Primera derrota parlamentària del Govern de coalició amb el decret dels ajuntaments

L’Executiu, doncs, pateix una derrota històrica, que rares vegades es veu al Congrés. Només en quatre ocasions anteriors la Cambra baixa havia rebutjat ratificar un reial decret llei del Govern en més de 40 anys de democràcia. La primera vegada, el 1979, amb l’UCD a la Moncloa. La segona, el 2006, amb José Luis Rodríguez Zapatero al poder, i va ser per error. La tercera, el març de 2017, amb Mariano Rajoy, per l’estiba. I la quarta i última, el gener del 2019, ja amb Pedro Sánchez a la Moncloa, per la vivenda, tot i que mesos més tard va reformular el text, que ja sí que va aconseguir tirar endavant. En aquesta ocasió, el decret 27/2020, el que pretenia donar una sortida als romanents de tresoreria de les corporacions locals, es va trobar amb l’oposició en ple en contra des del principi. I la va tenir fins al final. 

❌ El #Pleno del Congreso deroga el Real Decreto-ley de medidas financieras, de carácter extraordinario y urgente, aplicables a las entidades locales. pic.twitter.com/Z28J4HiQCj

— Congreso (@Congreso_Es) 10 de septiembre de 2020

La Cambra baixa va tombar el decret del Govern per 193 ‘nos’, 156 ‘sís’ i cap abstenció. Socialistes (120) i morats (35) van obtenir el recolzament de l’únic diputat de Terol Existeix, Tomás Guitarte, i per això van poder superar la barrera dels 155 recolzaments. Una victòria contundent i inapel·lable de l’oposició. L’aplaudiment de la majoria de l’hemicicle es va allargar més de l’habitual. Va cridar l’atenció veure el grup blau, en el qual s’asseuen els membres de l’Executiu, buit durant la votació. Ni tan sols la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, encarregada de defensar-lo, va acudir a la votació. Després d’aquesta, el decret queda derogat. Només ha estat en vigor poc més d’un mes. Els ajuntaments, per tant, continuaran sense poder fer ús dels seus romanents, malgrat l’anguniosa situació financera que pateixen i la seva falta de liquiditat. 

El líder del PP, Pablo Casado, pocs minuts després que l’hemicicle infligís el dolorós càstig al Govern, va mostrar la seva satisfacció per haver liderat «la rebel·lió dels alcaldes» i va demanar que, «immediatament», el Consell de Ministres prengui les decisions oportunes perquè els alcaldes puguin utilitzar aquests romanents. No sembla que l’Executiu estigui per això.

Casado va fer una declaració sense preguntes, així que va ser impossible preguntar-li per les notícies sobre l’operació Kitchen i la possibilitat que ell mateix hagi d’anar a la comissió d’investigació que el PSOE i Podem han impulsat al Congrés. Va sortir ràpidament del pati del Congrés i se’n va anar amb els alcaldes del partit, que van seguir el debat a l’edifici, a un restaurant pròxim a dinar. Dues taules de 10. Sense superar el límit marcat per la Comunitat de Madrid en temps de Covid.

El simbolisme i el pes de plom d’aquesta derrota explica que Hisenda estigués negociant fins a última hora, sense èxit. La ministra Montero, com va explicar aquest dijous durant la seva intervenció de defensa del text en el ple de la Cambra baixa, va oferir que fins al 60% del nou fons de 5.000 milions d’euros es distribuís sense condicions (a repartir en funció de la població), amb la qual cosa els recursos arribarien fins als ajuntaments sense romanents, una de les reclamacions dels municipis que no havien acumulat estalvis en aquests anys i que es veien exclosos de l’instrument excepcional dissenyat pel Govern. Aquest gest va ser el que va possibilitar que els comuns d’Ada Colau –l’alcaldessa de Barcelona es va desplaçar aquest dimecres a Madrid– s’hi sumessin. Va servir, doncs, per reagrupar les dues forces que comparteixen el Gabinet, el PSOE i Unides Podem, tot i que no per atraure la resta de grups. 

