Entrevista al conseller

Sàmper nega ingerències de Madí: «La decisió de restituir Trapero és meva»

El titular d'Interior afirma que va apostar per restituir el major perquè també va veure en els seus discursos que és un policia autocrític que sap demanar perdó

Assegura que s'obre una nova etapa sense la politització dels Mossos, que han de saber interpretar un escenari complex per la pandèmia o els desnonaments

Sàmper nega ingerències de Madí: «La decisió de restituir Trapero és meva»

JORDI COTRINA

4
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En la gravació de la Guàrdia Civil, l’exdirigent convergent David Madí li diu al secretari general d’Interior, Brauli Duart, que vostè «no en té ni puta idea» i que «no ha de prendre cap decisió» a la conselleria sense parlar abans amb ell...

Jo no m’he sentit pressionat perquè a mi ningú em pressiona. La meva primera decisió va ser que el secretari general cessés. Perquè no el conec de res. No podia assumir el repte de dirigir la Conselleria d’Interior amb una persona desconeguda. I el que diguin altres persones, això de «no en té ni puta idea», sense entrar en l’educació, jo mai ho diria, especialment si no sé si algú en sap o no.

¿Gent de fora com David Madí li ha dit que restitueixi o no Trapero?

No puc ser més autònom. Les decisions les prenc jo. Això sí, després de treballar amb el meu equip. Però en mi no ha influït ningú. 

¿Aquestes converses, al marge del debat que suscita el seu origen, desgasten la confiança dels ciutadans?

Fa dos mesos que soc conseller i faig política en l’àmbit municipal des de fa cinc anys. I sé que això desgasta la imatge del polític davant la ciutadania, és evident. Com també ho és que, tot i que els mitjans de comunicació hagin de fer la seva feina, no acabo d’entendre com aquestes gravacions surten a la llum pública. En aquests àudios s’expliquen coses que són desagradables però en podrien sortir d’altres que afectessin qüestions personals. Per tant: estirada d’orelles als cossos que permeten aquestes filtracions i, de forma especial, a l’autoritat judicial.

Així que la decisió de Trapero ha sigut només seva...

He escoltat molta gent. Molta vol dir molta. Però la decisió ha sigut meva. 

¿Què diu aquesta gent sobre la declaració de Trapero en què va afirmar tenir un pla per detenir Puigdemont després de la DUI?

Hi ha un sector que pensa que aquestes declaracions no tocaven o eren desafortunades. Des de la meva perspectiva com a advocat, i polític independentista, les emmarco en el seu dret de defensa i la seva estratègia processal. 

Però el pla per detenir Puigdemont era cert...

El que estic dient és que no vull entrar-hi. És una qüestió en què no entro, ni valoro, ni mai li he preguntat al major. No m’interessa saber si era cert o era la seva estratègia. I vull fer creu i ratlla. Crec que el país ho necessita. 

¿Com s’ha pres Sallent la restitució de Trapero?

Vaig parlar amb ell a la tarda. Amb mi ha sigut molt correcte, molt educat i ha mostrat comprensió. 

¿En la seva restitució només ha pesat la forma en què va ser cessat?

No. Jo vaig voler llegir tots els seus discursos en actes dels Mossos. No volia oferir una restitució a algú que tingués idees incompatibles amb les meves. I en aquests discursos vaig veure una cosa que per mi és imprescindible: autocrítica. I capacitat per demanar perdó. També que té una interpretació de la policia moderna i progressista. Vaig pensar que érem compatibles. 

¿S’obre un període d’estabilitat dins els Mossos?

A mi m’agradaria que Trapero continués molt temps. Tants caps en tan poc temps no és bo per definir criteris de seguretat. Com tampoc són bons tants consellers d’Interior. És increïble que hi hagi aquesta rotació. Hi ha una cosa que no acabo d’entendre i que se m’escapa...

¿Són els interessos partidistes, no?

D’acord. S’ha fet un ús polític dels Mossos des de tots els partits. I això s’ha d’acabar. Per això li he dit al major i als Mossos que facin de policies. I els polítics, de polítics.

Amb la pandèmia faran falta les dues coses...

En la primera onada tots sortíem a aplaudir els sanitaris. En la segona onada, ningú aplaudeix. S’instal·la, fruit del cansament, la sensació que la pandèmia no és només sanitària sinó social i econòmica. Fa dues setmanes hi va haver disturbis a Barcelona, Burgos, Madrid o Bilbao. Hem d’estar molt atents: en aquests aldarulls hi va haver una simbiosi entre manifestants d’extrema esquerra i d’extrema dreta. Un còctel negatiu que incloïa delinqüents que van robar al Decathlon per vendre bicicletes a Wallapop.

¿Una festa de violència gratuïta?

No permetrem la violència gratuïta. Però la reivindicació de la gent que té dificultats per arribar a final de mes és un problema que els Mossos han de saber interpretar i estar atents. I el Govern, donar solucions.

Sàmper xerra amb el comissari Ferran López. / JORDI COTRINA

¿És injusta la imatge social dels antiavalots?

És injusta. Cal revertir la percepció social que pesa sobre ells. De la mateixa forma que els antiavalots han de tenir clar el respecte a tots els drets fonamentals d’expressió i manifestació. ¿Què faríem en aldarulls com els últims sense antiavalots? Són imprescindibles.

Ha caigut molt malament que només Interior es personi pels delictes de lesió...

El que estem dient, i no entenc que no s’entengui, és que la Generalitat farà una bestreta als agents perquè cobrin en pocs mesos la indemnització per les lesions patides en comptes d’esperar processos que poden durar fins a cinc anys. I que els delictes d’atemptat, resistència o desobediència qui els perseguirà serà sempre la fiscalia, hi ha jurisprudència del Tribunal Suprem que deixa clar qui ha de perseguir aquests tres delictes, d’àmbit corporatiu: el ministeri públic.

Notícies relacionades

¿La imatge dels policies en els desnonaments fa molt mal?

Quan arriba una ordre judicial de llançament, la policia té molt poc a dir sobre el què. Però sobre el com té marge de millora. Cada setmana hi ha dos o tres desnonaments conflictius del centenar que es fan. Per tant, el percentatge d’intervenció amb força és baixíssim. Ningú parla dels altres en què els policies han aconsellat endarrerir el llançament. En aquest sentit, Sallent ha fet molt. Una tasca que seguirà Trapero.