INVESTIGACIÓ JUDICIAL

El jutge investiga si es van blanquejar diners amb la 'república digital'

El magistrat rastreja la presumpta desviació de fons públics a través de criptomoneda

L'objectiu seria crear un sistema de 'bitcoins' «per operar al marge dels controls»

zentauroepp50489728 jw001  waterloo  b lgica   20 10 2019   el expresidente de l201102211220

zentauroepp50489728 jw001 waterloo b lgica 20 10 2019 el expresidente de l201102211220 / JULIEN WARNAND

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat / Júlia Regué

El jutge de Barcelona Joaquín Aguirre que investiga el finançament de Waterloo i del procés sosté la presumpta trama suposadament liderada per l’expresident Carles Puigdemont, i en la qual participarien David Madí, Xavier Vendrell, Xavier Vinyals i Jaume Cabaní, pretenia crear un model econòmic al marge de la regulació vigent «blanquejant tots o part dels diners presumptament malversats procedents de subvencions fraudulentes» en criptomonedes, i finançar l’anomenada ‘república digital’. El propòsit, segons un informe de la Guàrdia Civil que forma part de la causa de l’loperació Volhov, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, era implementar un sistema de ‘bitcoin’ «per operar al marge dels controls de les autoritats europees i espanyoles» i per «disposar de finançament, originàriament procedent de fons públics, per avançar cap a la independència».

«El Govern no va poder aprovar els pressupostos del 2018 i 2019 i des del 2017 la mateixa Administració catalana estava intervinguda pel Ministeri d’Hisenda, cosa que, sens dubte, dificultava escometre els seus objectius, entre els quals, el desplegament de l’Administració Tributària pròpia i del Banc Central català, per la qual cosa acudir a la criptomoneda i al camuflament de certes despeses dins de subvencions podria constituir una alternativa per als alts càrrecs de la Generalitat amb què implementar aquelles estructures d’Estat, imprescindibles per garantir la viabilitat d’un eventual estat independent català», apunta l’atestat de la Guàrdia Civil, i recupera unes anotacions en les quals s’exposa que «la guerra necessita euros», atribuïdes a l’exconseller Francesc Homs. En algun moment s’havia projectat la possibilitat de comprar un banc.

Entitats afins

El finançament s’estaria canalitzant a través de subvencions públiques atorgades per institucions com la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat «que estan o han estat sota la direcció del partit de Puigdemont i l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya» cap a la fundació CatMón, l’Associació IGMAN i la Plataforma Proseleccions Catalanes per vehicular després aquests imports al procés.

El finançament s’hauria canalitzat mitjançant subvencions públiques a entitats afins

De l’anàlisi dels expedients de tramitació d’algunes de les subvencions atorgades es constata que «els beneficiaris van ser els mateixos arribant a utilitzar les mateixes factures per justificar l’execució dels projectes subvencionats». Els agents citen dues factures com a «senyal» de finançament irregular al·ludint a la documentació que es va utilitzar per justificar l’aplicació de la subvenció rebuda per la Plataforma Proseleccions Catalanes el 2017: una d’emesa per Cabaní per un import de 10.559 euros en concepte de «manteniment d’ordinadors i servidors informàtics» i una altra d’emesa per Fòrum 1406 (entitat de la qual Vendrell és administrador) per un import de 6.000 euros. Els investigadors han constatat, a més, que Cabani va pagar els honoraris dels advocats belgues de Puigdemont, així com les transferències fetes a una entitat que ofereix solucions financera i canviar ‘bitcoins’.

«Gran cervell»

Puigdemont hauria designat Cabaní, segons les indagacions, per impulsar la «república digital» en coordinació amb el Departament de Polítiques Digitals des de Waterloo, motiu pel qual s’hauria traslladat a Bèlgica a principis del 2018. En una conversa entre Vendrell i Madí, esmenten Cabaní com la persona que estava treballant en la criptomoneda al qual van definir com «gran estructurador, gran cervell i patriota de pedra picada», i Madí apunta que ells [les autoritats europees] poden prohibir la pesseta, però no poden prohibir anar amb ‘bitcoins’. 

Segons la Guàrdia Civil, el llavors alt càrrec de Vicepresidència Lluís Salvadó i l’actual vicepresident en funcions de Presidència, Pere Aragonès, van fer viatges per Europa «per reunir-se amb representants d’entitats de qualificació de deute i entitats financeres, ja que un dels seus objectius era poder-se finançar en els mercats internacionals en cas de declarar la independència».

Vendrell i Madí van situar l’enginyer Jaume Cabaní com el «gran cervell» de la ‘república digital’

La digitalització

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil remarca que els dirigents sobiranistes «consideren que una via d'escapment al control de l’Estat és la digitalització, fins al punt d’encunyar el terme república digital», una administració virtual inspirada en el model d’Estònia, país en el qual la policia recorda que Cabaní ha constituït una «societat».

Segons l’institut armat, «la mateixa Generalitat estaria acollint informació en servidors situats a coneguts paradisos digitals», i al·ludeix al fet que durant el referèndum es va posar en marxa una web en la qual «introduint certes dades personals era possible conèixer el col·legi electoral en el qual exercir el vot».