La jutge envia a judici la causa per l'organització de l'1 d'octubre

El Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona ha conclòs el sumari obert per l’organització del referèndum unilateral de l’1-O i la creació de les denominades estructures d’Estat, segons la interlocutòria a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. Després de tres anys d’investigació, la jutge Alejandra Gil ha enviat la causa, on figuren com a processades un trentena de persones, a l’Audiència de Barcelona, on se celebrarà en un futur el judici. A partir d’ara s’iniciaran els tràmits perquè la fiscalia i les acusacions populars presentin el seu escrit de qualificació. Després li tocarà el torn a les defenses.

L’abril de l’any passat, el jutjat va decidir el processament de 30 dels investigats pels delictes de malversació, desobediència, falsedat, revelació de secrets i prevaricació. En cap cas per sedició. La jutge va rebutjar també l’acusació d’organització criminal que pretenia la fiscalia. Entre els encausats figuraven alts càrrecs de l’Administració automómica, com Antoni Molons, secretari de Difusió i Atenció Ciutadana del Departament de Presidència de la Generalitat; Joaquim Nin Borreda, secretari general d’aquesta conselleria; Jaume Clotet Planas, director general de Comunicació; Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio, i Vicent Sanchis, director de TV-3. 

Possible recurs

La fiscalia està estudiant la possibilitat de presentar un recurs contra la decisió de la jutge de donar per conclòs el sumari. El mes d’agost passat, el Ministeri Públic va sol·licitar a la magistrada que prorrogués el termini d’investigació un any més perquè, segons com ho entenen, falten encara algunes diligències per realitzar.

L’ordre de processament afirmava que des del 2012 «amb intensitat creixent», l’Executiu català ha realitzat una sèrie d’actes legislatius que revelen el «ferm propòsit» celebrar una consulta referendària, assajada el novembre del 2014, amb la finalitat d’«exercitar el dret d’autodeterminació i la constitució d’un nou estat, independent d’Espanya». Aquesta intenció, incidia la jutge, va tenir la seva plasmació en el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i el seu «corol·lari» en la declaració d’independència realitzada el 27 d’octubre d’aquell mateix any pel llavors president català, Carles Puigdemont.

Estratègia i pla comú

La interlocutòria recollia que es va traçar «una línia estratègica» per poder assumir el «compromís inequívoc» d’aconseguir la independència i de poder celebrar el referèndum, malgrat els mandats del Tribunal Constitucional. La magistrada remarca que la trentena de processats van ser «conscients de la il·legalitat de les actuacions que tendien» a la celebració de la consulta sobiranista i des dels seus departaments i àmbits d’actuació van efectuar «actuacions i alguns van dictar resolucions amb les quals van disposar de fons públics» per finançar l’1-O. Al seu entendre, «va existir un pla comú» i cadascun dels encausats «va contribuir de manera decisiva en la consecució del final conjunt».

Et pot interesar

La jutge relatava que «es va arribar fins i tot a celebrar un acte de compromís amb el referèndum», concretament el 21 d’abril del 2017 d’alts càrrecs de la Generalitat, dels membres del govern, acte en el qual es va procedir a la lectura i firma d’un manifest i un posterior discurs per part del vicepresident Oriol Junqueras i de Puigdemont.

la successió d’indicis per sostenir la imputació dels diferents delictes. Els fets que considera la magistrada defineixen un compartiment tendent a organitzar una sèrie d’accions que asseguressin la celebració d’una convocatòria declarada judicialment il·legal, comprometent per a això pressupost públic.