La jutge prohibeix el trasllat de béns del 'pazo' de Meirás fins a l'inventari complet

El Jutjat de Primera Instància número 1 de la Corunya ha estimat la petició de mesures cautelars sol·licitada per l’Advocacia de l’Estat i ha dictat una interlocutòria en què ordena la realització d’un inventari que inclogui la totalitat dels béns existents, tant a l’interior com a l’exterior d’As Torres de Meirás. La magistrada Marta Canales adverteix als hereus del dictador Francisco Franco que no podran traslladar cap bé d’aquesta propietat –declarada provisionalment patrimoni de l’Estat– fins que es realitzi aquest catàleg i sense que ella l’autoritzi expressament.

En la seva interlocutòria, la magistrada estableix que els treballs d’elaboració d’aquest inventari començaran demà, dimecres 11 de novembre, a les 10.30 hores amb la col·laboració dels tècnics de la Consellería de Cultura i sota la supervisió d’una comitiva judicial. El jutjat ha lliurat un ofici a la Guàrdia Civil perquè estableixi un dispositiu de vigilància al ‘pazo’ de Meirás i adverteix als Franco que hauran de facilitar l’accés de la comissió judicial al recinte.

La jutge ha dictat la interlocutòria només unes hores després que l’Advocacia de l’Estat sol·licités mesures cautelars per evitar el buidatge de la que va ser residència estival de Franco durant tota la dictadura, petició a què es va adherir immediatament la Xunta. En el seu escrit, l’Advocacia de l’Estat fa referència a una informació publicada dissabte passat a ‘La Razón’ segons la qual els Franco haurien contractat els serveis d’una empresa de mudances per «buidar» el ‘pazo’ de Meirás, tasca per a la qual necessitarien d’«entre 30 o 50 camions». «A la notícia publicada [...] es dedueix que fins i tot es pretén procedir a la retirada de peces o elements que estarien units de manera fixa i permanent a les finques, edifici o construccions annexes», incideix l’Advocacia de l’Estat en el seu escrit, en el qual afirma que el ‘pazo’ de Meirás és un Bé d’Interès Cultural i que la seva protecció s’estén «a tots els seus elements i components».

En el seu escrit, els serveis jurídics de l’Estat apuntaven a més a l’existència d’altres béns «que tenen o poden tenir idèntica protecció», en al·lusió, entre d’altres, a les escultures del Mestre Mateo. Per aquests motius, veuen més que fundada la petició de mesures cautelars que impedeixin als Franco retirar béns fins a elaborar aquest inventari. Es tractaria de l’única manera, remarquen, de vetllar perquè es «preservi la integritat» del ‘pazo’ de Meirás i assegurar que «no es vulnerin les mesures o el nivell de protecció que recau sobre el mateix».

La Xunta es va sumar a la petició i va presentar un altre escrit en el qual al·lega que l’entrega del Bé d’Interès Cultural ha «de ser completa» i incloure «tot el que es trobi dins seu», per això veu necessàries mesures «per impedir qualsevol actuació que suposi un risc per a la conservació i el manteniment del bé en la seva integritat». En el seu escrit, la Consellería de Cultura s’ofereix a col·laborar en la realització d’un «inventari detallat de tot el que s’hi trobi».

La jutge ha atès de forma immediata la petició de l’Advocacia de l’Estat. En la seva interlocutòria, la magistrada argumenta que els béns catalogats com a BIC disposen de protecció integral i que aquest nivell de protecció arquitectònica limita notablement les intervencions permeses i «obliga a la conservació íntegra dels béns i de tots els seus elements i components en un estat el més pròxim possible a l’original des de la perspectiva de tots els valors culturals que conformen l’interès del bé, respectant la seva evolució, transformacions i contribucions al llarg del temps».

La magistrada entén que, en vista de la informació publicada per ‘La Razón’, «s’imposa la realització d’un inventari a fi de preservar la integritat d’aquest bé immoble» i «de tots els béns que mereixin tal protecció» i evitar que el ‘pazo’ «sigui buidat sense cap tipus de constància dels béns que es troben a l’interior». «La urgència és patent, es presenta l’aparença de bon dret exigible i aquest jutjat ha de vetllar per la integritat del bé i l’efectivitat pràctica de la sentència», argumenta la magistrada, que apunta que la resolució comporta a més una «garantia als demandants» en cas que la resolució sigui revocada.

