LA RESPOSTA AL TSJM

Sánchez no descarta recórrer a l'alarma a Madrid per aturar el virus

El Govern madrileny deixa per a divendres la reunió que Illa havia demanat fer aquesta tarda

El PP acusa el ministre de Sanitat de «fer-se el desentès» i demana la seva dimissió

pedro sanchez / periodico

4
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

El Govern no està disposat a donar-se per vençut malgrat la clatellada del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM)Pedro Sánchez impulsarà mesures per aturar la Covid-19 a la Comunitat de Madrid que siguin «proporcionals» amb la situació epidemiològica, que considera «preocupant». I no descarta reprendre la declaració de l’estat d’alarma. Però, això sí, el cap de l’Executiu vol intentar que tots els passos que es puguin fer a partir d’ara, enmig de la confusió i la incertesa, siguin pactats amb el Govern regional d’Isabel Díaz Ayuso  (PP). Tot i que aquesta nova fase va començar malament. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, va anunciar al matí que volia que la reunió entre les dues institucions per analitzar els nous passos fos aquest mateix dijous a la tarda, però fonts del Gabinet de la dirigent conservadora van assenyalar a mitja tarda que serà demà, divendres. 

«Hem de posar tots els instruments i totes les mesures a sobre la taula per doblegar la corba»

Pedro Sánchez

President del Govern

La notícia de la decisió del TSJM va sorprendre Sánchez Alger, durant una visita institucional i de marcat caràcter empresarial. I va ser allà, al país magribí, on el president va avançar que una vegada anul·lades les restriccions de mobilitat a Madrid capital i uns altres nou municipis de la regió, cal «posar tots els instruments i mesures a sobre la taula». Totes , inclòs l’estat d’alarma, una iniciativa que, va assegurar, va ser «molt eficaç» durant els mesos més durs de lluita contra el coronavirus

Avaluar-ho amb Ayuso 

El Govern podria decretar l’alarma en una part d’Espanya (o en una part de Madrid, fins i tot) tot i que Ayuso no ho demanés, perquè té aquesta potestat. Podria aplicar aquest instrument durant 15 dies, però, si volgués prorrogar el seu desplegament, ho hauria de sol·licitar al Congrés i aconseguir el recolzament majoritari de la Cambra. Sánchez va recordar que l’Executiu va patir per obtenir aquest suport en les últimes ampliacions de l’alarma i, de fet, la voldria haver estès almenys dues setmanes més (va finalitzar el 21 de juny), però no va poder. 

El PP va fer una campanya en contra de l’ús d’aquest instrument constitucional des de principis de maig, quan va anunciar que retiraria el suport que li havia estat donant des que va esclatar la pandèmia, a mitjans de març. El líder dels populars, Pablo Casado, va començar a dir que no es podia mantenir per més temps «l’arbitrarietat del Govern amb uns poders excepcionals» i va proposar una reforma de la legislació ordinària com a alternativa a l’estat d’alarma. Aquest dijous ho va recordar. El seu pla b consisteix a modificar, per reforçar el seu abast, la llei orgànica de sanitat de 1986, la llei de jurisdicció contenciosa administrativa i la llei orgànica de mesures especials en matèria de salut pública. Aquests canvis, segons el PP, es poden fer en 15 dies al Congrés si hi ha voluntat d’accelerar el procés.  

El Govern podria aplicar aquest instrument constitucional durant 15 dies sense recolzament del Congrés 

Ana Pastor, portaveu dels conservadors en l’àrea de sanitat, va aprofitar que la notícia va saltar poc abans que comencés la comissió al Congrés en la qual compareixia Illa per demanar-li que dimitís cara a cara. «El seu temps ja ha passat», li va etzibar, informa Patricia Martín. Espanya, va continuar, necessita un «líder sanitari que no es faci el desentès». Al ministre li van coure les seves paraules. «He trobat a faltar un cert to d’humilitat en vostè», va lamentar abans de recordar-li que ella també ha sigut ministra de sanitat. «¿No creu que hauríem d’anar junts en aquest afany?», li va preguntar abans de demanar-li que digués si coincideix amb les declaracions d’Ayuso que s’ha de deixar que l’1% de la població pateixi els efectes de la Covid perquè el 99% «visqui tranquil·lament». 

Notícies relacionades

L’Executiu no va donar pistes de quin serà el camí que proposarà després de la bufetada dels jutges. La decisió judicial els va agafar per sorpresa, com es va poder veure quan Illa, en plena comissió al Congrés, va haver de demanar una aturada perquè el president li telefonava des d’Alger. El polític català volia començar a analitzar aquest mateix dijous en el si del Grup Covid-19, l’òrgan que Sánchez i Ayuso van pactar el 21 de setembre, quins passos fer. En canvi, fonts de l’equip de la presidenta van explicar a aquest diari que la Conselleria regional ja estava estudiant diferents escenaris des que es va fer pública la decisió del TSJM i que aquesta reunió havia d’esperar a divendres. El gest no va agradar a la Moncloa, que a la nit continuava analitzant les dades epidemiològiques i les possibles sortides polítiques per evitar un altre xoc amb la Puerta del Sol. 

La negativa a veure’s a la tarda va molestar la Moncloa, que no va donar pistes de quin camí proposarà després de la decisió del TSJM 

El vicepresident del Govern madrileny, Ignacio Aguado, de Ciutadans, estava a favor de les restriccions ordenades per Illa, però va preferir no tirar més llenya al foc i va escriure un tuit en què evitava el xoc amb la seva sòcia de Govern i amb la Moncloa. Aguado es va limitar a demanar una reunió per «buscar solucions entre totes les administracions».  Ja a la nit, en línia del que havia dit la mateixa Ayuso, el vicepresident va demanar «responsabilitat individual» per evitar «la mobilitat excessiva durant aquest pont».