31 d’oct 2020

Anar al contingut

quim torra seria el 133 i no el 131

La Pompeu Fabra troba dos nous presidents de la Generalitat medieval

El doctor i professor en dret Pere Ripoll ha fet la troballa dins del Llibre dels Vuit Senyals, un manuscrit que va descobrir a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i que situa l'origen del Govern el 1359, abans del que es creia

Efe

La Pompeu Fabra troba dos nous presidents de la Generalitat medieval

Anna Berga

El doctor i professor en dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Pere Ripoll ha trobat dos nous presidents de la Generalitat durant l’època medieval, de manera que Quim Torra seria el 133 president i no el 131.

La investigació de Ripoll, publicada a la Revista d’Estudis Historicojurídics i titulada «La Generalitat de Catalunya sota el govern del regent Pere Vicenç (1367-1369)», revela que Vicenç i Bernat Bussot van ostentar el càrrec del regent de la Generalitat entre 1367 i 1375, ha informat la Pompeu Fabra aquest dimarts.

L’investigador ha fet la troballa dins del Llibre dels Vuit Senyals, un manuscrit que va descobrir a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i que situa l’origen de la Generalitat de Catalunya l’any 1359, abans del que es creia.

«La investigació feta dins del Llibre dels Vuit Senyals ens ha proporcionat informació inèdita sobre el nomenament i els poders conferits a aquests dos presidents, que en aquell moment es deien regents i que van substituir el sistema de govern de la institució col·legiada per un sistema unipersonal», ha afirmat Ripoll en la nota.

Fins ara, la historiografia havia considerat aquests dos regents com «una espècie de tecnòcrates al capdavant de la institució», si bé Ripoll ha dit que la seva troballa permet afirmar que «el més pròxim a la presidència actual que va experimentar la Generalitat medieval i moderna va ser el sistema de regència de la institució».

Els dos regents ocuparien el 5è i 6è lloc en la llista de presidents, de manera que la numeració actual s’hauria de desplaçar dos números i Torra passaria a ser el 133 i no el 131 com s’afirmava fins ara.

Segons ha afirmat l’investigador, «la figura del regent de la Diputació del General unifica la representació dels tres estaments de les Corts Generals de Catalunya, i per tant de la comunitat general, en una única persona, laica i que compta amb un consell de govern permanent al qual no pot desatendre. Això fa que el regent sigui el més pròxim a una presidència ‘constitucional’ i ‘republicana’ d’una institució en l’Antic Règim».