A la tribuna del Congrés, a primera hora, Montero donava per fet el desastre. Però, tot i així, llançava l’advertència: la solució impulsada per Hisenda és «l’única viable ateses les limitacions de la llei i de la Constitució». «No pensin que hi haurà una segona oportunitat», va reiterar. És a dir, que el Govern no elaborarà un segon decret llei amb què esmeni la seva postura. Els municipis es trobaran així amb els seus estalvis parats als bancs, adverteix l’Executiu. «No pot passar el que algunes vegades veiem, una tanda de retrets al Govern», va dir Montero. Dit d’una altra manera, que no tolerarà les crítiques una vegada quedi enterrat el decret llei, després que aquest hagi sigut l’únic Gabinet que «ha intentat donar una solució». «No valen les lamentacions», va afirmar.

«Foc o paella»

L’escull principal del text d’Hisenda es trobava en la gestió dels romanents i en la creació del fons de 5.000 milions. La fórmula contemplada pel decret suposava que els municipis podien cedir voluntàriament els seus estalvis a l’Estat en forma de préstec, que el Govern tornaria en un termini màxim de 15 anys a partir del 2022. Mentrestant, i per fer front a la crisi de la Covid que ha minvat les seves arques, alliberaria aquests 5.000 milions com un fons extra.

🏛️ @mjmonteroc al #PP

El Gobierno NO necesita el dinero de los ayuntamientos.

👉 Es una fórmula para que puedan utilizar su remanente.#ImpulsamosElMundoLocal pic.twitter.com/Q2X48et2Vf

— PSOE (@PSOE) 10 de septiembre de 2020

🏛️ @Aglezterol a la Ministra Montero en el @Congreso_Es:

"Este es un mal acuerdo para las entidades locales y una pésima noticia para los vecinos que viven en ellas.

En este Gobierno sobra soberbia y falta voluntad de diálogo y de consenso".#MiAyuntamientoNoSeExpropia pic.twitter.com/dBLX4YYnno

— Grupo Popular Congreso 🇪🇸 (@GPPopular) 10 de septiembre de 2020

En un primer moment, la injecció aniria a parar els consistoris amb romanents i que haguessin cedit a Hisenda, però en l’última oferta es va obrir a alliberar recursos fins i tot per als que tenen dèficit. Més pacífics eren altres punts del text, com la suspensió de la regla de despesa o la creació d’un fons de transport de 400 milions d’euros. Montero també va accedir a poder incorporar esmenes en el tràmit del decret com a projecte de llei, a canvi que el Congrés el convalidés. Però la proposta tampoc va convèncer. 

Montero va defensar que «mai abans» un Govern havia impulsat «mesures de recolzament» als ajuntaments com les contingudes en el decret ni actuacions per compensar la caiguda d’ingressos». La ministra va insistir que el Govern és «respectuós amb l’autonomia» dels municipis i no pretén «confiscar» els seus diners, com l’acusa l’oposició. L’Executiu «no necessita els diners» de les corporacions locals, va reivindicar. És més, firmar milers de préstecs amb els ajuntaments que cedissin els seus romanents suposaria una «càrrega afegida» per a l’Administració. A més, «la no convalidació és un greu contratemps per als ajuntaments amb les regles fiscals en vigència perquè no podrien utilitzar els recursos addicionals» que el decret permet, com l’esmentat fons de 400 milions d’euros pensat per compensar les caigudes del transport ocasionades per la Covid.

Als arguments de la ministra s’hi va oposar el diputat del PP Antonio González Terol, que va insistir que el decret persegueix la «confiscació» dels estalvis municipals perquè l’Estat no té liquiditat i, fins i tot, «ha de deixar de pagar les nòmines». Terol va insistir que aquest no és un xoc del PSOE contra el PP, sinó del municipalisme contra el PSOE, i és cert que alcaldes de diferents colors han constituït un front contra el decret de Montero. En definitiva, Hisenda, segons el parer dels populars, ofereix «foc o paella», un «caixa o faixa», acceptar un «sistema pervers i discriminatori». Terol va recriminar a la portaveu de l’Executiu la seva «supèrbia» i falta de «voluntat» de diàleg. 

