La Justícia tomba el confinament de Madrid ordenat per Illa

La Secció Vuitena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid no ha ratificat les mesures acordades en l’ordre de la Conselleria de Sanitat de Madrid per confinar determinats municipis de la regió en compliment de l’ordre del ministre de Sanitat que aprovava actuacions coordinades en salut pública. El TSJM considera que l’article amb què el Govern d’Isabel Díaz Ayuso justifica les mesures, amb independència que siguin les apropiades per lluitar contra la pandèmia, no té prou entitat per restringir drets fonamentals.

La decisió del tribunal superior madrileny suposa que tornen a estar en vigor les mesures de confinament que afectaven 45 zones sanitàries (primer 37, a les quals després es van afegir unes altres vuit), que ja van ser ratificades per la justícia. Fonts jurídiques assenyalen que la situació és la que estava en vigor just abans de l’ordre del Ministeri de Sanitat quant a mobilitat.

La interlocutòria, que es pot recórrer per la fiscalia i per la Comunitat de Madrid, tot i que aquesta última no sembla probable que ho faci ateses les seves reticències a complir l’ordre ministerial, no s’ha pronunciat sobre la resta de mesures, així que es manté, com que els bars hagin de tancar a les 23 hores i els comerços a les 22.

Al tornar a la situació anterior a l’ordre ministerial, les úniques persones que segueixen amb els seus moviments limitats són les que viuen a les 45 zones sanitàries afectades. La resta podran sortir i entrar de Madrid tant com vulguin, fins i tot si desitgen marxar pel pont. La reunions, tant públiques com privades, continuaran limitades a sis persones a tot el territori de la Comunitat.

Els magistrats expliquen que el «marc legal difereix substancialment del que va ser objecte d’anàlisi», al ratificar el confinament acordat per la Comunitat de Madrid de 37 zones sanitàries madrilenyes, a les quals després es van afegir vuit més, perquè en aquesta ocasió el Govern d’Isabel Díaz Ayuso actuava pel «mandat obligat del ministre de Sanitat pel qual s’aprova la declaració d’actuacions coordinades en salut pública per respondre davant situacions d’especial risc per transmissió no controlada d’infeccions causades» per la Covid.

La interlocutòria explica que Sanitat, a l’empara de l’article 65 de la Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut, va dictar l’ordre que obliga totes les comunitats autònomes, però, segons el tribunal, aquesta llei «no conté una habilitació legal per a l’establiment de mesures limitadores de drets fonamentals». Per això el TSJM es nega a ratificar les mesures acordades, a diferència del que va fer amb les mesures decidides directament per la Comunitat de Madrid.

Depèn de si hi ha habilitació legal

La resolució aclareix que les mesures s’adopten únicament amb l’empara d’aquest article 65.  «Per això, la ratificació de les mesures sanitàries restrictives de drets fonamentals dependrà del judici que mereixi aquesta habilitació legal», explica. La seva anàlisi se centra en això amb independència que «les mesures restrictives d’aquest dret fonamental fossin necessàries i idònies per evitar l’extensió de la malaltia en una situació de pandèmia com l’actual».

Recorda que «s’ha estat admetent la possibilitat que per llei orgànica, i fins i tot ordinària, es permeti l’adopció de mesures concretes que limitin l’exercici de determinats drets fonamentals, amb les matisacions fetes sobre l’àmbit acceptable d’intromissió d’una i altra en el dret fonamental, sense necessitat d’acudir a l’excepcionalitat constitucional que implica la declaració d’un estat d’alarma i sempre que aquesta limitació es trobi prou acotada en la corresponent disposició legal d’habilitació pel que fa als supòsits i finalitats que persegueix, de manera que resulti certa i previsible, i estigui justificada en la protecció d’altres béns o drets constitucionals».

Sense reformar el marc normatiu

«Crida l’anteció –diu la interlocutòria– que davant l’escenari sanitari descrit no s’abordés una reforma del nostre marc normatiu més d’acord amb les confessades necessitats de combatre eficaçment la pandèmia de la Covid-19 i afrontar la greu crisi sanitària que pateix el país, malgrat el consens doctrinal existent sobre que la regulació actual dels instruments normatius que permeten la limitació de drets fonamentals, per tal de protegir la integritat física (article 15 CE) i la salut (article 43 CE), íntimament connectats entre si, resulta certament deficient i necessitada de clarificació».

Segons la interlocutòria, quan es va modificar al juny aquest article 65 es van posar «de manifest les raons que justifiquen la modificació normativa que suposa i l’objectiu que persegueix, consistent a garantir l’adequada coordinació entre les autoritats sanitàries i reforçar el funcionament del conjunt del Sistema Nacional de Salut davant crisis sanitàries, però en va quedar al marge de la seva finalitat la d’autoritzar mesures limitadores de la llibertat de circulació, com mostra el fet que associï de forma reiterada aquestes a la declaració d’estat d’alarma».

«La conseqüència d’aquesta apreciació –valoren els magistrats– és que les mesures limitadores de drets fonamentals que estableix la Conselleria de Sanitat, merament en execució de l’ordre» de Sanitat, «constitueix una ingerència dels poders públics en els drets fonamentals dels ciutadans sense habilitació legal que l’empari, és a dir, no autoritzada pels seus representants a les Corts Generals, per això no pot ser ratificada».

Segons els jutges, «els drets fonamentals que la Constitució atribueix als ciutadans no poden veure’s afectats per cap ingerència estatal no autoritzada pels seus representants mitjançant una disposició amb rang de llei que reuneixi les condicions mínimes suficients requerides per les exigències de seguretat jurídica i certesa del dret».

Notícies relacionades

Ayuso aposta per aprovar demà una norma «clara i ponderada» acordada amb Sanitat

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

«La sala és conscient de la gravetat de la crisi sanitària sense precedents, a la qual s’enfronten els poders públics i que pateix la nostra societat, constatada ja l’11 de març del 2020, quan l’Organització Mundial de la Salut va elevar la situació d’emergència de salut pública ocasionada per la Covid-19 a pandèmia internacional. També ho és de la necessitat d’adoptar mesures immediates i eficaces de diversa índole per protegir la salut dels ciutadans, contenir la propagació de la malaltia i reforçar el Sistema Nacional de Salut, entre les quals es podria incloure mesures limitadores de drets fonamentals de més o menys abast», explica el TSJM.

«Per a això el nostre sistema constitucional articula instruments jurídics de diversa naturalesa que ofereixen cursos jurídics diferents per delimitar, modular, restringir, i fins i tot suspendre els drets fonamentals de les persones, respectuosos amb les garanties constitucionals», cosa que considera que no ocorre amb l’article 65 utilitzat.