SENTÈNCIA

El Suprem confirma la condemna al PP per la Gürtel, tot i que qüestiona les al·lusions a la seva caixa b

Ratifica que el Partit Popular es va beneficiar dels delictes comesos per la trama corrupta

Declara que el partit de Rajoy va ser «el nexe» de tota la corrupció comesa per la xarxa de Correa

zentauroepp35780213 former popular party party treasurer luis barcenas  top cent180524113919

zentauroepp35780213 former popular party party treasurer luis barcenas top cent180524113919 / Chema Moya

5
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El Tribunal Suprem ha ratificat en línies generals les penes imposades per l’Audiència Nacional als 29 acusats per la primera època de la Gürtel (1999-2005), inclòs que el PP es va beneficiar dels delictes comesos per la trama corrupta, igual com l’exministra Ana Mato, tot i que tots dos els ignoressin. L’única concessió al partit presidit per Pablo Casado és que la sentència, que confirma el veredicte que va provocar la caiguda del Govern de Mariano Rajoy el 2018, qüestiona les mencions a la seva caixa b , perquè no se’l jutjava per ella i, per tant, no es va poder defensar.

Però l’estimació parcial del recurs del PP en aquest punt no es tradueix en cap conseqüència i el Suprem declara entendre que l’Audiència utilitzés tota la prova que afectava el partit a l’ésser el «nexe comú que serveix d’amalgama al conjunt d’episodis» de corrupció declarats provats. I això inclou la caixa b, recollida en la comptabilitat manuscrita que portava el seu extresorer Luis Bárcenas, i que va aparèixer una vegada i una altra en el judici.

El grup de Correa i membres del PP van crear «una estructura de col·laboració estable»

Per això arriba a la mateixa conclusió que l’Audiència Nacional, respecte que el grup de Correa va crear «un autèntic sistema de corrupció que va manipular la contractació pública a través de la relació amb influents membres del PP». Era «una estructura de col·laboració estable, consistent en la prestació de múltiples i continus serveis relatius a viatges, organització d’esdeveniments, congressos, etc., dins de la normal activitat de l’esmentat partit polític», afirma l’alt tribunal, que valida el cor que va donar peu a la moció de censura que va fer fora Rajoy del Govern.

Els canvis produïts en les penes consisteixen que algunes s’han elevat al castigar de manera separada el frau i la malversació, com va demanar la fiscalia en el seu recurs, i s’han augmentat algunes multes. A altres acusats els ha passat el contrari, per algun atenuant o deslliurar-se d’algun delicte. El principal acusat, Francisco Correa, ha sigut condemnat a 51 anys en comptes de 51 anys i 11 mesos, per la col·laboració que va prestar en el judici, alhora que Bárcenas ha vist com la seva condemna de 33 anys i quatre mesos passa a ser de 29 anys i la de la seva dona, Rosalía Iglesias, de 15 a 12 anys i 11 mesos.

Tota la corrupció

La sentència, de 1.843 folis, confirma la comissió de tots els delictes propis de la corrupció: suborn (actiu i passiu), falsedat en document mercantil, malversació de cabals públics, prevaricació, associació il·lícita, frau a l’administració pública, blanqueig de capitals, delictes contra la hisenda pública, tràfic d’influències, apropiació indeguda, o exaccions il·legals.

Era «un eficaç sistema de corrupció, a través de la manipulació de la contractació pública»

El Suprem fa seu el relat de l’Audiència i declara que es va crear «un autèntic i eficaç sistema de corrupció, a través de mecanismes de manipulació de la contractació pública, autonòmica i local, a través de la seva estreta i contínua relació amb influents militants de l’esmentat partit, que tenien possibilitats d’influir en els procediments de presa de decisió en la contractació pública de determinats ens i organismes públics que dirigien o controlaven directament o a través de terceres persones» (en comunitats i municipis governats pel PP).

Això va permetre que, «o bé les empreses de Correa o bé unes altres elegides per ell, amb l’acord i col·laboració d’aquells càrrecs públics, gaudissin d’un arbitrari tracte de favor i tinguessin un domini de fet sobre la contractació pública duta a terme per les entitats públiques parasitades».

Notícies relacionades

Per fer-ho van subornar funcionaris i autoritats, van emetre factures falses i van muntar un entramat entre diferents societats per accedir a la contractació pública o ocultar la procedència il·lícita dels fons i la seva ulterior destinació, fins a fer-los aflorar al circuit legal, sense declarar-los a Hisenda, afirma l’alt tribunal.

Les empreses elegides per Correa «gaudien d’un arbitrari tracte de favor en la contractació pública»

El PP va ser partícip a títol lucratiu d’això pels actes electorals que va sufragar el grup de Correa a les localitats madrilenyes de Majadahonda i Pozuelo de Alarcón amb Guillermo Ortega i Jesús Sepúlveda de candidats, i haurà d’abonar 133.628 euros pels actes de Majadahonda i 111.864 euros pels de Pozuelo. Ana Mato, llavors dona de Sepúlveda, ho és pels 27.857 euros que van costar els viatges i regals que va rebre la seva família, i Gema Matamoros (dona d’Ortega), per 45.066 euros.

Estalviar-se el judici

El més controvertit de la sentència de l’Audiència Nacional sempre van ser les seves referències a la caixa b del PP. El ponent de la sentència, Ángel Hurtado, va cedir el testimoni a José Ricardo de Prada per redactar aquesta part, que ell no compartia. Ara el Suprem li dona la raó, però de manera simbòlica. L’alt tribunal veu contradictori que es jutgés el partit com a responsable a títol lucratiu, o el que és el mateix, com a beneficiat que ignorava el delicte, i alhora que es declarés que «era coneixedor i responsable penal, tot i que sigui a efectes teòrics», perquè tenia una caixa b. Això passa perquè quan va actuar la Gürtel encara no existia la responsabilitat penal dels partits polítics i l’acusació contra el PP no va poder ser més gran.

El Suprem nega que sigui «reprotxable que, per configurar el context en què els fets enjudiciats succeeixen, s’esmenti el resultat dels diferents mitjans de prova practicats relacionats amb el Partit Popular, quan precisament és el nexe comú que serveix d’amalgama al conjunt d’episodis recollits en els fets provats», que descriuen l’entramat creat per Correa, en connivència amb dirigents del PP, perquè certs empresaris fossin adjudicataris d’obres a canvi de comissions. 

I recorda que, si el PP hagués reintegrat els diners dels actes electorals de Majadahonda i Pozuelo de Alarcón abans del judici, hauria evitat el banc dels acusats, perquè els tercers partícips a títol lucratiu, al reintegrar els diners, veuen extingida la seva responsabilitat civil.