Montero va replicar que el seu departament no ha deixat de parlar amb els grups i els regidors –i a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP)–, i que no deixaven de ser iròniques les crítiques del PP, quan va ser el Govern de Mariano Rajoy el que va impulsar la llei d’estabilitat pressupostària el 2012, que no deixava als ajuntaments utilitzar els seus romanents. Els grups de l’oposició han estat reclamant que es canviï aquesta norma, però Hisenda sempre ha respost que aquest és un tràmit llarg –i els municipis tenen urgència per rebre recursos– i a més persistiria la cotilla de l’article 135.2, que exigeix a les entitats locals preservar l’equilibri pressupostari i no incórrer en dèficit. Per això mateix el diputat del Partit Regionalista de Cantàbria (PRC), José María Mazón, va plantejar que, si aquest és el problema es reformi la Carta Magna de manera exprés, com es fes el 2011. 

Ahora es el momento de los AYUNTAMIENTOS.

👉 NO perdamos el tiempo. NO hay una segunda oportunidad.

Tenemos que pronunciarnos y ofrecer el diálogo que hemos tenido con la FEMP.

La ciudadanía no espera.

🏛️ @mjmonteroc #ImpulsamosElMundoLocal pic.twitter.com/Bshcc1srau

— PSOE (@PSOE) 10 de septiembre de 2020

El problema de la ‘llei Montoro’

La ministra es va queixar que en aquest temps, malgrat les crítiques, no ha rebut cap proposta que sigui capaç d’esquivar el mur de la llei del 2012 i de la Constitució. I va buscar el cos a cos amb el PP, entrant a la rèplica i denunciant que el que busquen els populars és «desgastar» l’Executiu, deixar caure les paraules «robatori» i «furt» ara perquè els beneficien. Estava insinuant que ho fa per intentar tapar l’escàndol de l’operació Kitchen que posa en un compromís la direcció de Pablo Casado. 

En una roda de premsa, Montero va descartar de nou l’opció que el Govern retoqui el decret i el porti de nou al Congrés i va convidar l’oposició que ho faci. La titular d’Hisenda va lamentar que el pacte amb la FEMP no tingués cap pes i no convencés els grups parlamentaris per donar-li suport i, en aquest context, va fer una mica d’autocrítica per no haver negociat prèviament amb els partits. 

En el debat, Montero va rebre crítiques severes per part de tots els grups, perquè tots estaven situats en el ‘no’, fins i tot el sempre pactista PNB i Cs, ara més col·laborador amb la Moncloa. Ana Oramas (Coalició Canària) la va anomenar «xantatgista» i «supèrbia»; «es tracta d’una confiscació dels recursos dels ajuntaments», va reprovar Néstor Rego (BNG). Mertxe Aizpurua (EH Bildu) va afirmar que Hisenda es va complicar la vida al llançar un plantejament «enrevessat» per donar sortida als romanents municipals, a l’idear un mecanisme de préstec d’aquests estalvis a l’Estat, en lloc d’anar a l’«arrel» del problema, que és la llei del 2012, l’anomenada ‘llei Montoro’, impulsada pel llavors ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. «Vagi amb compte amb els laberints. Les coses són més simples», li va dir la diputada ‘abertzale’. 

«És un decret improvisat», «sense gairebé marge de negociació, en una espècie de ‘ho agafes o ho deixes», va acusar Idoia Sagastizabal, del PNB, que va recordar que el pecat original és la llei, sí, però també la reforma constitucional impulsada per Zapatero el 2011. El PNB no comparteix la fórmula dissenyada per Hisenda, creu que no respecta els règims forals i recorda que no deixa els ajuntaments que disposin de tots els seus romanents. Sagastizabal va insistir que el propòsit del seu partit, que ha estat negociant fins al final amb el Govern, no és «desgastar» Pedro Sánchez, però no podia transigir amb la iniciativa d’Hisenda. La seva mà continua estesa al «diàleg».

