Totes les mesures que ha pactat el Govern per aprovar els pressupostos del 2026

El Govern ha pactat amb ERC la creació d’una societat mercantil que s’encarregarà de controlar l’execució de les inversions en infraestructures pressupostades per l’Estat. La titularitat de les infraestructures no variarà –continuaran sent estatals–, però Catalunya tindrà més pes a l’hora de decidir a què es destinen els recursos i de vigilar que els terminis de les obres es compleixin.

A més, els republicans han acordat amb Illa recuperar un projecte històric concebut per connectar les principals ciutats de la segona corona metropolitana sense passar per Barcelona, l’anomenada línia de tren orbital, que costarà 5.200 milions d’euros i hauria d’estar acabada el 2040. El plantejament passa per construir de manera progressiva un gran corredor ferroviari de 120 quilòmetres entre Vilanova i la Geltrú i Mataró, travessant el Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès.

D’altra banda, el Consorci de la Zona Franca passarà a ser una entitat en l’òrgan de direcció de la qual la part catalana –Generalitat i Ajuntament, conjuntament- disposi de majoria, amb un 55%, mentre que l’Estat –que avui té el control de l’ens– conservarà prop d’un 45%. Dins d’aquest percentatge de la part catalana, la Generalitat disposarà d’un pes preeminent –el 40%, per sobre del consistori barceloní, que tindrà un 15%–.

Illa i Junqueras també s’han compromès a impulsar les modificacions legislatives per crear l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya i a aprovar en «una futura» Comissió Bilateral entre l’Estat i la Generalitat la creació d’un òrgan bilateral a fi de coordinar la governança del sistema aeroportuari català, com va avançar EL PERIÓDICO.

En aliança amb ERC, i també amb els Comuns, s’acorda continuar amb el traspàs de Rodalies començant per l’ R1 i l’empresa mixta iniciarà també el procés per fer-se càrrec de l’R3, l’R4 nord i l’R16. Alhora, la Generalitat assumirà l’execució d’obres a la xarxa ferroviària i la redacció de projectes, la inversió dels quals finançarà el Ministeri de Transports via encomandes de gestió.

El Govern també destinarà 21 milions d’euros a reforçar la xarxa d’autobusos, ja que el caos de Rodalies ha provocat que molts usuaris passin a la carretera. Quant a l’R-Aeroport, s’elaborarà un estudi abans de final d’any perquè el tren llançadora allargui el seu recorregut i arribi fins al Vallès Oriental i el Vallès Occidental a partir del 2030.

La Generalitat i els republicans fixen en el seu acord que el nou sistema hauria de ser aprovat al Congrés abans de final d’any perquè sigui vigent el 2027, un procés en el qual s’incorporarà la delegació de les competències per recaptar l’IRPF, cosa que fins ara ha rebutjat el Govern central i que és la principal causa per la qual va descarrilar el primer intent de pactar els comptes al febrer. En aquest termini de sis mesos també s’hauria d’aprovar la condonació del deute del FLA, que, per a Catalunya, suposarà més de 17.000 milions d’euros. En paral·lel, es procedirà a la firma d’un contracte-programa entre la Generalitat i l’ATC per impulsar els canvis tecnològics, de gestió de dades i organitzatives necessàries per afrontar la recaptació de tributs amb una aportació addicional de 21 milions d’euros, fins als 527 milions el 2029.

La pedra angular de l’entesa ha sigut, de nou, la vivenda, carpeta en la qual l’Executiu es compromet a invertir 2.500 milions d’euros i a impulsar una nova llei per reconvertir oficines i locals en vivenda protegida. També es crearà una direcció general «de disciplina de vivenda», una estructura amb recursos i «amb el rang més gran possible perquè tingui una visió política i acabi amb la barra lliure dels fons voltor». El seu objectiu serà aplicar amb diligència el règim sancionador als que incompleixen la llei mitjançant el cos d’inspectors que s’ha incorporat aquest any.

Uns 300 milions es destinaran a la compra de vivenda per a protecció oficial, 300 milions més seran per a ajuts al lloguer i 150 milions més per a la rehabilitació de 150.000 vivendes per destinar-les al parc públic. A aquests fons se sumaran 600 milions més de l’Institut Català de Finances (ICF) per a vivendes i 50 milions més per a rehabilitació.

Les ajudes al lloguer arribaran a 50.000 llars més a Catalunya. També augmentarà el límit d’ingressos màxims que es fixa actualment per accedir a aquests ajuts fins als 36.279 euros per família i s’actualitzarà el preu màxim dels lloguers, que podran ser coberts amb aquestes ajudes perquè a Barcelona se situï en els 1.135 euros mensuals –ara és de 900– i a la resta de Catalunya en els 855 euros mensuals –ara és de 600–. El 2025 van rebre ajuts unes 95.000 llars, que suposen el 13% del total d’inquilins. El pla és que el 2027 s’arribi gairebé a 200.000, una cobertura del 25%.

En matèria de vivenda, el Govern i ERC han creat un instrument extraordinari per impulsar la rehabilitació de vivendes i la recuperació del parc residencial degradat a Catalunya amb 160 milions d’euros anuals, als quals s’afegirà una línia de l’ICF de 50 milions durant tres anys i comptarà amb una estructura de 20 persones.

