Vist per a sentència el judici a Tamara Carrasco

El judici contra l’activista Tamara Carrasco, que va ser detinguda l’abril del 2018 per ordre de l’Audiència Nacional acusada de terrorisme, ha quedat vist per a sentència després de la vista oral celebrada aquest dilluns al jutjat Penal  número 25 de Barcelona. La Fiscalia demana per a ella una pena de set mesos de presó i inhabilitació especial per a l’exercici del dret al sufragi per un delicte d’«incitació a desordres públics».

El ministeri públic considera que Carrasco va cometre un delicte d’incitació a desordres públics i l’acusa d’haver enviat uns missatges d’àudio a través de WhatsApp en els quals «impartia directrius per a accions reivindicatives dels CDR  durant la Setmana Santa del 2018». El fiscal afirma que l’acusada exercia «funcions de coordinació» dels CDR durant la primavera del 2018.

Carrasco ha sostingut en el seu últim torn de paraula davant la magistrada que ha «patit una operació d’Estat», en què inicialment va ser investigada per terrorisme i rebel·lió, i ha defensat la seva innocència, per la qual cosa ha reclamat ser absolta. «He pagat un preu personal altíssim perquè algú en un despatx va escollir el meu nom entre una llista de persones», ha dit.

Com va aconseguir l’àudio la policia

La seva defensa, que exerceix l’advocat Benet Salellas, ha centrat els arguments al voltant de com la Guàrdia Civil va aconseguir l’àudio de WhatsApp que sosté l’acusació, i en el qual Carrasco –que no ha negat la seva autoria– relata la intenció de convocar una vaga general indefinida a la primavera del 2018 i de fer diverses protestes i talls de carretera.

Salellas ha criticat en el seu informe final que no hi ha «ni una sola línia, ni una sola paraula que expliqui» com es va obtenir la prova, després que els agents de la Guàrdia Civil que van portar l’explicació no han detallat com van aconseguir el missatge de veu.

A preguntes del lletrat, els agents han explicat que va ser un missatge «àmpliament difós a les xarxes socials» i mitjans de comunicació, mentre que Carrasco afirma que el va enviar a un grup privat de WhatsApp i que no en va fer difusió pública.

El polèmic àudio de WhatsApp

La Fiscalia ha basat els seus arguments en l’àudio de més de 5 minuts que Carrasco va enviar per Whatsapp, en què relata la intenció de convocar una vaga general indefinida per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya, a més de diverses protestes amb la intenció de la «distracció policial».

El missatge deia: «Demà hi haurà uns talls, que ara us explico, dimarts hi haurà com una espècie de sabotatges i aquí esperaríem a tenir notícies del que passa amb Puigdemont» fins que diversos sindicats convoquin una vaga general. El mateix missatge explica la previsió de fer talls de trànsit a diverses carreteres de Catalunya –en algunes «abocaran oli a l’autopista, i sobre l’oli bales de palla i hi calaran foc»– a més de protestes a Barcelona, algunes de caràcter festiu. També relata els plans per sabotejar les vies de trens de mercaderies: «I poca cosa més, però sense violència, sense que ens enxampin i tot això».

El fiscal també recull en l’escrit d’acusació que la nit del 26 de març i durant el dia 27 hi va haver diversos talls de carreteres i autopistes per «pertorbar la convivència i el normal desenvolupament de la vida de les persones que vivien o transitaven» a la zona.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

El novembre del 2018, l’Audiència Nacional va enviar la causa a aquest jutjat ordinari després de denunciar Carrasco, inicialment, per terrorisme i rebel·lió, per la qual cosa va tenir prohibit sortir del seu municipi, Viladecans (Barcelona). A finals de maig del 2019, després d’un any, el jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona va ordenar l’aixecament del confinament de Carrasco.