L'ONZE DE SETEMBRE

La Diada tanca el seu bucle fiscal a Barcelona

L'ANC culpa l'«espoli» de l'infrafinançament de les universitats

L'acte davant la UB va esquivar qualsevol menció als rectorats «unionistes» que va denunciar Paluzié

universitat manu mitru / periodico

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern de CiU, amb Artur Mas al capdavant i Joana Ortega com a vicepresidenta, va mirar infructuosament de reconduir la primera Diada del procés, la del 2012, cap a una manifestació pel pacte fiscal. De fet, aquesta va ser la reivindicació de Mas davant Mariano Rajoy, deu dies després. I de la negativa del llavors president del Govern central es va derivar la celebració de les eleccions de la patacada de CiU. De 62 a 50 escons quan l’objectiu era la majoria absoluta. El Govern català no va aconseguir suavitzar les arestes independentistes de la manifestació del passeig de Gràcia, com acredita la història. Per tot això, no deixa de tenir gràcia que l’Onze de Setembre del 2020, el de la Covid-19, el que, d’alguna manera, tanca un cicle i un model de celebració de la Diada, tingués l’acte central ni més ni menys que davant la delegació especial d’Hisenda a Catalunya, a la plaça de Letamendi.

El centre de Barcelona, a les 4 de la tarda, semblava ahir l’escenari d’una marató atlètica urbana, en el moment que el guanyador ja és a l’hotel, però continuen arribant corredors. Carrers tallats, poquíssima gent a les voreres del passeig de Gràcia. Cap turista amb ‘trolley’. A aquesta hora, quan en l’era pre-Covid la ciutat bullia festivament, els disciplinats voluntaris de l’ANC continuaven marcant punts a l’asfalt assenyalant on s’havien  de col·locar els assistents. Per exemple, a la plaça de Catalunya, davant el Banc d’Espanya, però també d’El Corte Inglés, per molts dues de les institucions que donen sentit a la unitat pàtria (espanyola).

També a la plaça de la Universitat. Allà no hi havia punts gruixuts de pintura blanca, sinó creus gairebé de topògraf de color salmó. I se’n van pintar massa, perquè, després, l’acte amb prou feines va omplir la plaça (a un metre i mig de distància cada manifestant, com manen els nous cànons) i es van deixar incòlumes tots els senyals des de la mateixa plaça fins al carrer de Balmes. Tots drets, menys dues senyores de mitjana edat que van seure en aquests bancs monopersona que l’ajuntament es va dignar col·locar fa anys per tota la ciutat per a l’alegria de qui no busca ampliar el cercle d’amistats quan descansa una estona. No es van aixecar ni amb l’amable invitació de la voluntària de l’ANC de torn.

Denúncia de l’‘espoli’ 

Davant la universitat, dues grans pancartes. En una s’apuntava que amb 21 dies de dèficit fiscal que s’estalviés Catalunya n’hi hauria prou per duplicar la inversió en universitats. I amb quatre dies més, la de les beques per als universitaris.

Notícies relacionades

I és que l’acte va anar íntegrament per aquí. A grosso modo, el relat era: ‘El pèssim finançament del Govern, per culpa de l’espoli fiscal, impedeix que l’educació superior rebi els fons que es mereix’. No hi va haver ni una menció amb el megàfon (sí, es va utilitzar aquest instrument ‘vintage’ que remet directament a les vagues estudiantils) a la polèmica sobre els rectorats «unionistes» de la UAB i la UB, segons va denunciar la líder de l’ANC, Elisenda Paluzie. Un acte desangelat, en definitiva.

Pel que fa a l’aspecte de les places, Òmnium Cultural va ser més viu. Aplicant la màxima del judo de fer servir la força del rival per tombar-lo, en aquest cas la pandèmia i la limitació de l’aforament, va optar per deixar les cadires buides i no es va exposar que es captessin imatges descoratjadores per a la seva parròquia.