25 nov 2020

Anar al contingut

OPERACIÓ VOLHOV

El jutge creu que Rússia va oferir a Carles Puigdemont 10.000 soldats i pagar el deute català

La interlocutòria judicial es refereix a les «vinculacions» d'Oriol Soler amb Putin i Assange

J. G. Albalat

El jutge creu que Rússia va oferir a Carles Puigdemont 10.000 soldats i pagar el deute català

El jutge que investiga la desviació de fons públics per costejar l’estructura de Carles Puigdemont a Waterloo, així com altres despeses del procés, sospita que, dies abans de la declaració unilateral d’independència (DUI)Rússia li va oferir traslladar a Catalunya 10.000 soldats i pagar el deute català, cosa que l’expresident català va rebutjar. Aquesta trama russa va ser revelada el novembre del 2019 per EL PERIÓDICO.

Així ho manté el titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, en les interlocutòries d’entrada i registre dels domicilis dels empresaris pròxims a CDC i a ERC detinguts per la Guàrdia Civil –Oriol Soler, David Madí i Xavier Vendrell–, en el marc d’una causa que investiga la desviació de fons públics per pagar les despeses de Puigdemont a Waterloo, i a les quals ha tingut accés aquest diari.

El magistrat basa les seves sospites en dos fitxers d’àudio intervinguts al telèfon de l’exdirigent de CDC Víctor Terradellas, gravacions de dues converses que aquest va mantenir amb Madí i amb Vendrell els dies 14 de maig del 2018 i 16 de maig del 2018, segons les interlocutòries.

Aquestes converses, segons el magistrat, recolzen la seva tesi que Terradellas, que va ser responsable de relacions internacionals de CDC, va ser l’interlocutor de Carles Puigdemont amb Rússia en ple procés independentista i que es va estudiar crear una plataforma de criptomonedes per garantir l’«estabilitat financera» de Catalunya.

Segons sosté l’instructor, en les converses gravades Terradellas va explicar que el 24 d’octubre del 2017, tres dies abans de la DUI, el cap d’un «grup rus», creat en l’època de Gorbatxov, amb què havia contactat en relació amb la plataforma de criptomonedes va oferir a Puigdemont «comptar amb deu mil soldats i pagar tot el deute català», però l’expresident «es va cagar a les calces».

Si hagués acceptat, probablement els esdeveniments haurien sigut tràgics i haurien desencadenat un conflicte armat amb l’Estat amb un incert nombre de víctimes mortals», apunta el magistrat. Aquest grup rus volia fer de Catalunya «un país com Suïssa».

Les criptomonedes

La interlocutòria afegeix que Vendrell va suggerir a David Madí que comentés la possibilitat de la plataforma de criptomonedes amb Xavier Vinyals –excònsol honorari de Letònia a Barcelona i president de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes que també ha sigut detingut en l’operació d’aquest dimecres–, ja que és una persona a qui Puigdemont «fa encàrrecs en temes internacionals».

La resolució precisa que el grup de russos amb qui Terradellas treballava tenia interès a «participar en els temes de comunicació que conjuntament estaven realitzant Vendrell, Madí i Jaume Roures –director general de Mediapro– i, per a això, volien «col·locar una persona en primer nivell» i estaven disposats a invertir-hi entre 100 i 300 milions.

En les converses investigades, Vendrell va expressar, a més, la seva «preocupació» perquè estava «sota vigilància dels serveis secrets» i volia «garantir la màxima seguretat perquè no transcendissin les relacions amb Rússia».

Aquesta informació enllaça amb una altra, publicada el novembre del 2019 per aquest diari, que demostra que Víctor Terradellas, president de CatMón, exresponsable de relacions internacional de CDC i persona molt pròxima a l’expresident català Carles Puigdemont, va oferir, durant les converses que va mantenir a Moscou el 2017 amb un influent exdiputat oficialista i politòleg ben connectat amb el Kremlin, el reconeixement de l’annexió russa de Crimea per part del Govern de la Generalitat a canvi del recolzament de Moscou a la declaració unilateral d’independència (DUI) catalana.

«Ens vam entrevistar en tres ocasions, acompanyat d’una periodista catalana que em coneix; em volia utilitzar com a contacte perquè jo em dirigís als òrgans de poder [amb aquesta proposta]», va reconèixer Serguéi Markov, exdiputat pel partit oficial Rússia Unida, professor de l’elitista Institut Estatal de Moscou per a les Relacions Internacionals (MGIMO, per la seva sigla en rus), un home que en els últims anys ha vingut ocupant importants càrrecs en consells i institucions governamentals de Rússia.