22 set 2020

Anar al contingut

'CAS VILLAREJO'

L'Audiència Nacional torna la condició de perjudicat a Pablo Iglesias

La Sala Penal rectifica el jutge del cas i torna a considerar víctima el líder de Podem

Diu que si el robatori no es vincula a l'entramat de l'excomissari, no s'ha d'investigar a l'Audiència

El Periódico

L'Audiència Nacional torna la condició de perjudicat a Pablo Iglesias

La Sala Penal de l’Audiència Nacional ha estimat els recursos d’apel·lació de Pablo Iglesias i de qui era la seva assessora, Dina Boulselham, contra la decisió del jutge Manuel García Castellón de retirar la condició de perjudicat al líder de Podem en la peça en què investiga la sostracció del telèfon mòbil d’ella. La Sala entén que es mantenen els elements pels quals es va admetre així la personació d’Iglesias en aquesta peça del ‘cas Villarejo’.

En aquest sentit, la Secció Tercera recorda que aquesta peça s’obre al si de la investigació que se segueix a l’Audiència Nacional a una presumpta organització criminal a través de la qual els investigats suposadament comercialitzaven, aprofitant la condició policial de Villarejo, serveis il·lícits d’accés a documentació restringida, seguiments a persones o intervencions sense autorització judicial. I en el registre de la vivenda del comissari jubilat, entre el material confiscat es va trobar un dispositiu informàtic d’emmagatzemament que contenia arxius amb documents procedents del mòbil de Bouselham.

La Sala explica que alguns d’aquests documents arxivats al mòbil i la sostracció dels quals va ser denunciada per aquella, entre els quals es trobaven captures de pantalla relatives a converses per serveis de missatgeria en què havia intervingut Iglesias, van ser publicats per ‘OK Diario’ i altres diaris digitals, després del robatori.

Per al tribunal la inicial admissió pel jutjat de Iglesias com a perjudicat «no va poder basar-se sinó en l’acceptació com a versemblant d’acord amb l’actuat fins aquesta data, del fet del qual la publicació dels arxius inicialment emmagatzemats al telèfon de Bouselham tingués com a font a l’organització de Villarejo, objecte d’investigació en aquestes diligències prèvies unida tal acceptació a la consideració com a eventualment delictiva de l’obtenció i/o difusió de la informació i a l’apreciació de la virtualitat de la difusió en aquests continguts per causar un trencament a Iglesias».

Altres hipòtesis

La interlocutòria explica que l’habilitació d’Iglesias com a perjudicat no resulta compatible amb l’existència d’hipòtesis alternatives com que, segons les resolucions del jutjat, hi hagués altres fonts de publicació del contingut del mòbil, incloent-hi els propis recurrents i l’existència d’altres còpies dels arxius publicats en poder de la revista ‘Interviú’.

Per tot això, els jutges consideren que en la data en què es van dictar les interlocutòries impugnades no hi ha proves que sustentin que els fets s’han produït d’acord amb alguna d’aquestes alternatives assenyalades pel jutjat, «així que ens trobem davant meres hipòtesis que no desvirtuen la ja referida connexió d’Iglesias amb l’objecte del procés en virtut de la qual –d’acord amb la valoració provisional que correspon efectuar en aquesta fase processal i sense perjudici del que al seu dia pogués resultar acreditat– se li va reconèixer la legitimació com a part en qualitat de perjudicat i per actuar en defensa dels seus drets i interessos».

No a l’Audiència

La Sala afegeix que el fet que aquesta peça separada del ‘cas Villarejo’ continuï oberta no pot obeir sinó a l’existència d’indicis compatibles amb l’atribució a l’organització investigada de l’obtenció il·lícita i/o la publicació de les dades de Bouselham, el que al seu torn resulta compatible a expenses del que resulti al seu dia acreditat, amb l’eventual perjudici del senyor Iglesias».

Afegeix que les hipòtesis alternatives plantejades pel jutjat respecte de l’origen de les informacions publicades, així com la naturalesa i autoria dels desperfectes de la targeta que Iglesias va entregar a Bouselham, el tribunal indica que no serien competència de l’Audiència Nacional a l’haver-se comès presumptament els fets fora de l’organització criminal investigada i per persones alienes a aquesta, per la qual cosa les eventuals infraccions penals mancarien de la connexió requerida per a l’enjudiciament conjunt, per la qual cosa haurien de ser investigades en un altre òrgan judicial.