Miquel Buch, el rentaplats

L’acte final de les jornades a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) havia de un tràmit, però es va convertir en una altra cosa. Perquè el pla era que el conseller d’Interior clausurés la trobada, però Miquel Buch va arribar sense el càrrec. Perquè la periodista Mònica Terribas va decidir preguntar. I perquè Buch va acabar responent amb sinceritat, una cosa que havia procurat evitar fins a la data quan se li preguntava sobre la pressió que Quim Torra, el president que l’ha fulminat, li ha infligit sobre l’esquena cada vegada que els Mossos d’Esquadra han intervingut contra manifestants independentistes violents.

Va començar com sempre, fugint d’estudi i encaixant el seu cessament amb «esportivitat». Però als pocs minuts, repreguntat per Terribas, va recórrer a les metàfores per explicar alguna cosa més. Va comparar Interior amb un «fusible» que sempre acaba cremant-se. Després amb una ampolla de nitroglicerina «caducada» perquè és «inestable» i explota «tot i que no facis res malament». I es va reservar una tercera metàfora, la més sucosa, per al final. «Tots volem un plat net. Però algú l’ha de netejar. Tot i que després això et faci guanyar crítiques, fins i tot entre els teus companys de grup –parlamentari–». Aquí hi havia tota la veritat: durant els dos anys s’ha sentit abandonat pel seu partit i, en especial, pel seu president. 

A Buch li ha tocat rentar els plats bruts del Govern. Perquè mentre Torra es donava el gust d’estar amb els manifestants independentistes, fossin violents o no, a Buch li tocava estar del costat dels Mossos, que no han donat cap marge al conseller perquè sabien el que estava en joc –la tempesta política de l’1-O els va acostar a l’abisme– i que fa temps que observen els exabruptes de Torra amb el mateix interès que suscita una mosca atrapada entre el vidre i la cortina. Han sigut molts. Com quan va exigir una purga a la cúpula del cos basant-se en imatges descontextualitzades de Twitter que va veure des d’Eslovènia a finals del 2019, o quan va animar els CDR a «pressionar» pel primer aniversari del referèndum –els manifestants van acabar assetjant el Parlament–, o quan va forçar la destitució de la cap de premsa de Buch, Joana Vallès, per un error de comunicació inventat –una exigència que va acabar arrossegant el director general, Andreu Joan Martínez–. Si allò van ser plats bruts, els greus disturbis de l’octubre passat després de la sentència del procés van ser per Buch la paella del socarrat.

Notícies relacionades

Torra es blinda i expulsa el PDECat del Govern

Buch atribueix el seu cessament a les friccions amb Torra durant els disturbis de l'octubre

L’independentisme més alineat amb Waterloo mai li ha perdonat l’actuació dels Mossos durant els dies de violència urbana. Per això Buch era incòmode per Torra. De res va servir que Buch intentés guanyar punts en plena pandèmia referint-se en castellà al govern d’Espanya o interpretant absurdament l’enviament d’1.714.000 mascaretes com un insult a la història de Catalunya. Massa tard. Desprendre’s del rentaplats era urgent abans de les eleccions. 

 Al final de l’entrevista amb Terribas, al recordar el «patiment» de la seva dona i els seus fills, acabat de cessar, Buch es va posar a plorar. Sobraven les metàfores.

El ja exconseller Miquel Buch acaba emocionat l’entrevista improvisada amb Mònica Terribas poc després d’haver estat cessat. Encaixa decisió amb “esportivitat”, la desvincula de la marxa PDECat i apunta a les topades per actuacions ordre públic amb manifestants independentistes. pic.twitter.com/JjNqis96Pc

— Guillem Sànchez (@guillem_sm) 3 de septiembre de 2020