El TC rebutja suspendre l'ordre nacional d'arrest de Puigdemont

El ple del Tribunal Constitucional ha recobrat la unanimitat que va posar en perill els recursos contra les fórmules de jurament de diputats i senadors i ha rebutjat «suspendre les ordres nacionals de recerca, detenció i ingrés a la presó dels processats declarats en rebel·lia» Carles Puigdemont i Toni Comín acordades pel magistrat instructor del procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i confirmades per la Sala Penal el novembre del 2019.

La interlocutòria, el ponent de la qual ha sigut el magistrat Cándido Conde-Pumpido, un dels coordinadors dels assumptes relacionats amb la condemna per sedició dels líders independentistes, afirma que suspendre l’ordre de detenció que pesa contra tots dos en sòl espanyol «portaria la pertorbació de la funció jurisdiccional, i suposaria una ingerència de la jurisdicció constitucional en les decisions adoptades» per la justícia, per la qual cosa ha «de ser abordada amb summa cautela, cas a cas», per evitar que el Constitucional exerceixi funcions que no li corresponen.

Els recurrents també sol·licitaven al TC que plantegés una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a l’entendre contrari al Dret de la Unió i a la jurisprudència del TJUE que no se suspengués el procediment penal com a conseqüència de la seva elecció com a parlamentaris europeus i aconseguir la immunitat corresponent.

Resoldre ja el fons

Notícies relacionades

Sánchez anuncia un pla de 13.000 milions, la inversió més gran de la història per als aeroports espanyols

Hisenda s’obre a acceptar davant d’ERC el traspàs "progressiu" de l’IRPF

El ple també rebutja aquesta petició perquè entén que no posa en relació una norma de la Unió Europea amb una altra de nacional, sinó amb un eventual criteri aplicador de l’espanyola. Afegeix que admetre’s en aquest moment «equivaldria a una resolució anticipada del fons del recurs d’empara» i que resulta contrària a la jurisprudència del Tribunal de Luxemburg.

El Constitucional, que recorda que Puigdemont i Comín van ser declarats processats per rebel·lió i declarats en rebel·lia des del juliol del 2018, conclou que si revoqués «les ordres de cerca i detenció acordades, estaria negant, de fet, la seva necessitat i legitimitat, així com la concurrència dels pressupostos jurídics que han portat a la jurisdicció ordinària a la seva adopció i manteniment malgrat haver-los reconegut l’adquisició de les prerrogatives i immunitats que els corresponen com a parlamentaris europeus».