Torra recorre la inhabilitació al Tribunal Constitucional

La defensa del ja expresident de la Generalitat Quim Torra va activar aquest dimarts l’ofensiva judicial contra la inhabilitació presentant un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) en el qual reclama que suspengui de forma urgent la destitució del càrrec que va confirmar dilluns el Tribunal Suprem. El ple del TC estudiarà si admet a tràmit el recurs el pròxim 6 d’octubre.

En el seu recurs, l’advocat de Torra, Gonzalo Boye, argumenta que la suspensió de la condemna –que el TC acorda nmés en casos excepcionals i penes lleus– és necessària per evitar el «mal irreparable continuat» que l’execució d’aquesta causaria tant a Torra com a terceres persones. La defensa de Torra al·lega una «urgència excepcional», ja que aquesta condemna, a més de desposseir-lo del seu càrrec de president, l’impossibilita a presentar-se a qualssevol procés electoral mentre duri.

Segons al·lega Torra, la sentència suposa una «absoluta desproporció» quant a la llibertat d’expressió i a l’exercici de càrrec públic, així com un «sacrifici inacceptable» al dret de representació política o de càrrec electe. També denuncia que la sentència persegueix l’«objectiu polític d’enderrocar el president de la Generalitat i el seu Govern a qualsevol preu, mitjançant una «pretesa pàtina de legalitat», i critica la «sistemàtica utilització de la Junta Electoral Central» com a «ariet partidista» contra l’independentisme.

Esgrimeix a més que, al llarg de tot el procés, s’han vulnerat drets fonamentals de Torra, com la «falta d’imparcialitat i neutralitat política judicial», amb una «irregular composició» de la sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que el va jutjar i de la del Suprem que ha dirimit sobre el seu recurs.

Llei d’amnistia

Notícies relacionades

Torra s'acomiada de la Generalitat sense distància de seguretat

Torra deixa la presidència amb un últim servei a Puigdemont

En el seu primer acte com a expresident, Torra va visitar els presos independentistes a la presó de Lledoners i va mantenir una reunió telemàtica amb els fugits. A les portes de la presó, va reconèixer les escasses opcions de prosperar que té el seu recurs al TC, però ho va considerar un pas necessari per esgotar el recorregut legal a Espanya i que el seu cas pugui arribar als tribunals europeus. «És un pas que fem per tenir la batalla que volem tenir amb neutralitat, que sabem que ens serà favorable a Europa», va afirmar.

L’expresident va exigir al Govern del PSOE i Unides Podem i a tots els partits catalans, no només els independentistes, impulsar una llei d’amnistia «per als presos polítics i per als 2.850 represaliats». I per marcar-li el terreny a ERC, va reclamar a l’Executiu central que el dret a l’autodeterminació estigui «per escrit» en l’ordre del dia de la pròxima reunió de la taula de diàleg, perquè, altrament, creu que seria una trobada «inútil».