El Suprem veta que els trànsfugues ocupin nous càrrecs o augmentin la seva retribució

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha dictat una sentència en què fixa com a doctrina que el pas a la condició de regidor no adscrit per transfuguisme «impedeix que s’assumeixin càrrecs o que percebin retribucions que abans no exercia o percebia i impliquin millores personals, polítiques o econòmiques», tret de quan es tracti d’incorporar-se «a les comissions informatives».

La Sala declara que l’abast del límit previst a l’article 73.3.3 de la Llei reguladora de les bases del Règim Local «s’interpreta en el sentit que les limitacions que imposa al regidor no adscrit no pot afectar els drets polítics i econòmics lligats a l’exercici del mandat representatiu atorgat pels electors com a regidor electe».

El tribunal considera que amb aquesta premissa els drets econòmics i polítics del regidor no adscrit no poden ser superiors a qui li haguessin correspost d’haver-se mantingut en el seu grup de procedència sense haver-lo abandonat, perquè de l’article es «dedueix una intenció dissuasòria del transfuguisme», cosa que coincideix amb la doctrina del Tribunal Constitucional i la jurisprudència de l’alt tribunal.

Recorda que aquesta era la idea de l’acord firmat per diversos partits el juliol de 1998 i que va ser renovat el 2006, per evitar l’alteració o falsejament de la representació política que suposa el transfuguisme i la deslleialtat que suposa cap a la voluntat que van expressar els ciutadans amb els seus vots.

Drets polítics o econòmics

La sentència assenyala que hi ha drets polítics o econòmics lligats a la condició de regidor i derivats del mandat representatiu atorgat per electors que, segons la Constitució «no poden ser negats ni limitats al regidor no adscrit», que es concreta en la participació en plens amb veu i vot, exercir funcions de control polític, presentar preguntes, mocions, esmenes i vots particulars, efectuar precs, preguntes; exercir el dret d’informació més ostentar els honors i tractaments propis de tot regidor». Però el pas a aquesta condició no pot suposar un increment o millora del seu estatus.

Les comissions informatives són un cas a part, perquè no són òrgans decisoris i s’integren exclusivament per membres de la Corporació; poden ser permanents o puntuals i la seva actuació és prèvia o preparatòria dels plens, per la qual cosa sí que poden exercir-les com qualsevol altre regidor per delegació de l’alcalde.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

La Sala ha aplicat aquesta interpretació a un cas de transfuguisme que es va produir a l’Ajuntament de Font de la Figuera (València). En les eleccions del 24 de maig del 2015 va ser elegit alcalde el candidat de Compromís amb tres vots del seu partit, dos del PSPV-PSOE i un de Ciutadans. La cap de llista del PP va obtenir cinc vots (els del seu partit), però sis dies després de l’elecció, la regidora de Ciutadans va demanar el pas a regidora no adscrita, després de la qual cosa se la va nomenar primera tinenta d’alcalde amb una retribució de 350 euros al mes; regidora delegada de l’Àrea de Promoció Econòmica i Turisme, Sanitat i Trànsit, així com diverses comissions informatives més i altres responsabilitats locals.

La cap de llista del PP va recórrer els nomenaments de la regidora no adscrita i un jutjat i després el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana li va donar la raó.