diversos orígens ideològics (PSUC, CNT, ERC i POUM) les històries orals de les quals van ser recollides per la historiadora Mercedes Vilanova i l’antropòloga Mercedes Fernández Martorell, va crear el col·lectiu Dones del 36, amb l’objectiu de difondre en escoles i instituts la seva experiència. La de les dones durant la república i la repressió posterior. «Però no parlaven tant del dolor com del projecte d’aconseguir una societat amb més cotes d’igualtat –recorda Vinyes–. I eren l’associació més singular que he conegut en el món de la memòria històrica: tenien sentit col·lectiu però cada una era ella mateixa, i eren conscients que eren efímeres».  El 2006 el col·lectiu es va dissoldre.

Però Salvo tenia també molt dolor per explicar. Una de les seves últimes batalles va ser aconseguir un memorial que recordés l’existència (i el succeït) a la presó de dones situada a la Diagonal, on es van arribar a concentrar gairebé 2.000 recluses, moltes amb els seus fills, en un espai pensat per a 150, en condicions d’extrema crueltat. «Era el més depriment que es pugui imaginar. La Model era glòria comparada amb les Corts», va explicar en una entrevista per a EL PERIÓDICO a Núria Marrón. El seu últim acte de militància va ser ocupar el penúltim lloc en les llistes de Barcelona en Comú en les municipals del 2019, als seus 99 anys. L’alcaldessa Ada Colau ha sigut una de les primeres a dedicar-li un missatge de dol.

Notícies relacionades

Maria Salvo va rebre nombrosos reconeixements en vida: la medalla d’Honor de Barcelona l’any 2003, el doctorat honoris causa per la UPC el 2004 i la creu de Sant Jordi el 2005. El juny d’aquest mateix 2020 es va celebrar un acte d’homenatge organitzat per l’Ateneu de Memòria Popular i l’Ajuntament de Barcelona.

Temes:

Franquisme