SUMARI DE LA KITCHEN

Villarejo afirma que no es va voler investigar els Pujol «per tapar l'emèrit»

Afirma que Joan Carles I «és a tot arreu» i que De Guindos no enviava al jutjat denúncies del SEPBLAC

Assegura que li van fer arribar el missatge de què havia d'acusar Cospedal de l'«Operació Catalunya»

zentauroepp54354963 files  in this file photo taken on april 01  2018 former kin200807163811

zentauroepp54354963 files in this file photo taken on april 01 2018 former kin200807163811 / JAIME REINA

4
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

«Hi ha unes informacions de puta mare a Andorra que s’han parat gairebé totes per l’emèrit. ¡Si és que sempre hi ha l’emèrit per tot arreu!». Qui parla amb aquesta rotunditat sobre Joan Carles I no és cap altre que l’excomissari José Manuel Villarejo, que sosté que «per tapar» al pare de Felip VI s’han frustrat investigacions sobre comptes andorrans i suïssos, i a això es deuria, segons ell, que la Fiscalia Anticorrupció fos reticent a investigar la família Pujol en un primer moment.

L’expolicia manté que amb l’objectiu d’evitar que transcendissin certs comptes, el ministre d’Economia de Mariano Rajoy, Luis de Guindos, «es quedava amb informes elaborats pel SEPBLAC (la unitat d’intel·ligència per a la prevenció del blanqueig de capitals) que no acaben a cap jutjat». A l’actual vicepresident del Banc Central Europeu era l’únic a qui traslladarien denúncies sobre «societats i de comptes del rei que estaven investigant en pla privat els del SEPBLAC». Segons aventura Villarejo, Guindos podia utilitzar aquesta informació per blindar-se. Hi sumava que «el Pujol vell», amb referència a l’expresident de la Generalitat «no és que hagi pressionat, és que els té acollonits absolutament».

Reticències a Anticorrupció

En el sumari de l’operació Kitchen, a què ha tingut accés aquest diari, se succeeixen les paraules de Villarejo amb diferents interlocutors. Va gravar durant anys les seves trobades, suposadament privades, en què aboca diferents acusacions, que de vegades esgrimeix com una espècie de salconduit, que no li ha servit de gaire, perquè al novembre portarà tres anys pres.

Segons l’excomissari, molt abans que la fiscalia del Suprem obrís diligències per determinar si ha d’investigar el rei emèrit, Anticorrupció li va mostrar les seves reticències a investigar els Pujol per protegir-lo. Els seus màxims responsables li van comentar que no veien els avenços en el cas que ell plantejava, malgrat que ja havia declarat Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, que va dir haver portat a Andorra bosses plenes de diners. La seva conclusió era que «no en volien tirar endavant cap i tot per tapar l’emèrit, que el tenia acollonit el Pujol».

Operació Catalunya

En una altra gravació, Villarejo afirma que ’l’Asturiano’, àlies que al costat de ‘el Barbas’ servia per identificar l’expresident del Govern Mariano Rajoy, havia preguntat per una línia d’investigació del 2014, que, segons diu, hauria bloquejat el «tonto de Félix Sanz [Roldán]», director del CNI llavors, qui «va donar instruccions a Marcelino [Martín-Blas, excomissari] que la boicotegés, a l’aparèixer transferències a ’Soleado’«, compte suís que compartien el líder de la Gürtel, Francisco Correa, i el rei emèrit.

«Agafes ‘Soleado’,  treus d’allà a l’altre, a l’emèrit (...), i ja està. Però clar, l’operació per escapçar Catalunya [de] tots els fills de puta independentistes, que no es faci per no molestar a tal, em sembla molt greu, i jo per això ho vaig posar en el seu dia a la nota», es queixa amb referència a una «Operació Catalunya» que no va quallar.

A Sanz Roldán, a qui s’anomena ‘Troll’ i ’Chusma’, categoria en la qual també inclou Joan Carles I, li atribueix haver filtrat la conversa del ministre Jorge Fernández Díaz amb el responsable de l’Oficina Antifrau, en la que se’ls sent dir el ja cèlebre «la fiscalia t’ho afina». L’acusa de ser l’origen del missatge que se li va fer arribar que donés «canya» a María Dolores de Cospedal «com que ella és la que munta l’Operació Catalunya i la que ha provocat tota aquesta tensió que hi ha davant el diàleg que la Pequeñita« en al·lusió a l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Afegia: «Si tu agafes i reconeixes que ella et va pagar per pagar allà no sé què, no sé quant, doncs... O altrament t’aniquilarem».

Amb el cap de l’UDEF

Notícies relacionades

Mesos abans de ser detingut, Villarejo ja va advertir sobre l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez, delator de la presumpta trama. «Està emprenyat com una mona perquè tal, i ho saben tots, i tots li han enviat, que ho ha encarregat ‘el Barbas’«. A ell és a qui recomana l’ingrés a la Policia de Sergio Ríos, xòfer de Bárcenas i presumpte espia, segons li comenta al director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) José Luis Olivera, abans cap de l’UDEF –-la unitat que investigava el cas Gürtel i, per tant, la caixa b del PP, principal damnificada del dispositiu parapolicial il·legal-. Villarejo arriba fins i tot a intentar promocionar-lo sense èxit a la Direcció Adjunta Operativa, a través de Cospedal, posat en la designació de la qual, es queixa, també vol intervenir Sáenz de Santamaría.

Segons Villarejo, l’exdirector adjunt operatiu Eugenio Pino li va recriminar haver parlat amb Corinna Larsen i li va preguntar «qui l’havia autoritzat», a la qual cosa va respondre que «ell en el seu temps lliure pot fer el que vulgui i no ha de donar-li explicacions». Es referien a la cita que va tenir amb Larsen a Londres amb la gravació de la qual van començar els problemes per al pare de Felip VI.

Per «tenir-lo contra les cordes»

«L’única manera de tenir-lo contra les cordes, per si algun dia es torna boig, és» fer-li «fusta», proposa José Manuel Villarejo per a Sergio Ríos, xòfer de l’extresorer Luis Bárcenas. Ho fa, perquè considera que és l’única manera d’evitar que «es derroti», si és pressionat. Assegura que quan ho veia mirava de tranquil·litzar-lo: «‘Tronco’, tu no has fet res il·legal, ficat-t’ho al cap. Tu has donat una informació i tal a un agent [...], pensant que si s’obtenia alguna cosa acabaria en un jutjat». El problema és que mai va arribar.