Tot això es complementa amb el Pla de Poble-sec, avançat per EL PERIÓDICO,en el qual s’invertiran 400 milions d’euros per recuperar zones degradades de municipis petits; i amb una dotació més gran de la llei de barris perquè cada convocatòria sigui de 400 milions en lloc de 200. Així doncs, en les pròximes tres tandes es destinarà un total de 1.200 milions d’euros a fi de revitalitzar 120 zones degradades de Catalunya.

D’altra banda, el Govern limitarà la compra especulativa de vivenda, a través de la llei d’urbanisme, en zones amb la demanda tensada després que els experts recalcaran que la mesura és «viable i constitucional». Els grans tenidors, aquells propietaris que compten amb cinc immobles o més, no podran comprar vivendes per especular. Sí que podran adquirir edificis sencers, però hauran de destinar-los a lloguer amb el preu regulat. Incomplir-ho suposarà sancions severes que arribaran als 1,5 milions d’euros. Estarà permès que les persones físiques adquireixin un pis si és per viure-hi, per a un familiar directe o per a una segona residència, així com per a lloguer a preu assequible si es tracta d’un petit propietari.

Un altre dels punts forts de l’acord entre el Govern i ERC és el reforç del català. S’ha acordat destinar 50 milions d’euros durant tres anys a augmentar la presència del català a les xarxes socials i 35 milions a reforçar el departament de Política Lingüística per ampliar l’oferta de places de català del Consorci per a la Normalització Lingüística. Es tracta d’un paquet de mesures per impulsar el català en l’àmbit de l’audiovisual i dels videojocs, en l’empresa, la salut i el comerç, entre d’altres. També s’hi sumaran 10,3 milions per fomentar l’ús social de la llengua en el marc del Pacte Nacional per la Llengua.

També hi ha partides pressupostàries acordades per a sanitat i educació. En la primera matèria, es destinaran 250 milions al sistema sanitari per alleujar tensions de tresoreria. I en la segona, a més dels 100 milions per climatitzar un centenar d’escoles, com ha avançat EL PERIÓDICO, s’incorporen 400 milions més per invertir a les escoles, 50 milions per al val escolar i la creació de 250 noves aules d’acollida. En el pacte amb els Comuns ja es va acordar que a les aules s’incrementarà en un 20% la plantilla de docents destinada als centres de màxima complexitat, s’impulsarà un «pla de xoc» per millorar la comprensió lectora dels alumnes i es contractarà 158 psicopedagogs més, mentre es crearan 60 nous grups de grau mitjà i bàsic de formació professional.

Així mateix, la Generalitat invertirà 100 milions d’euros per atorgar 100.000 noves beques menjador en els pròxims dos cursos: 50.000 en el curs 2026-2027 i 50.000 més en el curs 2027-2028. Segons els Comuns, així es cobrirà fins al 30% dels alumnes, un increment notable si es té en compte que ara arriben al 18%, però no prou per cobrir tots els que estan en risc de pobresa, que són el 36%.

D’altra banda, el Govern elaborarà un pla per reduir les llistes d’espera i aconseguir que les primeres visites siguin dins del període establert per al 70% dels usuaris i que no superin els 67 dies. En les proves diagnòstiques, almenys el 75% de les persones seran ateses quan toca en un termini no superior als 50 dies. I quant a l’activitat quirúrgica, el temps d’espera no podrà superar els 30, 45 i 60 dies en els casos de neoplàsies i cirurgia cardíaca.

També, totes les «persones menstruants» que tinguin entre 12 i 25 anys rebran un xec de 25 euros a l’any per comprar productes per a la menstruació i un altre bo anual de 25 euros per a joves d’entre 16 i 25 anys per comprar preservatius.

El Govern i els Comuns han acordat un pla dotat amb 30 milions d’euros per lluitar contra el sensellarisme. Forma part també dels acords la creació, abans de l’estiu, del Fons d’Atenció Solidària. Es tracta de recursos per «rescatar» famílies en situació de pobresa energètica i cobrir així el buit que ha deixat l’acabament del conveni amb les empreses elèctriques per condonar deute a persones en situació de vulnerabilitat. S’hi destinarà 3 milions d’euros aquest any i 10 el que ve.

Notícies relacionades

ERC manté Rufián com a candidat malgrat la seva disposició a liderar un nou espai d’esquerres

Martí, Cuevillas, Giró, Argimon i Freixa: els possibles candidats de Junts a l’alcaldia de Barcelona

Abans de finalitzar el primer semestre del 2027, s’ha de crear la ComissAria General de Prevenció i Denúncia de les Violències masclistes, així com reforçar i ampliar els grups d’atenció a la víctima dels Mossos i les unitats d’investigació vinculades a aquests delictes.

Finalment, hi ha 10 milions per a polítiques de memòria democràtica, l’equiparació de les famílies monoparentals amb les nombroses quant a l’exempció dels preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques, i 40 milions per a l’Agència Catalana de Cooperació.