«Recapacitin, portin un nou decret», va apressar Carmen Martínez, de Ciutadans, en un to molt més conciliador que el del PP. «El que comença malament acaba malament», va reflexionar Joan Baldoví (Compromís), que va criticar la ministra per voler «culpabilitzar» els grups més que «negociar». «A decret mort, decret nou. No en facin un drama. Aprovin un nou decret, però negociïn, negociïn bé, no a última hora i amb nocturnitat. Aprenguin a negociar millor, que tenen aliats, no palmers. Depèn de vostè», va afegir el diputat de la coalició valencianista. Per a Joan Margall (ERC), Hisenda aposta per la «recentralització i austeritat» mentre que Ferran Bel (PDECat), amb un altre to diferent al dels seus fins ara companys de JxCat, va indicar que hi ha vies de sortida sense canviar l’article 135, però per a això la ministra ha d’empassar-se «el seu orgull» i portar a la Cambra un nou text amb garanties de ser revalidat. En l’altre extrem, Vox, a través del seu portaveu, Iván Espinosa de los Monteros, va assenyalar que cada vegada hi ha més motius per a una moció de censura que el seu grup presentarà «ben aviat». 

Davant les crítiques ferotges i unànimes, Montero va trobar la solitària defensa dels socis de Gabinet. «Ningú pot dir que la ministra no s’ha mogut. És faltar a la veritat», va reivindicar Txema Guijarro, d’Unides Podem, que va advertir que aquest dijous només guanyen «els amics del ‘no, els de la muntanya, els pessimistes’. El diputat morat sí que va recordar que l’acord en la FEMP va rebre un suport «pírric» –va tirar endavant gràcies al vot de qualitat del seu president, l’alcalde de Vigo, el socialista Abel Caballero–, que va fer saltar «totes les alarmes». I va avisar que si abans eren necessàries reformes estructurals i derogar la llei de 2012, ara és imperatiu. 

La unitat dels grups que sustenten el Govern es va mantenir, però pels pèls, perquè els comuns van amenaçar fins a última hora de votar-hi en contra, tot i que l’oferta final d’Hisenda, «un bon punt de partida», els va convèncer, tot i que arribés «tard». Però, per boca del diputat Gerardo Pisarello, En Comú va demanar a Montero que reaccioni i presenti un nou decret. «Quan un és al Govern no pot permetre’s dir que no hi ha segones oportunitats», va adduir. Pedro del Cura, alcalde de Rivas i membre de la junta de govern de la FEMP, va reclamar igualment un altre document. 

La pugna entre un Ministerio que deja para el final toda negociación y una UTE de alcaldes capitaneada por el PP, nos llevan a 8300 Aytos a un callejón sin salida. Volvamos al consenso y al diálogo en la @fempcomunica y negociemos un nuevo Decreto ya.

— Pedro del Cura (@Pedro_delcura) 10 de septiembre de 2020

Notícies relacionades

El Govern preveu impulsar la reforma del delicte de sedició aquest curs

¿Marejol a Euskadi?

Els 156 recolzaments que va rebre el decret llei haurien d’haver sigut, en realitat, 155, perquè Guitarte, de Terol Existeix, va emetre el seu vot telemàtic dimecres a la nit i va prémer el sí, perquè des d’Hisenda li van traslladar que hi havia aparences d’acord, informa Efe. No era així. Una vegada emès, no es pot canviar el vot. Tot i que el parlamentari sí que acceptava l’última oferta, d’haver sabut que no hi hauria més recolzaments, s’hauria inclinat per l’abstenció. 

El compte de resultats del decret, per tant, no podia ser pitjor. La clatellada del Govern de coalició, duríssima. Era, no obstant, una derrota anunciada. El dubte és si Montero mantindrà el que ha dit o accedirà a redactar un nou text, com li demana l’oposició (i Unides Podem) en bloc.