La interlocutòria frena el trasllat de béns mobles del ‘pazo’ de Meirás fins que es realitzi un inventari complet, però no tanca les portes a la mudança d’elements sempre que compti amb la preceptiva autorització judicial. Des del jutjat ja precisaven la passada setmana que la sentència que obliga els Franco a tornar el ‘pazo’ no inclou els béns mobles, que no van ser objecte de la demanda, per això el seu futur segueix en l’aire.

Tot i que des de la Delegació del Govern a Galícia afirmaven ahir que la interlocutòria de la jutge d’ahir «dictamina que no és possible traslladar o retirar cap tipus de bé de la finca», experts juristes consultats per aquest diari es mostren cauts i apel·len a les dificultats de prohibir un canvi d’ubicació de mobiliari i obres artístiques que no van ser objecte del litigi. «La demanda es va limitar a les finques i edificacions, res més», apuntava ahir el catedràtic de Dret Civil i integrant de la comissió d’experts nomenada per la Xunta per recuperar el ‘pazo’, José Manuel Busto Lago.

Llacunes i zones d’ombra

La suposada mudança que projectaven els Franco ha deixat ara en evidència les llacunes i les zones en ombra d’un BIC del qual encara es desconeix en profunditat el contingut, el valor de les innombrables peces acumulades durant tota la dictadura per Franco i la seva dona, Carmen Polo, i que inclouen obres d’art, tapissos, peces arqueològiques o etnogràfiques, antiguitats, escultures..., fins a un ‘pazo’, el de Dodro, que va ser desmuntat peça per adornar el jardí o escultures semiocultes als senders de les quals amb prou feines es coneixen detalls.

La resolució de la Xunta del 2008 pel qual es declara Bé d’Interès Cultural el ‘pazo’ de Meirás en la categoria de lloc històric tot just aporta informació sobre els béns mobles i manca d’un annex amb l’inventari. El dictamen es limita a fer constància de l’existència de «mobles d’època, quadros, tapissos, armes i pergamins», de «lleixes plenes de llibres i documents el valor dels quals es desconeix» i de l’«interessant retaule de fusta» de la capella. Polítics que van participar en el procés atribueixen la falta de detalls a les traves que van posar els Franco en aquell moment, que van arribar a recórrer als jutjats, i al poc temps de què van disposar els tècnics per a la inspecció: només quatre hores.

Al llarg de tots aquests anys, malgrat la catalogació de BIC, no consta que la Xunta hagi realitzat cap inspecció per completar l’inventari, ni tampoc que supervisés quins béns entraven o sortien del ‘pazo’ durant aquests anys (aquest diari va preguntar per aquest extrem a la Consellería de Cultura sense obtenir resposta). El Concello de Sada alertava ahir dels riscos d’aquesta falta de detall i apressava la Consellería de Cultura a incoar immediatament un expedient per modificar el decret pel qual es va declarar BIC el ‘pazo’ de Meirás el 2008 per incorporar la relació de béns mobles associats a la categoria de lloc històric, «com la biblioteca d’Emilia Pardo Bazán, el retaule, els pergamins, tapissos... que s’esmenten en la resolució», apunta l’alcalde, Benito Portela.

Notícies relacionades

El jutjat ordena a la família Franco tornar el 'pazo' de Meirás a l'Estat el 10 de desembre

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

En una línia similar, el responsable de Cultura de la Diputació, Xurxo Couto, va demandar a la Xunta mesures immediates per custodiar béns com les escultures de Mestre Mateo, les piques baptismals romàniques de l’església de Moraime o la biblioteca de Pardo Bazán. El nacionalista argumenta que hi ha proves de l’«espoli» de les piles o de les escultures i espera que l’inventari permeti recuperar més béns que formen part «del botí del dictador».

Al BNG van ser els primers en reclamar mesures cautelars per garantir la «immobilització dels béns que formen part del patrimoni públic i que són fruit de l’espoli franquista» després de transcendir la possible mudança. Historiadors consultats per aquest diari com Manuel Pérez Lorenzo, coautor de ‘Meirás, un pazo, un caudillo, un espolio’, o Emilio Grandío, integrant de la comissió d’experts, van apuntar des del primer moment a la necessitat de no permetre cap trasllat de béns fins a disposar d’un inventari que permetés distingir entre el patrimoni dels Franco que va ser adquirit amb fons de l’Estat durant la dictadura i el que ja formava part d’As Torres en temps d’Emilia Pardo Bazán.