JxCat pressiona ERC per pactar el pla fins a les urnes

L’expresident Carles Puigdemont i els seus fidels redoblen la pressió sobre Esquerra Republicana per arribar a un pacte sobre què es farà si, com és probable, el Tribunal Suprem, confirma la inhabilitació del president Quim Torra. La formació de l’expresident vol que s’acordi el calendari electoral, sí, sense que Torra convoqui abans els comicis. Però també reclamen que el pacte inclogui una eventual candidatura conjunta, així com els tempos del nou període i l’estratègia independentista.

En el mateix sentit, el mateix Puigdemont, a Catalunya Ràdio, va donar per fet que s’haurà d’acatar la legalitat si Torra és inhabilitat, i proposa una resposta «de país» a aquesta decisió judicial, que vagi més enllà de l’independentisme. Puigdemont és partidari de manifestar un rebuig global i a partir d’aquí acordar els següents passos, sense revelar si serà o no candidat per Junts.

Poc després, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, advertia que el debat que ha d’assumir l’independentisme no és el de si «eleccions sí o no», perquè «n’hi haurà de tota manera», sinó que la decisió és «si es desitja un temps de provisionalitat de 54 o de 124 dies», informa Xabi Barrena.

Torrent, en el punt de mira

La intenció dels seguidors de l’expresident és que el president del Parlament, Roger Torrent, acordi amb ells l’activació del rellotge electoral una vegada es produeixi la inhabilitació de Torra. Això significa que Torrent podria adoptar una decisió executiva sense haver de convocar un ple del Parlament per buscar un eventual candidat alternatiu. Candidat improbable ja que Torra no vol que es presenti un nom alternatiu dins de l’independentisme, i l’oposició tampoc disposa d’una figura alternativa amb prou vots.

Notícies relacionades

El jutge Puente denega l’autorització perquè Ábalos assisteixi a la comissió Koldo al Senat com va demanar el PP

El jutge obre judici oral contra Errejón per la presumpta agressió sexual a Elisa Mouliaá

La decisió no està presa, però Torrent té una alta capacitat i marge de maniobra, com bé sap Junts, que respecte a això ha deixat de pressionar explícitament perquè no existeixen alternatives i el calendari està molt definit. Així doncs, es tractaria d’aplicar el que un informe dels lletrats del Parlament el 2018 ja apuntava en relació amb el ‘tamayazo’ a la Comunitat de Madrid, i és l’«acte jurídic equivalent» pel qual ja s’activa la convocatòria electoral 54 dies després de tal decisió, sense esperar més que es presenti un candidat o candidata a president. Però tot això de forma pactada i acordada amb ERC, que és el partit que ostentarà les funcions de presidència de la Generalitat –amb algunes facultats limitades– a la figura de l’avui vicepresident Pere Aragonès.

Torra no vol escenificacions

En tot aquest context actuen els càlculs electorals d’uns i d’altres. Les negociacions segueixen el seu curs. I de moment se sap que Torra no vol forçar la legalitat si és inhabilitat. És a dir, que no té intenció d’escenificar actes de desobediència. L’aposta de JxCat passa per emmarcar la inhabilitació en la «repressió» de l’Estat, carregar contra la via negociadora i així pressionar Esquerra.