L'Audiència absol Trapero al descartar que estigués d'acord amb els líders del procés

L’Audiència Nacionalabsol al major Josep Lluís Trapero i l’excúpula militar dels Mossos perquè no considera acreditat que «miressin d’impedir o dificultar el compliment de les resolucions del Constitucional, del Tribunal Superior de Catalunya o de la Fiscalia» ni que «es posessin d’acord amb els que lideraven el procés independentista o que els recolzessin propiciant la passivitat» de la policia de la Generalitat. La seva actuació el 20 de setembre del 2017 i l’1-O, sosté, va resultar si més no «raonable» per minimitzar danys entre població que es manifestava pacíficament.

El tribunal nega les acusacions fiscals contra Trapero, l’exdirector del Cos Pere Soler, l’ex secretari general d’Interior de la Generalitat Cèsar Puig i la intendenta Teresa Laplana, perquè«no hi ha cap element incriminatori que reveli un acord entre ells per constituir-se en instrument del procés independentista i posar l’aparell policial de la Generalitat al seu servei»,ni tampoc amb les persones condemnades en el judici davant el Tribunal Suprem per sedició o amb altres organitzadors de l’1-O.

Vot particular

La sentència, que compta amb el vot particular de la presidenta de la Sala Penal, Concepción Espejel, partidària de condemnar Trapero i Soler per sedició, encara pot ser recorreguda per la fiscalia, tot i que és complicat perquè és una absolució. Afirma que els acusats no es van comunicar amb els responsables polítics i socials que van convocar el referèndum il·legal durant setembre i octubre del 2017 i que la prefectura dels Mossos, amb Trapero al capdavant,«va reprovar públicament el 23 de setembre les paraules del conseller d’Interior, de qui depenien orgànicament, afirmant el seu compromís amb la llei i les decisions dels jutges».

El 26 i el 28 de setembre Trapero va demanar al llavors president, Carles Puigdemont, que desconvoqués l’1-O. I en la Junta de Seguretat del 28 de setembre li va dir davant del conseller d’Interior i del llavors secretari d’Estat d’Interior que els Mossos complirien la llei i les resolucions dels jutges.

Detenció de Puigdemont

El tribunal té en compte que Trapero tenia preparat un dispositiu per detenir el dia de la declaració unilateral d’independència Puigdemont i els membres del Govern que li indiqués l’autoritat judicial. Destaca els 4.500 atestats aixecats durant la campanya de l’1-O i qualifica de«paradigmàtic el recolzament a la comissió judicial» que va registrar la seu d’Unipost,cosa que «va impedir la constitució formal de les meses electorals».

El 20 de setembre, durant els registres de la conselleria d’Economia, l’actuació de Trapero«no va ser de col·laboració amb els independentistes, sinó que va afrontar la situació d’una manera que va evitar greus danys»,perquè va eludir «la reacció violenta contra ciutadans que no manifestaven una especial agressivitat» i «va esgotar totes les possibilitats de mediació amb els que es van erigir com a líders de la protesta», sense cedir a les seves pretensions.

L’1-O: minimitzar danys

L’1 d’octubre, l’actuació de Trapero també «sembla estar dirigida a minimitzar els danys, tot i que això suposés al final la celebració del referèndum il·legal», cosa que «no es pot desdenyar»,perquè «estava obligat a complir els mandats del Constitucional, la Fiscalia i el TSJ», però,«en la ponderació dels interessos en joc (integritat de les persones, alteració de l’ordre públic, compliment del mandat judicial), el cap policial no havia de posar com a única finalitat impedir tant sí com no el referèndum».

«Si això produïa uns danys irreparables, no només podien atribuir-li la responsabilitat, sinó que la seva gestió hauria sigut un fracàs.Sota aquest prisma, pot entendre’s la reiterada menció als principis de proporcionalitat, congruència i oportunitat», que, segons la sentència, també van aplicar policies i guàrdies civils allà on van desistir d’intervenir «davant la naturalesa i condició de les persones que es trobaven en els centres de votació».

Aquesta «prudència, tot i que possibilités la celebració del referèndum il·legal i afavorís l’estratègia independentista, no pot ser considerada com a una cooperació amb la sedició o com a una desobediència als mandats judicials.L’ús de la força contra ciutadans indefensos, contra persones grans, contra famílies senceres, no podia ser, en aquesta situació, la solució per imposar l’acatament a l’ordenament jurídic, tot i que fos legítim», afirma la sentència.

Recorda que el sistema democràtic té mecanismes per «afrontar els incompliments legals i judicials» d’una comunitat autònoma, com l’estat d’alarma o excepció i l’aplicació del 155. «El que no s’hagués posat en marxa aquest remei constitucional davant la convocatòria i la celebració d’un referèndum il·legal, que mirava de ser prolegomen de la declaració d’independència d’una part del territori espanyol, no justificava que l’acatament de la legalitat hagués de passar per la producció de greus danys a les personesi una alteració generalitzada de l’ordre públic», adverteix.

Pendent de recurs

La fiscalia ara ha d’estudiar la sentència per decidir si hi recorre en contra, una cosa molt complicada quan es tracta d’absolucions. El ministeri públic demanava una condemna de 10 anys de presó per a Trapero, Soler i Puig, així com quatre anys per a Laplana per sedició. Com a qualificació alternativa també sol·licitava per als tres primers penes de multa i inhabilitació per desobediència. Segons el tribunal, el 20 de setembre, Laplana no tenia comandament sobre les unitats d’ordre públic i va servir d’enllaç entre el comandament i les unitats desplegades a Economia, mentre que Soler i Puig no van intervenir en els dispositius policials. 

Notícies relacionades

Aquestes són les claus de la sentència que absol Trapero

L'independentisme lloa «les conviccions democràtiques» de Trapero

La primera opció fiscal ésrecórrer-la davant la Sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacionali, si tornar a veure els seus arguments rebutjats, encara podria intentar-hoen cassació davant el Tribunal Suprem.A diferència d’altres sentències, com la de Bankia, en aquesta disposa d’un vot particular la presidenta de la Sala Penal,Concepción Espejel, en el qual al llarg de 461 pàgines advoca per condemnar Trapero i Soler per sedició. 

Per aquesta magistrada, Trapero coneixia els propòsits del conseller d’Interior i del director de la Policia, dels quals depenia políticament i governativament, i va sumar els seus esforços a la consecució del referèndum il·legal, objectiu al servei del qual va posar els Mossos.